Psiconautas
Guió i dibuix: Alberto Vázquez.
Astiberri Ediciones. Bilbao, 2006. Col·lecció "Sillón orejero".
Rústica. Blanc i negre. 104 pàgines. 12'00
[+info: Buscando un mundo feliz (pdf)]
Topolino, el último héroe
Guió i dibuix: Alfonso Figueras. Prólogo de Antoni Guiral.
Astiberri Ediciones. Bilbao, 2006.
Blanc i negre. Cartoné, llom en geltex. 144 pàgines. 25'00.
[+info: El señor de los tebeos (pdf)]
Planeta DeAgostini informa:
La Línia VERTIGO es complau en presentar l'edició definitiva de V DE VENDETTA, un volum únic en el qual es recopila la reeixida mini-sèrie de 1988 obra d'Alan Moore amb David Lloyd com a dibuixant, just a temps per coincidir amb l'estrena de l'adaptació cinematogràfica duta a terme per Warner Bros, amb Natalie Portman i Hugo Weaving com a protagonistes. Considerada una obra de culte, V DE VENDETTA va marcar un abans i un després al món del còmic gràcies a la seva crítica despietada del govern de Margaret Thatcher d'aquella època, crítica per la qual Alan Moore va guanyar el Premio Eagle al Millor Guionista.
A continuació s'ofereix un dossier de premsa que aprofundeix en tots els aspectes que han fet de V DE VENDETTA allò que és avui dia, a través de la vida del seu autor, la sinopsi de l'obra i la repercussió mediàtica de l'obra.
[en espanyol / en español / in spanish]
V DE VENDETTA
Alan Moore y David Lloyd
El autor: Alan Moore
Alan Moore nació el 18 de noviembre de 1953 en Northampton (Inglaterra). Sus primeros pasos en el cómic los da gracias a su fanzine Embryo, editado por él mismo. Durante los años 70 se dedica a escribir cómics ingleses hasta que en 1982 inicia la publicación de Marvelman y V de Vendetta, ambas para la revista británica Warrior. Gracias a V de Vendetta gana el Premio Eagle a Mejor Guionista en 1982 y 1983.
La editorial norteamericana DC Comics le ofrece entonces hacerse cargo de Saga of the Swamp Thing, colección que remodela de arriba abajo. Su carrera le lleva a escribir algunas historias sueltas de Batman y Superman hasta que realiza su obra maestra en el género superheroico con Watchmen (1986). Tras esto le llega el turno a Batman: The Killing Joke (1988), donde analiza concienzudamente la relación héroe-villano entre dos grandes iconos culturales como son Batman y Joker. Entre estas dos obras, Moore finaliza la historia de V de Vendetta junto al dibujante David Lloyd a petición de DC, quien publica el cómic completo en diez números.
Tras esto deja DC para escribir cómic independiente, donde resalta por méritos propios From Hell, obra sobre Jack el Destripador que tarda 10 años en concluir. Hacia finales de la década de los 90, Moore crea el sello Americas Best Comics (ABC) publicado por DC Comics, en el que destacan series como Tom Strong, Promethea o The League of Extraordinary Gentlemen, obras a las que se ha dedicado a conciencia durante los últimos años antes de anunciar su retirada del medio.
La obra: V de Vendetta
Escrita en los años 80, V de Vendetta echa un vistazo al futuro para describir la Inglaterra totalitaria de 1997. Ese hipotético futuro representa un mundo dominado por el fascismo, convertido en un estado policial y autoritario del que parece no haber salida. Apoyada en el recuerdo de los actos de Guy Fawkes el 5 de noviembre de 1605 contra el parlamento de Londres, V de Vendetta reposa su protagonismo sobre V, un terrorista obcecado con derrocar al totalitarismo que domina el país y hacerle ver al pueblo que la libertad es algo por lo que vale la pena luchar. En esta tarea se ve inmiscuida Evey, una chica joven a la que V acoge y doctrina en sus ideales sobre la rebelión y la pérdida de libertad.
Recortes de prensa:
V de Vendetta se inscribe claramente en la línea de las novelas 1984 de George Orwell, Un mundo feliz, de Aldous Huxley y Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, tres obras que presentan la rebelión de individuos frente a estados totalitarios que controlan todos los aspectos de su vida y pensamiento en una hipotética sociedad no tan lejana. Como ellas, V de Vendetta se sitúa en un escenario futurista (en el momento de su realización, 1997 estaba 15 años en el futuro) y tiene un mensaje de profundidad política de fondo.
José A. Serrano, Guía del Cómic (www.guiadelcomic.com)
La publicidad de este tebeo, por una vez, no se basó en frases bonitas que nada significaran. V de Vendetta es todo lo que los cómics no se supone que son, llegó a decirse, y era cierto, porque la historia que aquí se cuenta, el mensaje de subversión que llega a proponerse, dista mucho de cuanto se había intentado antes (y se ha intentado después) en el campo de la historieta. Alan Moore y David Lloyd, entonces en los primeros pasos de sus respectivas carreras, son británicos, y esa forma de ver el mundo y la historia se cuela por cada una de las viñetas de esta serie. George Orwell no está, quizá, demasiado lejos de este mundo postnuclear fascista con campos de concentración y cámaras de televisión controladas por un líder mesiánico y de físico vulgar, pero en la amalgama de influencias que pueden rastrearse como precedentes de este cómic único, tampoco puede obviarse a Huxley, a Farenheit 451, El conde de Montecristo, Lagardère o El Hombre que ríe, a series televisivas como El prisionero, a la Segunda Guerra Mundial recordada o aprendida de oídas por los autores, o iconos culturales como El Fantasma de la Ópera, con un algo de La Sombra o El Zorro o Robin Hood y un mucho de científicos locos, de esos que disponen de ingentes recursos económicos y viven en los sótanos de mansiones imposibles, xanadús donde alternan el parque de atracciones y el mausoleo de pesadilla.
Rafael Marín, Bibliópolis (www.bibliopolis.org)
El lector debe decidir si el personaje enmascarado V es un terrorista/anarquista o un vengador que lucha por la libertad y el bien. (
) La Historia alternativa que se presenta ofrece cuestiones morales sobre libertad e identidad. (
) Esta obra, en caso de estudiarse en los colegios, funcionaría muy bien.
Jennifer Feigelman, School Library Journal
V de Vendetta es, como Watchmen, un hito en la historia del cómic. Alan Moore ha guiado al medio a través de un estilo adulto complejo, inteligente, astuto y político desde principios de los años 80. (
) Con un argumento muy bien construido, V es una lectura esencial para todos aquellos que amen el cómic y la libertad que, como medio, permiten escribir a alguien tan habilidoso como Moore.
Mark Thwaite, Amazon (www.amazon.com)
Encarna Castillo (Planeta DeAgostini)
Dragon Ball Ultimate Edition
Akira Toriyama
L'autor: Akira Toriyama
Akira Toriyama va néixer el 5 d'abril de 1955 a Nagoya, en la prefectura de Aichi. Des de petit li va agradar el dibuix, i malgrat l'oposició familiar; es va convertir en dissenyador gràfic, encara que confessa que molt aviat es va adonar que no era per ell i ho va deixar tot per a dedicar-se en cos i ànima a la seva passió: el manga. Va debutar a la revista Weekly Shonen Jump en 1978 amb la historia Wonder Island. Aquesta i altres històries curtes van rebre bona acollida per part del públic, el que li va donar el recolzament definitiu per a provar sort amb una sèrie regular.
En 1980 va començar a publicar Dr. Slump, les extravagants i rocambolesques històries dels habitants de la Vila del Pingüí, encapçalats pel doctor Senbei Norimaki i la seva creació cim, un robot amb forma humana cridat Arale. Aquesta història va catapultar al jove Toriyama a la fama, però la popularitat de Senbei i Arale no és res comparada amb la repercussió de la seva obra mestra: Dragon Ball.
El manga es va allargar durant deu anys i 42 toms, es va adaptar en forma de sèrie de televisió i diverses pel·lícules, va generar videojocs i tot tipus de merchandising. La popularitat de Dragon Ball va traspassar fronteres i es va estendre per tot el món, convertint-lo en un fenomen de masses. Actualment, Akira Toriyama viu gairebé retirat, dedicat a la seva família, i gairebé no publica, tan sols alguna que altra col·laboració esporàdica per a alguna revista o alguna història curta.
L'obra:
Les boles de drac són set esferes màgiques repartides de llarg a llarg del món que, quan es reuneixen, permeten invocar a un drac totpoderós que pot concedir qualsevol desig. Mentre la jove Bulma recorre el món en la seva cerca coneix a Goku, un jovenet molt fort que viu tot sol en el bosc i posseeix la bola de les quatre estrelles. Goku decideix acompanyar Bulma en el seu viatge... i així comença la seva gran aventura, enfrontant-se als rivals més forts del món.
L'acció, la superació personal i sobretot el poder de l'amistat són les bases principals d'aquesta sèrie, que combina l'humor i les arts marcials en un còctel irresistible.
L'èxit de Dragon Ball a Espanya ha propiciat diverses edicions del màniga, primer en còmic-book (tant en castellà com en català), després en toms i ara en l'edició més esperada, un format de luxe a una grandària més gran de l'habitual (14,5 x 21 cm), una edició bilingüe molt cuidada on per primera vegada es recopila el material realitzat originalment en color, s'ha restaurat el blanc i negre i s'inclouen les noves portades realitzades per Akira Toriyama per l'ocasió.
Annabel Espada (Planeta DeAgostini)
Aquest mes, entre els nostres títols, trobaràs "SUPERMAN PARA TODAS LAS ESTACIONES" i els nous toms DC de la "LIGA DE LA JUSTICIA". A VERTIGO arriben les noves històries del personatge de la sèrie "The Sandman" LUCIFER. Presentem també el nou volum de Joe Sacco, "Apuntes de un derrotista". I, per fi, l'esperada edició definitiva de DRAGON BALL, que arribarà cada quinze dies als quioscs en castellà i català.
NOTA: El volum "Lo mejor de VERTIGO 2", que recopila les primeres històries de diverses sèries de VERTIGO, no correspon al mes de març, tal com apareixia en la nostra web, sinó que sortirà al maig.
Baixeu el [catàleg] en format PDF amb tota la informació sobre les novetats d'aquest mes. Trobareu més informació actualitzada a la seva web.
La Trinca: La dansa del sabre
"(...)I l'endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven "Viva España
i viva la Constitució", . . . . mira per on!
I visca el rei . . . . . ves quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res no serà igual."
25 años después de aquel golpe (J. J. Pérez Benlloch)
25 anys dimpunitat (Enric Morera)
Dibbuks informa:
Us envie un enllaç a un vídeo que Sergio Cordova ha realitzat de la presentació de l'àlbum "Billy Bob" a València, el passat dia 17 a la llibreria Imágenes: [click ací] (25.7Mb)
Segurament hi trobareu un munt d'amics i dibuixants, a més dels autors, Manuel Castany i José Fonollosa (felicitats a ambdós). Que condisca l'exemple i puguem fer moltes més. Gràcies Sergio, et dec una. A vosaltres també, Teresa i Vicente, amos de la llibreria.
Alison Bechdel
La Cúpula, 144 pag, b/n, 9'95
Vet aquí el segon lliurament d'un còmic que cerca el públic lèsbic a crits. Certament no m'agrada massa la promoció directa i un tant ingènua que en fa La Cúpula, amb la bandereta arc-iris a la coberta i un títol tan obvi com risible. Però bé, no demanarem normalitat a allò que encara no la té. Sí cal destacar el fet que, pel tipus d'identificació que cerca amb el lectors potencials, Unas bollos de cuidado és capaç d'atreure públic no habitual del medi. No voldria fer comparacions ara, no obstant, una petita cerca a internet així ho demostra.
En tot cas, val a dir que es tracta d'una obra feta amb molt d'ofici i correcció, que tracta sobre un grup de lesbianes que viuen als Estats Units en l'actualitat. Així, el retrat que se'n fa abraça des de la seva vida personal i sentimental fins el compromís social que rodeja el seu món. Tot això fet amb intel·ligència i sensibilitat, amb l'agilitat d'un diari personal, i mantenint en tot moment un to d'entreteniment y humor lleuger. No és que en conjunt els guions o el dibuix siguin res de l'altre món, però tampoc ho pretenen. No obstant, sí que aconsegueix un interessant efecte de quotidianitat amb els personatges per la pura acumulació d'episodis. Per cert, no sé perquè es presenta en format de tira còmica, doncs la seva estructura té poc a veure.
En conclusió, una obra destinada a un públic molt concret: lesbianes no necessàriament lectores habituals de còmic. A elles intenta acontentar i entretenir, i puc intuir que és capaç de fer-ho. En tot cas, és un còmic entretingut que qualsevol pot gaudir, tot i que sense l'avantatge de la identificació amb els personatges és fàcil no trobar-li cap motivació.
Marc Pastor i Sanz.
[+info]
Phoebe Gloeckner
La Cúpula, 148 pag, b/n, 8'95
No sé, serà que em faig vell. O potser és que començo a estar saturat de tant de realisme brut i de traumes infantils i existencials. No negaré que d'una vida dura es pot extreure, amb la relativa facilitat que dóna la versemblança implícita al gènere autobiogràfic, un relat intens. Però, amb això no hi ha prou. Mireu, trobo normal que Phoebe Gloeckner sigui lloada pel Papa de l'underground, el senyor Robert Crumb. No em sorprèn gens ni mica, doncs combrega completament amb els seus ideals. És salvatge, és sincera, no té cap respecte pel què diran i, encara que no ho sembli, manté l'esperit lúdic i d'alliberament personal inherent al còmic underground. En altres paraules, cagar-se en tot. Però, el fet que li agradi a aquest geni només vol dir que tothom té les seves debilitats.
El present volum recull l'obra d'aquesta autora des dels seus inicis fins l'actualitat (amb un cert desordre), i val a dir que en cap moment sembla millorar ostensiblement els seus guions. En tot cas, arriba a assolir plantejaments més interessants o punts de vista més enriquidors, però deixant-los només esbossats en el desenvolupament. Tampoc m'enteneu malament, no vull dir que les històries de Phoebe Gloeckner siguin avorrides. De fet, és tot el contrari, aconsegueixen enganxar-te amb l'efectivitat d'una pel·lícula de terror, només que no són tan crues com podria esperar-se donades les circumstàncies. No obstant, el cas és que objectivament parlant, com a còmic, són senzillament correctes.
Gràficament és on sense dubte aconsegueix reeixir aquest recull. No sembla gens sorprenent provenint d'una artista que es presenta a si mateixa com a professional de la il·lustració mèdica (sic). Així, observem la seva evolució des d'un traç insegur i rudimentari, passant per l'expressivitat més compromesa amb els recursos del còmic, fins l'exactitud i impacte de les il·lustracions del final. Resulta evident, en tot cas, que la dona té talent. I en té molt. És capaç d'analitzar personatges, situacions i sentiments, i transmetre-ho amb brutal efectivitat. Això és quelcom que s'aprecia només fullejant aquest volum, i s'ha de reconèixer que resulta encisador.
En tot cas, la lectura d'aquesta Vida de una niña es fa a mig camí entre la crua intensitat dels relats i la sensació de deja-vu, doncs és ben cert que tampoc no aporta cap novetat al món del còmic underground. Això sí, pels amants d'aquest gènere i/o de la il·lustració, aquesta és una lectura d'allò més recomanable.
Marc Pastor i Sanz.
Bruce Jones, Berni Wrightson
Planeta DeAgostini, 64pag, b/n, 7'95
Aquest còmic fou editat al passat Saló del Còmic de Barcelona, així que la ressenya arriba amb un cert retràs. Però el cas és que he estat organitzant la meva llibreria i he trobat que no podia deixar de comentar-lo. La present edició inclou Feria de Monstruos, tot un clàssic del còmic de terror a càrrec de dos monstres del gènere, a més de tres històries curtes com a complement.
La història de Feria de Monstruos parteix dels enunciats bàsics d'una de les millors i més esfereïdores pel·lícules mai realitzades, Freaks (Todd Brownin, 1932). No cal dir que el film és d'allò més recomanable, però tant si l'heu vist com si no ho heu fet, podeu gaudir perfectament de la lectura d'aquest còmic. I això pel fet que no estem davant una adaptació sinó d'una re-creació a partir d'una situació i uns personatges comuns.
El treball de guió de Bruce Jones resulta d'allò més novel·lesc, amb uns quadres de text abundants i una retòrica típica del gènere de terror. No obstant, i al contrari del que sol passar quan hom abusa dels quadres de text, en conjunt dóna un bon resultat. El salven la pròpia qualitat literària i l'ambientació que hi aporten en la millor tradició del conte gòtic, a més del fet que aconsegueix acompanyar el ritme gràfic amb èxit. De tota manera, hom no pot deixar de pensar que quan de l'apartat gràfic se n'ocupa un Berni Wrightson en l'esplendor de la seva creativitat, tant de text arriba a deixar-nos perplexos. No és per menys. Amb l'edició en blanc i negre d'aquesta obra podem apreciar en tota la seva força l'expressivitat d'aquest geni del dibuix. La seva major virtut, al meu parer, és la capacitat de crear tensió i evocar significat mitjançant el domini del blanc i negre mitjançant el barroquisme del dibuix, així com amb una bona disposició dels elements dins els quadres de la vinyeta i la pàgina.
De tota manera, el cas no és, com de costum, com s'ho fa. El cas és que hom comença a llegir aquest còmic i no pot deixar-lo fins el temut final. I el cas és, també, que hom no pot deixar de gaudir d'una obra que, a banda d'una bona història, és també un sensacional còmic i tota una lliçó de dibuix. En conclusió, Feria de Monstruos és del tot recomanable, i imprescindible si sou amants del gènere de terror.
Marc Pastor i Sanz
[text en espanyol / texto en español / spanish text]
CROMWELL STONE #3 (de 3): EL TESTAMENTO DE CROMWELL STONE.............. 8,95
Planeta // De Andreas. Álbum 48 pgs b/n, tapa dura. Colección Especial BD.
CUERVOS #3: EL ÁNGEL DE LOS MALDITOS ........... 12,00
Glenat // Guión y color de Richard Marazano, dibujo de Michel Durand. Álbum 48 pgs color, tapa dura. Col. Viñetas Negras #16.
BIBLIOTECA GRANDES DEL CÓMIC: MODESTY BLAISE #1 ........... 8,95
Planeta // De Peter O'Donnell y Jim Holdaway. Tomo cosido, 176 pgs b/n, tapa blanda, tamaño apaisado 24x21 cm. // Tiras de prensa. Cómic de espías / aventuras. Descripción de la editorial: "Modesty Blaise ha pasado a la historia como la versión femenina de James Bond y un referente pop de los efervescentes años 60 que enmarcaron el Swinging London. La presente edición cubre tres de las etapas de mayor prestigio de la serie, las que fueron ilustradas por tres excepcionales dibujantes, todas ellas con guiones de Peter O´Donnell. La primera, de 1963 a 1970, contó con la pluma del dibujante inglés Jim Holdaway. Tras la muerte de éste, en 1970, la maestría del dibujante español Enric Badía Romero posibilitó que las tiras pudieran seguir publicándose, esta vez en el diario inglés Daily Express. La tercera etapa se compone de historietas dibujas por John Burns. El primer volumen incluye las historias La Machine (1963), La organización de Gabriel (1964), La gran palanca (1963-64) y
El Señor Sun (1964). " // Texto de contraportada: "Es atractiva, ingeniosa, independiente y experta en artes marciales. Domina toda clase de armas de fuego y sabe escapar a las situaciones más comprometidas a nivel internacional. Su nombre es Modesty Blaise, y es la agente al servicio de Su Majestad más conocida del mundo. La que fuera creada como contrapartida de James Bond, se ha convertido en todo un clásico de las tiras de prensa y un personaje de culto. Sus aventuras se han publicado regularmente desde el año 1963 hasta 2001, y las reediciones siguen apareciendo en formato libro y en distintos idiomas. Todo un clásico del mejor cómic de acción." // Se puede leer un artículo sobre el cómic en la web de la editorial, en http://www.planetadeagostinicomics.com/articulos_detalle.asp?id=412 // Incluye un artículo de dos páginas de David Hernando sobre la obra, y un total de tres páginas con comentarios del guionista Peter O'Donnell sobre las cuatro historias que se incluyen en este volumen.
BIBLIOTECA GRANDES DEL CÓMIC: PRÍNCIPE VALIENTE #2+3......... 4,95
Planeta // De Harold Foster. Tomo 96 pgs color, tapa dura, tamaño 20,5x29,3 cm aprox. (casi como un álbum europeo estándar). Restauración de la obra y color: Adolfo García. // El tomo 2 recopila las tiras dominicales de Prince Valiant del 20/11/38 al 20/8/40. // El tomo 3 recopila las tiras dominicales de Prince Valiant del 27/8/40 al 24/5/42. // Oferta de lanzamiento, tomos 2 y 3 por solamente 4,95 euros.
SHADE, EL HOMBRE CAMBIANTE #4 ......... 8,95
Planeta [Vertigo] // Recopila Shade the changing man #13-16 USA. Guión de Peter Milligan, dibujo de Chris Bachalo (#13, 15 y 16) y Bryan Talbot (#14), portada de Brendan McCarthy (corresponde al #13 USA). Tomo cosido, 112 pgs color. // Como curiosidad, comentar que las portadas de los #14-16 USA fueron realizadas por Jamie Hewleet (Tank Girl, Gorilaz). // Incluye 4 páginas con un artículo de David Hernando en el ue se realiza un breve perfil de los autores que se han encargado de la colección hasta ahora: Milligan, Bachalo (Canuck, Canadá, 1965), Bill Jaasaka, Bryan Talbot, Brendan McCarthy (portadista de los primers onúmeros de la serie) y Jamie Hewleett.
SANDMAN MYSTERY THEATRE #2: EL ESCORPIÓN.............. 8,95
Planeta [Vertigo] // Tomo 112 pgs color. Guión de Matt Wagner (Grendel) y Steven T. Seagle, dibujo de Guy Davis (AIDP, Marquis). Recopila Sandman Mystery Theatre #17-20 USA, con una historia en cuatro partes titulada "El Escorpión". // Incluye un artículo de 2 pgs sobre la historia de los Sandman de DC Comics, por David Hernando. // Texto de contraportada: "Las ondas sísmicas provocadas por la guerra en Europa, parecen acrecentar la malad que reina entre las élites de Nueva York. Wesley Dodds, oculto tras la mascara de Sandman e impelido por sus sueños, continúa arriesgando su vida para impartir justicia entre aquellos que han olvidado su significado. El Escorpión, un asesino armado con un látigo envenenado que siembra el terror entre los poderosos de Manhattan, llevará la muerte hasta la piel de Wesley. Pero no es ese el principal peligro que le acecha: las débiles pantallas levantadas para ocultar su identidad secreta a Dian Belmont han empezdo a desvanecerse. El tiempo co
rre contra el amor... mientras la verdad intenta abrirse camino."
ANIMAL MAN DE JAMIE DELANO: CARNE Y SANGRE (1) ........... 8,95
Planeta [Vertigo] // Tomo 112 pgs color. Guión de Jamie Delano, dibujo de Steve Pugh, portada de Brian Bolland. Recopila Animal Man #51-54 USA (1992), con los cuatro primeros capítulos de la historia "Carne y Sangre" ("Flesh and blood"). // El tomo incluye un artículo (una página) de David Hernando a modo de perfil de Jamie Delano (Northampton, Reino Unido, 1954) y un artículo de Irene Vaquero sobre la etapa de Delano en la colección (2 pgs). // Tras completar la etapa de Grant Morrison en Animal Man, Planeta-DeAgostini decide ahora comenzar la publicación de la etapa de Jamie Delano (guionista de los primeros números de Hellblazer, que la editorial ha comenzado a reeditar recientemente en formato prestigio), que se irán publicando en tomos trimestrales durante 2006 y 2007, hasta completar la etapa de Delano en la colección, que concluyó en el #79 USA. Se puede leer un artículo sobre esta etapa de la colección en la web de la editorial: http://www.planetadeagostinicomics.com
/articulos_detalle.asp?id=408 (es el mismo que se incluye en este primer tomo), en el que se nos explica el argumento de "Carne y Sangre", que "presenta a un Buddy Baker alejado de su patrón inicial como superhéroe y más orientado hacia las labores de activista en pro de los derechos de los animales, y se inicia paradójicamente con la muerte del mismo Animal Man (...) con ello comenzará una odisea para intentar regresar a la vida, como una persona completamente nueva y con concepciones completamente diferentes de la relación entre hombre, animal, y sus entornos."
JOHN CONSTANTINE: HELLBLAZER #4 ........... 3,50
Planeta [Vertigo] // Guión de Jamie Delano, dibujo de John Ridgway. Prestigio 48 pgs color, cosido. Recopila Hellblazer #7-8 USA (1988)
ASA, EL EJECUTOR #4 (de 10) ........... 9,95
Planeta // Guión de Kazuo Koike, dibujo de Kojima Goseki (los mismos autores de Lobo Solitario y Su cachorro). 310 pgs b/n.
EL ARBOL QUE DA SOMBRA #4 (de 8) ........... 11,95
Planeta // De Osamu Tezuka. Tomo 304 pgs b/n, tamaño 14x21,5 cm. Col. Biblioteca Pachinco. // Incluye un artículo "Personajes históricos en Hidamari no ki (1)" de Marc Bernabé (3 pgs).
20TH CENTURY BOYS #14 ........... 7,95
Planeta // De Naoki Urasawa (el autor de Monster). Tomo 224 pgs b/n (el mismo tamaño que La espada del Inmortal o Vagabond), con sobrecubiertas.
ASTRO BOY #13........... 7,20
Glenat // De Osamu Tezuka. 216 pgs b/n.
EL AMOR ES EL INFIERNO ........... 7,00
Astiberri Ediciones // De Matt Groening (creador de las serie de TV Los Simpsons y Futurama). Tomo 48 pgs b/n, tamaño 23x23 cm. // Humor. Recopilación de historietas de una página realizadas entre 1982 y 1985. // Descripción de la editorial: "Una impresionante guía en 13 capítulos en la que se revela la auténtica naturaleza del amor, desde los patéticos balbuceos del comienzo hasta el último portazo. El amor es el infierno contiene una cantidad inimaginable de informaciones y secretos sobre el peculiar comportamiento amoroso de hombres y mujeres escrito y dibujado con crudo realismo por Matt Groening, creador de la inexplicablemente popular serie de televisión Los Simpson. El amor es el infierno resulta una excelente carta de presentación de un autor como Matt Groening, pero a diferencia de Los Simpson en esta serie hace gala de un humor tan cáustico que sorprenderá incluso a quienes piensan que Los Simpson son irreverentes. Matt Groening nació en Portland, Oregon, en 1954.
Su serie Life in Hell atrajo la atención de un guionista y productor hollywoodiense que le pidió que creara una serie de cortos de animación para The Tracey Ullman Show en 1987. Esa serie es conocida hoy como Los Simpson. En 1993 creó Bongo Comics Group que publica diversas series de cómic relacionadas con la exitosa serie televisiva. La irreverente Life in Hell fue creada en 1977 y actualmente se publica en más de 250 periódicos en todo el mundo y, al contrario que Los Simpson, sigue siendo escrita y dibujada por el propio Matt Groening."
Ara resulta que Zaplana ve a ser el mateix que Mahoma, que no se'l pot caricaturitzar. Tant és així que per aquesta raó ha manat censurar el cartell d'una obra a un teatre públic d'Alacant. Podeu llegir la notícia al diari Avui i al diari Levante-EMV. També podeu trobar més informació sobre l'obra "L'estrany viatge" a la web de la companyia de teatre "Pot de Plom". En fi, que poquet de sentit de l'humor tenen els lladres botiflers estos que ens governen...
Baixeu el catàleg en PDF amb tota la informació sobre les novetats d'aquest mes. Cal destacar un nou lliurament de manga en català:
INU-YASHA #7 (CATALÀ)
Rumiko Takahashi
192 pàgines, B/N, 5
A la venda a partir de 17/02La sèrie de manga més popular d'ara mateix arriba finalment als lectors catalans, que estaven esperant la versió d'aquesta deliciosa saga en la llengua de Pompeu Fabra.
Les aventures de la Kagome, una noia actual i el semi-dimoni Inu-Yasha a la recerca de un objecte de gran poder en un Japó medieval fantástic compten amb milers de fans arreu del món. La sèrie continua oberta a Japó i les peripècies de la Kagome i els seus companys ja depassen els quaranta volums. Un món màgic i perillós s'amaga dins del pou que hi ha darrera la casa de la Kagome. A l'altre costat hi ha un univers diferent, en el que la màgia és real i on la poderosa Esfera dels Quatre Esperits està en risc de caure en males mans.
Escola Joso informa:
Oriol Garcia exposa Corpus 1640. La revolta dels segadors, la seva obra més recent, a Escola Joso.
La mostra recull una trentena de planxes a color, esbossos, estudis i dissenys seleccionats per lautor, mitjançant els quals podem observar el minuciós procés dinvestigació que caracteritza el seu esplèndid treball.
Corpus certifica el brillant moment artístic pel qual passa lautor barcelonès, considerat com un especialista en la història ficció. Els originals romandran exposats fins al 10 de març.
Exposició gratuïta. Horari: de dil. a div. de 10 a 13h i de 17h a 20h, i dis. de 10 a 14h i de 17 a 20h.
[espanyol / español / spanish]
BILLY BOB: BUSCANDO PIEDRAS CON LAS QUE TROPEZAR ........... 10,00
Dibbuks // Guión de Manuel Castaño, dibujo de Jose Miguel Fonollosa. Prestigio 48 pgs b/n, tamaño 17x24 cm. // Mezcla de "slice of life" y humor con bastante mala uva. Descripción de la editorial: ""Billy Bob es un vago, Billy Bob es colérico, Billy Bob es egoísta, Billy Bob es un perdedor, Billy Bob es un auténtico gañán
¿Cómo no quererlo?" Así es Billy Bob. Con esta sincera declaración de principios es presentado por Castaño y Fonollosa Billy Bob: Buscando piedras con las que tropezar, una crónica descarnada del intento de cambiar de vida después de un desengaño amoroso, todo ello regado con sexo, angustia existencial y chistes de dudoso gusto. Un reflejo de lo que la cruda realidad puede hacer con y de nosotros." // Manuel Castaño (Valencia, 1975) fue uno de los miembros fundadores del colectivo 7 Monos (formado también por Víctor Santos, Sergio Córdoba, Manuel Bartual o Jordi Bayarri), sello bajo el cual realizó los cómics "Morón el Pollastre", "Álex" y "Con amigos cómo estos" (los tres en colaboración con Manuel Bartual).
TEBEOSFERA ........... 15,00
Astiberri Ediciones // De Varios Autores (incluye un total de trece artículos, de los cuales tres han sido escritos por Manuel Barrero, otros tres por Antonio Martín, y los siete restantes por otros siete autores distintos). Coordinado por Manuel Barrero. Ilustración de portada por EnriqueCarlos (ex-dibujante de Harry Porrez en "Mister K"). Libro 320 pgs b/n, tamaño 17x24 cm. // Libro que incluye una selección de artículos publicados durante 2002 en el (muy recomendable) sitio web Tebeosfera (www.tebeosfera.com, web que se encuentra en activo desde diciembre de 2001), que se completa con varios artículos adicionales realizados expresamente para el presente volumen. Los textos ya publicados on-line han sido revisados (y actualizados en algunos casos) para la presente edición. // Los artículos que se incluyen se dividen en tres apartados (Cómics de España, Cómics de EE.UU. y Cómics de Argentina) y son los siguientes: "La industria editorial del cómic en España", por Antonio Martín / "Viñetas republicanas en la Guerra Civil Española", por Manuel Barrero / "Panorama histórico de la historieta del Terror en España", por Antonio Martín / "Creepy, la insignia del terror en ESpaña: Una breve repaso a la historia de la revista publicada por Toutain", por Francisco Javier Alcázar / "La historieta y el humor gráfico en la Universidad: Trabajos académicos", por Manuel Barrero. // "Superman y sus amigos los superhéroes invaden la realidad americana: Del origen a los años noventa", por Antonio Martín / "The Spirit & Will Eisner", por Eduardo Martínez-Pina / "Una mirada a EC", por Jesús Jiménez Varea // "La metáfora como arma: Entrevista a Carlos Trillo", por Manuel Barrero / "Mafalda: La vida en un plato de sopa", por Jose Luis Castro Lombilla / "Bosquivia: La historieta en la dictadura militar argentina", por Laura Vázquez / "H.G.O.", por Javier Mora Bordel / "Supervivencia de la historieta argentina 1992-2002", por Diego Agrimbau // Aparte de los trece artículos, el libro se completa con un prólogo de Jorge García, una introducción de Manuel Barrero y un índice de todos los textos publicados en Tebeosfera.com durante 2001 y 2002. // Como curiosidad, comentar que el libro ha sido publicado más de dos años después de lo que inicialmente estaba previsto (la portada está firmada en febrero de 2003 -hace tres años-, y 2003 también es el año que se acredita en el copyright de los artículos incluidos), de lo cual la propia editorial se disculpa en la página de créditos.
Atenció al mini-reportatge emés al programa cultural de La 2, Miradas 2, sobre l'autor del recentment publicat "La Ilusión de Oberlain".
Al febrer Planeta inaugurarà una nova etapa en la sèrie de Vértigo ANIMAL MAN, a càrrec de Jamie Delano. També coneixerem el desenllaç de DC: THE NEW FRONTIER i el nou lliurament del "The Final Conflict" de FANHUNTER. A la seva "Biblioteca de Clásicos del Cómic" arriba, a més, l'agent secreta MODESTY BLAISE. Així mateix, aprofiten per puntualitzar que, finalment, l'eixida del manga "La canción del sueño" tindrà lloc durant el mes de març.
Aquest mes no hi ha catàleg en PDF, però podeu trobar el llistat complet i tota la informació sobre les novetats a la seva web.
La misma diferencia y otras historias (Derek Kirk Kim)
Quiero un príncipe azul (Hélène Bruller)
El amor es el infierno (Matt Groening)
[ESPANYOL / ESPAÑOL / SPANISH]
JOHN CONSTANTINE: HELLBLAZER #3 ........... 3,50
Planeta // Guión de Jamie Delano, dibujo de John Ridgway. Prestigio 48 pgs color, cosido. Recopila Hellblazer #5-6 USA // Texto de contraportada: "Tras un viaje a Estados Unidos en el que será testigo de los horrores de la guerra de Vietnam, John Constantine regresa a Londres, donde tendrá su primer contacto con el demonio Nergal. Un encuentro fundamental para la trayectoria de la serie."
LA ÉPOCA DE BOTCHAN - VOLUMEN 4 ........... 10,00
Ponent Mon // Guión de Natsuo Sekikawa, dibujo de Jiro Taniguchi. 144 pgs b/n.
Baixeu el número 17 del butlletí bimestral sobre còmic "Cómic Tecla" en format PDF fent click aquí.
[espanyol / español / spanish]
Ya está disponible en nuestra página web el número 17 del boletín Cómic Tecla, nuestra publicación bimestral sobre el mundo del cómic.
Incluye el artículo "bienvenidos al infierno: la guerra de Bosnia en viñetas" realizado por Norman Fernández, la habitual sección de novedades recomendadas y las siguientes reseñas:
V de Vendetta (Antoni Guiral), Palomar (Juan Manuel Díaz de Guereñu), Balas perdidas (Jaume Vilarrubí), Yotsuba (Antoni Guiral), Iznogud (Alfons Moliné), Donde no alcanza la mirada (Jaume Vilarrubí), El niño gusano (Carmen Ortega), Planetes (Antoni Guiral), Sed de noticias (Jaume Vilarrubí) y Totentanz (Antoni Guiral).
BIBLIOTECA CENTRAL TECLA SALA
Cómic Tecla
Navegant per ahí, concretament dins la paraula "còmic" de la Viquipèdia en català, he trobat aquesta mítica il·lustració d'Apel·les Mestres, considerat precursor del còmic a casa nostra. Feu click a sobre per ampliar-ne el tamany.
Apel.les Mestres (Barcelona, 1854-1936) va ser escriptor, dibuixant i músic. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava en la seva obra, que il.lustrava amb dibuixos propis, amb els quals va assolir el reconeixement de crítica i públic. Concebia el llibre com a objecte d'art global, en aquest sentit, Vobiscum i Liliana són obres mestres del modernisme bibliòfil. Moltes de les seves peces líriques i dramàtiques van ser musicades per Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera, Josep Rodoreda, etc. També va conrear la composició musical, sovint amb lletra pròpia que va popularitzar, especialment, Emili Vendrell i Conxita Badia. Entre els guardons que va obtenir destaca el de mestre en gai saber (1908), la Creu de la Legió d'Honor del govern francès (1920) i la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona (1935).
Al fil de l'anterior post, i seguint el debat originat al blog Con C de Arte, sembla que hi ha encara una pregunta que resta sense respondre en un sentit ample. Perquè ho vas fer Harold? Perquè algú voldria fer un còmic tan arcaic com Prince Valiant quant a recursos propis del seu llenguatge quasi trenta anys després de la publicació de Little Nemo in Slumberland de Winsor McCay?
Francament, ni ho sé ni em treu el son. Però, tornant a l'analogia cinematogràfica que havia plantejat al primer post, tota aquesta situació hem recorda els Films d'Art. Aquestes produccions cinematogràfiques van nàixer a principi de segle, sobre tot a França, amb la intenció d'atreure el públic burgès i culte del teatre cap a les noves sales permanents de cinema. És a dir, es pretenia treure el cinema dels circuits populars i l'espectacle i, diguem-ne, dignificar-lo. Per fer-ho, en comptes de desenvolupar el nou llenguatge fins a l'excel·lència, es va recórrer a un altre que tothom coneixia bé, el del teatre. Textos i actors teatrals acompanyaven una realització i posada en escena que va suposar un empobriment del llenguatge cinematogràfic i un pas enrere pel seu desenvolupament.
L'opció de Foster, si fa no fa, sembla anar en aquesta direcció. Sacrifica un llenguatge considerat popular per un altre més culte, el de les il·lustracions, que gaudeix de major consideració social. La gran diferència és que Foster va reeixir en els seus objectius, creant una obra de gran valor, mentre que avui dia pràcticament ningú és capaç de citar una sola pel·lícula de Film d'Art. També és cert que Prince Valiant mostra una evolució ràpida que defuig allò arcaic, entestant-se quasi com una marca d'estil en no emprar globus de diàleg. En tot cas, no sembla que ni en còmic ni en cinema, aquesta estratègia haja tingut mai massa bona acollida, com ho demostra el fet que tot elogiant massivament l'obra de Foster, poca gent l'imita. Per tant, és o no és un clàssic sui generis?