Osamu Tezuka
Planeta DeAgostini, 336 pag, b/n, 11'95
"Les dècades de 1850 i 1860 van ser crucials pel Japó. Després de 250 anys d'aïllament absolut a,b l'exterior, el 1854 el comodor Perry de l'armada dels EUA va arribar amb la seva flota de vaixells de guerra al país per tractar d'aconseguir un tractat de comerç favorable als seus interessos. En aquell moment, el shogunat estava en la seva època de declivi més profund i el sistema amenaçava amb esfondrar-se al més mínim contratemps. De fet, en poc més d'una dècada es va acabar enderrocant el shogunat i Japó va entrar en la seva frenètica etapa de modernització de l'època Meiji. En aquesta obra es compara al shogunat amb un gran cirerer que hi ha al jardí d'un dels personatges: aquest arbre que proporciona una ombra tan agradable (d'aquí el títol de l'obra), protegint a qui es troba sota d'ell, ha viscut ja 250 anys, però l'interior del seu tronc està podrit i corcat pels paràsits, amb la qual cosa amb una simple empenta n'hi hauria prou perquè es desplome. La metàfora de la potencial caiguda simbolitza l'estat del shogunat en l'època en què transcorre l'acció d'aquesta obra."
Quin gust tornar a llegir una obra de l'anomenat Déu del manga, Osamu Tezuka. I val a dir que és una de les bones, o millor dit de les madures perquè de dolentes no en té cap. En fi, tornem a trobar els paràmetres que amb tanta mestria sol emprar: l'obra coral, l'humanisme, un tractament dels personatges magistral, el domini del ritme i la intensitat dramàtica, l'expressivitat del dibuix combinada la una narració gràfica senzillament genial... Podria omplir pàgines i pàgines amb les virtuts d'aquest autor (que al cel del Manga estiga) i no diria res de nou, ni res d'inesperat. El seu ofici i capacitat de treball converteixen el seu nom en un segell de qualitat inconfusible. I més encara quan, com he dit, ens trobem davant una obra amb un estil ja molt assentat i destinada al públic adult, amb totes les conseqüències que això comporta pel que fa al contingut.
En tot cas, comentaré una qüestió que voldria destacar d'aquest primer lliurament, que la temàtica mèdica. Cal recordar que Osamu Tezuka era de fet metge i l'aparició de temes mèdics és recurrent a tota la seva obra. Així, en aquest primer volum trobem multitud de personatges mèdics que conviuen en una interessant i significativa metàfora d'aquells temps de canvi. D'una banda hi ha els anomenats metges holandesos, impulsors de la medicina occidental i que han d'obrir-se pas, i d'altra banda hi ha els metges instal·lats al status quo institucional del Japó, anomenats evidencialistes i seguidors de la medicina tradicional xinesa. L'enfrontament és clau, i també els arguments i la pressa de partit de l'autor. Però, allò veritablement memorable és com funciona de bé aquesta metàfora, doncs està tan ben documentada i plantejada que és capaç de portar el pes de l'argument i el contingut de fons per si sola.
En fi, El árbol que da sombra és una obra d'Osamu Tezuka i per tant sens dubte és un plaer llegir-la d'allò més recomanable. No vull dir allò de heu de llegir-la com si fos una obligació. Ho diria pel vostre bé, però no vull donar la sensació que és un còmic bo però pesat, quan de fet personalment he gaudit tant de la seva lectura. Precisament Osamu Tezuka sempre ha sabut combinar el contingut literari amb l'entreteniment. Bon profit!
Marc Pastor i Sanz.
[NOTES DE PREMSA, EN ESPANYOL]
COMUNICADO DE RECERCA EDITORIAL SOBRE SU WEB www.recercaeditorial.com
Muy buenas.
Parece que el ciberespacio no nos es propicio, después de la odisea de poner el marcha la nueva web, nos hemos dado de bruces con un fallo del servidor donde nos aloja que nos tuvo cuatro días la web caída y se han hecho que se pierdan datos y funcionalidades.
Poco pudimos hacer, pues el webmaster del sitio donde está alojada la web estuvo ilocalizable durante ese periodo.
Ahora vuelve a funcionar parcialmente, aunque aún no han sido capaces de restaurar los foros, el módulo de noticias no funciona. Por estos y otros errores nos es imposible actualizarla. Por otra parte, nos han prometido que en breve los foros se iban a recuperar en su integridad.
Durante la primera semana de diciembre nos desplazamos a Expocomic, donde compartimos stand con Aleta Ediciones. Pero a la vuelta vamos a centrarnos en que la web recupere el ritmo que nunca debería haber perdido y vuelva a ser una herramienta útil para todos.
Además habrá novedades, como un calendario de eventos o la inclusión de tiras de cómic que se podrán leer gratis y cuyo contenido os haremos público enseguida que se active el módulo.
Con la avería ya comentada, hemos tenido que suspender temporalmente los pedidos, a partir del 9 de diciembre volverán a servirse con normalidad, añadiendo nuevas opciones, como envío por Correos.
Nuestras disculpas por los problemas que esta situación esté ocasionando, ajenos a nuestra voluntad.
No queremos despedirnos sin agradecer a todas las webs de noticias y weblogs que hayan difundido nuestros comunicados y novedades.
Un cordial saludo,
El equipo de Recerca Editorial.
ALIENS vs PREDATOR: ESPECIES LETALES
Chris Claremont. Eduardo Barreto, Jackson Guice, John Beatty.
[NOTES DE PREMSA, EN ESPANYOL]
Os informamos que el cómic CVO: El Artefacto ha salido de imprenta con un precio erróneo de 11,95 . El precio oficial es de 9,95 , tal como se informó en la hoja de novedades en su momento. Hemos enviado una nota a todos nuestros distribuidores para que lo comuniquen a los libreros, ya que los comics están ya repartidos y no hay tiempo de recuperarlos para pegar encima una pegatina con el precio correcto. Nuestras disculpas por las molestias.
Por otro lado, otra novedad se suma a las cuatro ya distribuidas: CVO: EL ARTEFACTO, 100 GIRLS: LA PRIMERA CHICA, GRENDEL: ROJO, BLANCO Y NEGRO Y J. M. KEN NIIMURA: HISTORIETAS. Se trata de ALIENS vs PREDATOR: ESPECIES LETALES, aprovechando la visita de Chris Claremont en España.
Como podéis ver en la descripción, más abajo, ha sido un comic complejo de producir por lo que no llegará a los puntos de venta hasta día 1 de diciembre, coincidiendo con la inauguración de Expocomic 2005.
ALIENS vs PREDATOR: ESPECIES LETALES
ISBN: 84-96402-57-6
Tomo. 17 x 24 cm. 352 páginas en color. Encuadernación en lomo, con tapa dura. Cosido con hilo. Historia completa. Colección Ci-Fi. 29,95 .
Guión: Chris Claremont. Dibujos: Eduardo Barreto, Jackson Guice, John Beatty. Portadas: John Bolton.
La Colección Ci-Fi, dedicada a la ciencia ficción se viste de gala para presentar una de las mejores historias sobre Aliens y Depredador jamás creadas, en una edición de lujo en tapa dura.
Chris Claremont, el guionista mutante por excelencia, realizó esta miniserie de 12 números para Dark Horse, justo después de despedirse de sus 17 años a las riendas de los X-Men.
Como solía decir, la distinguida competencia, si sólo puedes comprar un cómic este mes, ¡qué sea este!
Nota: La edición original de Dark Horse, en tapa dura, costaba 99,95 dólares en 1997. Por lo que comparando precios, el lector español sale muy beneficiado.
Sel·lecció de novetats interessants i que ja són a les llibreries:
BLACKSAD #3: ALMA ROJA ........... 14,00
Norma // Juan Díaz Canales, Juanjo Guarnido. 56 pgs color
LOS BORGIA #1: SANGRE PARA EL PAPA ........... 14,00
Norma // Alejandro Jodorowski, Milo Manara. 56 pgs color
EVA MIRANDA ........... 10,00
Norma // Giovanni Barbieri, Vittorio Giardino. 56 pgs color
XIII #17: EL ORO DE MAXIMILIANO ........... 12,00
Norma // Van Hamme, Vance. 48 pgs color
SEÑOR JEAN #5: COMO QUIEN OYE LLOVER ........... 10,00
Norma // Dupuy i Berberian. 56 pgs color
CARA DE LUNA #4: LA MUJER CELESTIAL ........... 12,00
Norma Editorial - Casterman // Jodorowsky, Boucq. 48 pgs color
LA MAZMORRA FESTIVAL: EL DÍA DE LOS SAPOS................... 7,90
Norma // Sfar, Trondheim, Manu Larcenet . 32 pgs color
GIACOMO C. #12: FIAMMINA ........... 12,00
Norma // Dufaux, Griffo. 48 pgs color
LAS CIUDADES OSCURAS: LA CHICA INCLINADA (2a edició ampliada)........... 19,00
Norma Editorial - Casterman // Schuiten, Peeters. 160 pgs b/n
GIVE ME LIBERTY ........... 15,00
Norma // Frank Miller, Dave Gibbons. 144 pgs color
CAÍN........... 9,00
Norma // Ricardo Barreiro, Eduardo Risso. 96 pgs b/n
SED DE NOTICIAS........... 14,00
Norma // Andy Watson. 160 pgs b/n
RÍO VENENO ........... 8,95
La Cupula // Beto Hernández. 192 pgs b/n
LAS AVENTURAS DEL CAPITAN TORRENZO, VOL. 5: CAPITAL DE LAS PROVINCIAS DEL DOLOR ........... 17,00
Edicions De Ponent // Santiago Valenzuela. 168 pgs b/n
OBRAS COMPLETAS CRUMB #12: AMERICAN SPLENDOR: LOS CÓMICS DE BOB Y HARV (2a edició) ........... 8,50
La Cúpula // Harvey Pekar, Robert Crumb. 96 pgs b/n
>> Baixeu-vos el catàleg en PDF ací.
HUMO #1
Juan Berrio, Santiago Valenzuela, Toño Benavides, Juanjo El Rápido, Lola Lorente, Jali, Paco Roca, Miguel Ángel Martín, Raquel Alzate, Lorenzo Gómez. Direcció: Juanjo El Rápido.
Presentació de la revista HUMO a Madrid, el dimecres 30 de Novembre de 19:00 a 21:00 a la sidreria "El Pimiento Verde" (C/ Quintana 1, Metro Argüelles).
EL CIRCO DEL DESALIENTEO
David Rubín
BERLÍN Ciudad de Piedras (re-edició)
Jason Lutes
[NOTES DE PREMSA, EN ESPANYOL]
HUMO 1
Guión y Dibujos: Juan Berrio, Santiago Valenzuela,
Toño Benavides, Juanjo El Rápido, Lola Lorente,
Jali, Paco Roca, Miguel Ángel Martín, Raquel Alzate,
Lorenzo Gómez.
Rústica. 21 x 21 cms. 48 páginas
Dirección: Juanjo El Rápido
Periodicidad: trimestral
Astiberri Ediciones, 2005
B/N, 6 euros
Una nueva revista de historietas con autores españoles
Un total de diez autores de cómic españoles con una trayectoria más o menos extensa en el medio son los principales protagonistas de HUMO, una nueva revista de cómic con periodicidad trimestral que estará presente en las librerías en noviembre de 2005. HUMO cubre el hueco dejado por la revista TOS tras su desaparición el pasado mes de junio e intenta animar el casi inexistente mercado de publicaciones periódicas en España.
Juan Berrio, Santiago Valenzuela, Toño Benavides, Juanjo El Rápido, Lola Lorente, Jali, Paco Roca, Miguel Ángel Martín, Raquel Alzate y Lorenzo Gómez son los creadores que forman parte del número 1 de HUMO bajo la dirección y diseño de Juanjo El Rápido, uno de los autores que la integran, y edición de Astiberri. Prácticamente todos cuentan con al menos un álbum editado en España, algunos han conseguido ver publicado su trabajo en otros países hasta el punto de, como es el caso de Martín, ser premiado con el prestigioso Yellow Kid, del salón italiano de Roma.
La editorial vasca, sensibilizada en la promoción de autores autóctonos dentro y fuera de nuestras fronteras desde su irrupción en el mercado editorial del tebeo hace 4 años y medio, ha considerado amparar un nuevo proyecto de historietas con series conformadas por capítulos autoconclusivos de 4 páginas. Algunas de esas historias se plasmarán recopilados en álbumes.
HUMO cuenta también con tres secciones de texto, de dos páginas cada una. En Bocanadas de... se entrevista con un tono no exento de desenfado a los autores que integran sus páginas, comenzando por Juan Berrio. Pepo Pérez, dibujante y teórico de cómics, se encarga de Peligro de incendio, un apartado donde se habla de diversos aspectos que tienen que ver con el medio. Pepo Pérez abre el fuego con una reflexión sobre la crítica de cómic. Y en Señales de humo una serie de colaboradores reseñan obras de autores españoles que se han publicado en el mercado editorial a lo largo de los últimos meses previos a la publicación de cada número. La revista tiene su prolongación en la red en la dirección www.astiberri.com/humo con diseño de Manuel Bartual.
EL CIRCO DEL DESALIENTEO
Guión y dibujos: David Rubín
Astiberri Ediciones. 2005
Colección: Sillón orejero
Prólogo: Miguelanxo Prado.
Epílogo: Carlos Portela.
Código: 95-14664-34-5 (ISBN en trámite)
Rústica con solapas. B/N.
176 páginas. Tamaño, 17 x 24 cms.
16 euros
Crónica del desaliento emocional
El circo del desaliento es la primera novela gráfica reflejo de una sólida trayectoria ya como dibujante de David Rubín, punta de lanza de una nueva hornada de creadores gallegos, que viene amparado además por los textos de dos cualificados autores como son Miguelanxo Prado y Carlos Portela.
Abre el volumen Donde nadie puede llegar, una intensa historia larga e inédita, que tiene continuación en una serie de relatos cortos realizados para la ocasión, junto con otros ya prepublicados previamente en distintas revistas y fanzines. Una febril capacidad para el trabajo, textos de arrebatada poesía, notable dominio del tempo narrativo y dibujos agradecidos por una natural soltura con los lápices, son aspectos que se pueden ver en los diversos relatos que componen este circo del desaliento. Sin tratarse de unas historias autobiográficas al uso del género slice of life, Rubín se apoya en el personaje del superhéroe para desarrollar unas historias que beben de sus preocupaciones y de sus personales experiencias, donde está muy presente la poética del perdedor tamizada en ocasiones por cierto optimismo vital que deja algún hueco a la esperanza.
Sus trabajos a lo largo de los últimos cinco años como dibujante de animació en los estudios Dygra, responsables de El bosque animado y Sueño de una noche de San Juan, como ilustrador y creador de historietas para las más diversas publicaciones gallegas y peninsulares, le han llevado a David Rubín (Ourense, 1977) a tener tanto una importante legión de admiradores, como a ganar un generoso abanico de concursos. El más importante de ellos el I Premio Castelao de Cómic concedido por la Diputación de A Coruña al citado relato, Donde nadie puede llegar, en agosto de 2005 en el curso del salón Viñetas desde O Atlántico.
BERLÍN Ciudad de Piedras
Guión y dibujos: Jason Lutes
Astiberri Ediciones. Bilbao, 2005
Blanco y negro. Cartoné
216 páginas. 22 euros
ISBN: 84 95825 961
Un suntuoso fresco histórico, artístico y político
Berlín: Ciudad de piedras presenta la primera parte de de la fascinante trilogía de Jason Lutes ambientada en Alemnaia en las horas sombrías de la república de Weimar. El periodista Kurt Severing y la estudiante de arte Marthe Müller son las figuras centrales de un elenco de personajes entrelazados con los hechos históricos que se desarrollan en torno a ellos. Ciudad de piedras abarca ocho meses en Berlín, desde septiembre de 1928 hasta el Primero de Mayo de 1929, documentando meticulosamente las esperanzas y las luchas de sus habitantes mientras su futuro parece oscurecerse antes el ascenso de una sombra amenazadora.
Jason Lutes nació en New Jersey en 1967. Actualmente reside en Seattle. En 1991 se graduó en la escuela de Arte de Rhode Island. En 1993 comenzó a publicar en forma serializada la que después se convertiría en la aclamada novela gráfica Juego de manos. Tras dos años de investigación se embarcó en la realización de la trilogía Berlín, una ambiciosa historia que constará de 24 capítulos.
Publicada de forma parcial hace unos años, la edición de Astiberri es la primera recopilación íntegra del primer volumen de la ambiciosa trilogía de Jasón Lutes sobre la República de Weimar y el ascenso del nazismo.
Avui dijous 24, a les 23h en Punt 2, el programa Encontres estarà dedicat al còmic:
EL CÒMIC VALENCIÀ
Encontres dedica el programa d'esta setmana al còmic, un llenguatge que ha sobreviscut al segle passat i que continua oferint formes i continguts nous. Una forma d'expressió artística i de comunicació que sempre ha tingut molta importància al País Valencià, tant des del punt de vista editorial com des del creatiu i artístic .
Lola Johnson i Ricard Bellveser conversaran amb l'historiador Pedro Porcel, Paco Camarasa, l'editor de còmics més important del País Valencià, Núria Vera, de Futurama, la llibreria especialitzada valenciana més antiga, i una artista que publica els seus còmics amb èxit per tot Europa: Ana Miralles.
A més, el programa inclou reportatges al voltant de l'evolució del còmic valencià: l'edat d'or dels quaderns d'aventures, Pumby i Jaimito, la renovació dels 80 i el treball de Salvador Larroca, el dibuixant valencià dels X-Men; una estrella en el món dels còmics dels Estats Units.
Avui mateix m'ha arribat la meva segona adquisició en la línia del que comentava sobre Bone. Mireu, per ara havia comprat quatre volums de l'edició luxosa de Sins Entido, amb la qual cosa havia llegit vora un terç de l'obra completa. Doncs bé, per menys del preu de dos volums en espanyol (despeses postals incloses) ara per fi podré llegir sencera l'obra de David B, ben editada encara que potser no tant si mirem la qualitat del paper, i en anglès. Sí, no cal que em recordeu que la versió original és en francès. És una llengua que algun dia aprendré, paciència. En tot cas, traducció per traducció, pense que el negoci és rodó. A més, hem de tenir en compte que no és previsible que la versió espanyola s'acabe d'editar a curt termini. Calculant un any per cada lliurament, els en deuen de restar cins o sis anys encara. En fi, si voleu un consell, informeu-vos i feu els càlculs vosaltres mateixos.
Per cert, tot açò em fa pensar en l'aldarull que han muntat els d'Astiberri a la seva botiga on-line. Ja sabeu, la retirada dels descomptes per considerar-los un greuge pels llibreters, als quals demanaven disculpes. A mi personalment, per part de la que considere una de les millors editorials del Regne d'Espanya, m'hagués agradat llegir també una disculpa referida a qui som en realitat els seus clients, els lectors i no els llibreters. Era ben fàcil, però inexplicablement no ho han fet. Deuen pensar que no podem escollir no comprar, que som el que se'n diu un mercat captiu. Genial. Per mi ja poden començar a editar més material autòcton i/o en català (com en el cas de Blankets), doncs realment és l'única raó per no comprar les versions originals per internet. A veure si així aprenen a tenir en millor consideració els lectors.
Neil Gaiman, Dave McKean
Planeta DeAgostini, 144 pag, color, 9'95
Després d'haver estat assassinada brutalment, Susan renaix com "Orquídia Negra", un híbrid de planta i d'ésser humà, per a venjar la seva pròpia mort. En aquesta nova situació, la protagonista farà convergir els seus records com a humana i els seus orígens botànics per a arribar als misteris que van embolicar la seva desaparició com a Susan. Un memorable text de Neil Gaiman, un dels guionistes més aclamats de l'actualitat (autor també de The Sandman) i un treball artístic de gran qualitat i lirisme d'un geni del dibuix i del color, i col·laborador habitual de Gaiman, Dave McKean."
Bé, després d'aquesta presentació tan rimbombant per part de l'editorial, passaré a resumir el que m'ha sembla aquest còmic en una sola paraula: avorriment. Francament, m'ha costat acabar-lo de llegir, la qual cosa és tota una decepció tenint en compte qui són els seus autors.
Anem a pams. Per començar, aquest és un còmic molt inserit dins l'Univers DC on sense cap excusa es dona per suposat que hi ha dolents (Lex Luthor...) i bons (Batman, Swamp Thing...), i que a més es coneixen tots i no cal presentar-los. Tot i això, encara es fa l'esforç de presentar-los d'alguna manera o altra, fet que afegeix informació inútil tant per qui ja els coneix com per qui no, doncs tampoc no aporta la coherència que hauria de tenir un còmic per adults. De tota manera, el fet és que el guió de Gaiman no funciona. No té ritme, està llastrat per una retòrica exagerada als quadres de text que només fa que inflar artificialment el to, els personatges no estan ben justificats i dóna la sensació que actuen de manera caòtica, i la peripècia suposadament existencial es podria parodiar d'aquesta manera: Perdona Batman, tens el telèfon de Swamp Thing? És que vull preguntar-li qui o què soc jo?. Per dir-ho ràpidament, aquest còmic té tots els defectes dels moments més baixos de The Sandman i cap de les seves virtuts, doncs no aconsegueix que t'arriben a importar els personatges.
I el dibuix sí, és molt bonic, fins i tot és espectacular. Molt bonic de veure, i es nota que molt treballat, però un desperdici de treball que només serveix per remarcar encara més la pretensió fallida del guió. Una llàstima. D'altra banda, si bé Dave McKean és un gran dibuixant, com a narrador gràfic val a dir que només és correcte, amb la qual cosa tampoc podem dir que ajude realment a seduir el lector més enllà de la primera ullada.
Definitivament, tot comptat i debatut, aquest còmic és només apte per seguidors de l'Univers DC o molt fans dels autors que el signen. A mi personalment m'ha sembla avorrit i per tant no puc recomanar-lo. Si el que t'interessa és la línia Vertigo, et recomane que demanes per altres títols.
Marc Pastor i Sanz.
Avui per fi m'ha arribat el Bone: One Volume. El totxo amb absolutament tot Bone per poder llegir més del quart d'hora que em donaven els lliuraments de vint-i-quatre pàgines. Per Eisner quin gust! I pensar que fins ara havia invertit més de cent euros en l'edició de Dude i que tan sols havia aconseguit llegir dos terços del total... És de bojos! D'acord, aquesta edició d'ara està en anglès, però és això una excusa al món d'avui dia? En fi, ja vos diré què m'ha paregut quan l'acabe de rellegir (hauré de començar de nou, és clar) perquè tothom diu que millora bestialment amb la lectura conjunta. Visca la versió original!
Luis Durán
Edicions De Ponent, 94 pag, b/n, 17
Un laberint amb monstre, una zigzaguejant filera de formigues, un home que vola, un laberint amb un tresor, un pou proper a un bosc, un calamar gegant, un espill trencat, un penell oxidat un pont enfonsat, una llagosta posada sobre un cristall, una senda desconeguda. Creieu en els senyals? Novalis, igual que el seu avi, sí creia en elles.
Tot i el text de promoció que heu llegit a l'anterior paràgraf, la historia és més propera del que sembla a la de Robin Hood. Ni de bon troç hi ha el grau d'abstracció que semblen voler-nos indicar. Bé, anècdotes a banda, per fi m'he decidit a llegir aquest còmic. Portava massa temps a la cua de lectura esperant el moment propici per fer-ho. Això sol succeir-me quan tinc una bona expectativa, i evidentment no m'ha decebut. Sincerament hagués estat una sorpresa si ho hagués fet.
Bé, centrant-nos en l'obra, Nuestro verdadero nombre em sembla que torna a fer-nos arribar el Luis Durán més directe, en una nova evolució i eixamplament del camp de joc del seu propi estil. Més que jugar, com altres vegades ha fet, amb una lògica màgica, ara sembla voler acostar-se a una òptica més propera als relats locals de Washington Irving. En altres paraules, tant el públic com el mag saben que hi ha truc, però això no importa. El que importa és la il·lusió, il·lusionar-se. Si no vaig errat, em sembla que el protagonista podria ser el mag, els viatgers perduts (mare, pare i filla) serien el públic il·lusionat, i tota la historia (poble inclòs) formarien part del truc. En tot cas, l'autor sap construir un guió que va obrint portes amb cura per deixar-les mig obertes. Cerca, sense dubte, la participació i la reflexió del lector, convidant-nos a donar-li sentit a tot plegat. Això mateix he volgut fer jo, humilment.
Quant al guió, val a dir que el seu èxit es basa en l'excel·lent qualitat del ritme, els diàlegs, la construcció de personatges (el senyor Powers sense anar més lluny), una confiança total en la planificació, i el fet de saber desenvolupar les trames en baules, tot deixant-nos als lectors la feina de fer-ne la cadena. Gràficament, Luis Durán continua essent un monstre. Com a bon autor complet, sap fer servir tant l'estil de dibuix com la narració gràfica (aquesta vegada de caire més clàssic) per potenciar la història i explicar-la de la manera més evocadora possible. La profusió d'elements especialment delicats en aquest sentit (els calamars, les llàgrimes, etc) així ho testifiquen.
En fi, els lectors de Comic Fill-in saben que tinc predilecció per Luis Durán. Però, el cas és que per ara no he rebut cap queixa de les meves recomanacions, ans al contrari! Així que amb Nuestro verdadero nombre no en faré una excepció. Totalment recomanat, sense dubte, un bon còmic que val la pena llegir. I per cert, si encara (encara) no heu llegit res d'aquest prolífic home, aquesta és una bona porta d'entrada. Bon profit!
Marc Pastor i Sanz.
Andreas
Planeta deAgostini , 48 pag, b/n, 8'95
Recuperació d'una de les sèries de més èxit del guionista i dibuixant Andreas, el qual en el seu moment va revolucionar el món del còmic de filiació fantàstica i de gust pels enigmes. Per això, Andreas juga amb els codis de la història i de les vinyetes i desestabilitza al lector en un joc en el qual la sorpresa és un dels factors determinants. Una misteriosa clau, d'origen desconegut, ha estat robada en el transcurs d'un viatge amb vaixell. Cromwell Stone, que es troba a bord, constata com els altres passatgers són sistemàticament eliminats. Comença així una fantàstica aventura per a descobrir la naturalesa de l'estrany objecte.
El primer que podem llegir en aquest còmic és una cita del senyor Howard Phillip Lovecraft: L'emoció més forta i antiga del gènere humà és la por. Cita o sentència, el cas és que Andreas construeix el seu relat amb la sensibilitat i el gust d'un alumne respectuós i avantatjat d'aquest clàssic literari de l'horror còsmic. El gènere queda així centrat de bon començament, i els elements coneguts hi són. Però, el que fa interessant la seva història, allò que et manté llegint i patint fins al final, és l'encert en la tria dels detalls mòrbids, aquells que et deixen inquiet mentre vas descobrint noves peces d'un puzzle que potser fora millor no haver començat. Especialment reeixit em sembla el guió si tenim en compte l'absència quasi total de quadres de text en un gènere tan donat a la retòrica literària. Un bon ús dels diàlegs i la confiança en un apartat gràfic excel·lent converteixen aquesta obra en un bon còmic, a més d'una bona història dins els paràmetres del gènere.
De fet, això és quelcom que podem sospitar fàcilment només fullejant-lo. Ens trobem davant un Andreas pletòric, el del 1982, que ha sabut combinar a la perfecció la narrativa de l'estil Marvel amb l'expressivitat i el barroquisme gràfic d'autors com Bernie Wrightson, Neal Adams, Joe Kubert, John Buscema o Barry Windsor-Smith, influències que ell mateix reconeix. I, com se sol dir, tot això en gloriós blanc i negre. Podria enumerar tota una sèrie de recursos de narració gràfica que fan de la lectura d'aquest còmic un autèntic plaer per a l'afeccionat al còmic, des del disseny de pàgina fins la planificació, passant pel cronometratge. Però, de fet el més important és que funcionen. Tots aquest jocs gràfics, a més de virtuosos, el que fan és omplir les pàgines de Cromwell Stone d'emocions: ansietat, por, màgia, misteri... i això és l'únic que compta al final.
En definitiva, Cromwell Stone és l'adaptació d'un relat que mai va escriure el millor H. P. Lovecraft, amb la qual cosa es converteix en una obra més que recomanable pels amants del gènere. En tot cas, a l'espera dels restants dos volums, val a dir que és també un còmic notable que paga la pena llegir per tothom.
Marc Pastor i Sanz.
Sel·lecció de novetats interessants del per fer-hi una ullada i que ja són a les llibreries:
ÁGAPE ........... 12,00
Glénat // Kevin Herault. 64 pgs color
EL FOTÓGRAFO - TOMO 2 ........... 15,00
Glénat // Guibert, Lefèvre, Lemercier. 80 pgs color.
GIL ST. ANDRE #2: LA CARA OCULTA........... 12,00
Glénat // Jean-Charles Kraehn. 48 pgs color, Col. Viñetas Negras
ARRIVEDERCI AMORE #1: HISTORIA DE UN CANALLA........... 12,00
Glénat // Luca Crovi, Andrea Mutti, Angelo Bussacchini. 48 pgs color, Col. Viñetas Negras
HERMOSO MAR DE LA CHINA........... 13,00
Ediciones Sinsentido // Loustal. 64 pgs color
UNDERGROUND #1 i 2 (de 2) ........... 8,00
Mangaline // Nobuhiro Motohashi, Yoshihisa Tagami. 210 pgs b/n
SHITARO ........... 12,00
Mangaline // Senno Knife. 400 pgs b/n. Col. Horror
ARTFÒBIA ........... 20,00 Comprar
Ediciones Sinsentido // Guillem Cifré. 150 pgs b/n. Tires mudes
CÓMO ME HE VUELTO ESTÚPIDO ........... 11,00 Comprar
Bang Ediciones // Nikola Witko, Martin Page. 88 pgs b/n
Hideo Yamamoto
Ponent Mon, 200 pag, b/n, 8'95
Aquest segon volum desenvolupa una petita trama centrada en el yakuza que havíem vist al primer volum en forma de xiquet disfressat de robot. L'autor aprofita d'aquesta manera el que ja sabem per muntar una petita història d'introspecció psicològica i, en certa manera, d'exorcisme personal sobre aquest personatge i, com a reflex, també sobre el protagonista. Aquesta ens parla de les debilitats humanes i de la culpabilitat. I val a dir que de nou troba el seu punt fort en l'humanisme que traspua el tractament d'uns personatges tan absolutament marginals. Pel que fa a la història, la tècnica és ben coneguda: hi ha una trama principal que es va desenvolupant poc a poc i que conforma la base de tota l'obra, i alhora ens anem trobant petites històries que aprofiten el potencial de la premissa inicial dels misteriosos poders que s'obtenen amb la trepanació cranial. Així, sembla que a cada volum anirem descobrint noves dades sobre els resultats de l'experiment. Sense anar més lluny, al tercer volum ens diran què és allò dels homunculus.
En general aquest seinen manga, a més del guió, també en l'apartat de dibuix i narració gràfica resulta notable, tal i com ja havia comentat a la ressenya del primer volum. Un còmic per adults doncs, que continua guanyant punts i es fa d'allò més recomanable per passar una bona estona de lectura.
Marc Pastor i Sanz.
Guió: Jamie Delano. Dibuix: John Ridgway. Color: Lovern Kindzierski
Planeta, 64 pag, color, 3'5
A la fi de la dècada dels vuitanta, Alan Moore reinventava el gènere de terror des de les pàgines de Swamp Thing. Dels molts personatges que van poblar aquelles històries va destacar-ne especialment un: John Constantine, un mag diferent fet a la mida dels temps que corrien, capaç d'enfrontar-se per igual a dimonis i a partidaris del govern Tatcher. Benvinguts al primer lliurament de la sèrie regular John Constantine, Hellblazer: la llegendària col·lecció que va donar origen a la línia Vértigo.
És curiós, però em dóna la sensació que aquesta reedició de la sèrie regular de Hellblazer entronca amb la recuperació de clàssics que està duent a terme Planeta. El fet, en qualsevol cas és que llegint aquesta primera historia de John Constantine, que conclou en aquest mateix volum, m'ha semblat que llegia tot un clàssic amb capacitat de fixar paràmetres per tota una generació (amb permís d'Alan Moore). Però, el millor de tot no és això, sinó el fet que m'ho he passat d'allò més bé. És a dir, més enllà d'una lectura arqueològica, el fet és que Hellblazer conserva intactes les seves virtuts i capacitat de fascinació.
Al guió tenim un Jamie Delano especialment inspirat que construeix una sòlida estructura narrativa i és capaç de desenvolupar-la després amb elegància. Farcit d'influències de la literatura gòtica molt ben actualitzades, la historia sap mantenir en tensió el lector fins l'última pàgina mentre veiem com l'arquetipus d'heroi clàssic de l'estil és un treball brut però algú se n'ha de fer càrrec que és John Constantine resol els problemes. Precisament el to i l'atmosfera que respira la sèrie, conjuntament amb uns pesonatges molt ben construïts, és el que dóna gran personalitat i força a Hellblazer. És curiós com hi ha personatges que sorgeixen de sobte i semblen tenir vida pròpia. Sé que és un tòpic, però és cert, John Constantine havia de tenir una sèrie pròpia perquè realment tenia moltes coses per contar.
Gràficament he de dir que també estem davant un bon treball i, sobre tot, adaptat al medi. El grafisme dur i explícit John Ridgway sintonitza molt bé amb l'esperit de la sèrie i jo diria que realment fa la meitat de la feina. D'alguna manera aconsegueix multiplicar l'evocació als moments més dramàtics, fet important. Narrativament, tot i que en general és correcte, podem dir que alhora té moments brillants (sobre tot pel que fa al ritme) i d'altres més fluixos (una certa confusió a les pàgines més oníriques). El color, això sí, tot i ser el clàssic de l'època, no m'acaba de convèncer. Massa contrastat, massa cridaner, massa poc realista i de comic-book per un còmic que pretén allunyar-s'hi. És l'únic aspecte on pense que sí ha envellit aquesta sèrie, però no exagerem, tampoc és greu.
A tall de conclusió, he de dir que un servidor de vostès ha quedat enganxat de vell nou a Hellblazer, i sincerament no puc més que recomanar-ne la lectura. Perquè està molt bé, perquè és d'aquells còmics que t'agafa i no et solta fins al final. Especialment si vos agrada el rotllo gòtic està clar que senzillament no podeu deixar-ho passar. D'altra banda, la relació qualitat/preu amb la nova edició de Planeta és escandalosament bona, així que com a mínim deuríeu donar-li una oportunitat a aquest primer lliurament auto-conclusiu. Bon profit!
Marc Pastor i Sanz
>> Nota de premsa sobre Expocomic 2005 (1 al 4 de desembre a Madrid)
[original en español] [traducció automàtica al català]
Por octavo año consecutivo y de mano de la AEAC (Asociación Española de Amigos del Cómic) llega a Madrid Expocómic, el Salón Internacional del Cómic de Madrid. Tras el éxito de público logrado el año anterior, el Recinto Ferial de la Casa de Campo vuelve a acoger el mayor evento que sobre el Noveno Arte se celebra en la capital de España.
Del 1 al 4 de diciembre de 2005, aficionados de toda España podrán disfrutar de un gran número de actividades y eventos relacionados con el mundo del cómic, la ciencia-ficción, los videojuegos y el cine. Una fantástica oportunidad para que seguidores, coleccionistas, curiosos, jóvenes y mayores, se sumerjan en un mundo de fantasía y diversión con el pasado, presente y futuro del cómic y el tebeo.
Tras el éxito de ediciones precedentes, el año pasado se estrenó la nueva ubicación de mayores dimensiones -3.000 metros cuadrados- para ofrecer una mayor amplitud y comodidad a todos los participantes y visitantes, así como para incrementar el número y calidad de las actividades y expositores. Más de 30.000 personas disfrutaron de esta edición, asentando Expocómic como una de las citas más importantes del sector en Europa.
Durante cuatro días podremos compartir espacio con los autores invitados, tanto del panorama nacional como internacional. Algunos de ellos son: Steve Rude, Chris Claremont, Mark Buckingham, Mark Wheatley, Alfonso Azpiri, Carlos Pacheco, Purita Campos, Keny Ruiz, Jesús Martínez del Vas, Carla Berrocal, Ken Nimura, Tirso, Víctor Santos, Enrique V. Vegas, J.M. Fuentes, Cels Piñol, Carlos Jiménez, Man y Migoya.
Entre el gran número de actividades que vamos a desarrollar destacamos los talleres de cómic, aerografías, maquillajes de efectos especiales, talleres infantiles y guardería, concursos de Karaoke, cosplay, baile sincronizado, torneos de heroclix y pictionary, encuentros con los autores y firmas, cine forum y un largo etc. de diversión para estos cuatro días. El domingo día 4 dedicaremos toda la jornada al manga y si quieres entrar gratis este día en nuestra web www.expocomic.com te diremos como hacerlo.
Además el Pabellón de Convenciones acogerá diferentes exposiciones: La primera de ellas dedicada a nuestro cartelista de este año, Alfonso Azpiri, que incluirá trabajos originales de sus famosos personajes Mot y Lorna, portadas de Videojuegos y una amplia selección de sus primeros trabajos.
Una segunda exposición dedicada a Steve Rude autor de Nexus. Su atención al detalle, sus líneas limpias y su estilo sereno le ha ganado el respeto de los lectores y de la misma industria del cómic. Podremos admirar su trabajo en una exposición de pinturas en las que se pueden ver piezas en color de portadas que ha realizado para varias de las series en las que ha trabajado en los últimos años, además de algunas de su propio Nexus: Thor, La Tormente de los Dioses, X-Men, Los Hijos del Átomo, y su última creación, The Moth.
Otra exposición dedicada a Purita Campos autora conocida por su personaje más famoso Esther. Para todos aquellos que piensen que los tebeos de Purita no son más que historias para niñas, sugiero que visiten la exposición de originales cedidos por la propia autora y montada en colaboración con la Editorial Glenat, y que lean la reedición de sus historias. Seguro que se llevan una sorpresa.
Una cuarta y última exposición a cargo de Juan Manuel Fuentes. Este artista madrileño nos presenta una retrospectiva de su obra. Sus oleos están protagonizados por paisajes, mitos o escenas religiosas, siempre desde el hiperrealismo y el surrealismo, creando un estilo que el mismo define como arte visionario.
La oferta se completa con una campaña de donación de libros y cómics a África con la contribución de todos los asistentes al Salón, y con la ya tradicional entrega de premios de la AEAC presentada por el famoso dúo humorístico Javivi y Tallafé, que además presentaran en primicia su nuevo espectáculo. Los galardones de los premios de la AEAC son al Mejor Autor Español del año, a la Mejor Obra española y extranjera, al Autor Revelación del año y al Mejor Fanzine. Además la asociación otorga dos premios especiales: El premio OSO a toda una vida por el cómic y el Premio MADROÑO a la institución que más ha colaborado durante este año con el cómic. La votación para elegir a los cinco finalistas se puede realizar desde la página www.expocomic.com o rellenando las papeletas disponibles en establecimientos especializados.
Guió: Steven T. Seagle, Matt Wagner. Dibuix i Tinta: Guy Davis. Color: David Hornung.
Planeta, 96 pag, color, 7'95
"Camuflat sota la màscara de Sandman, Wesley Dodds descobreix els secrets que destrueixen les ànimes de culpables i innocents. Aquest és el cas de La Vamp, una assassina en sèrie els mètodes i motius de la qual neixen d'un antic horror nascut de la vergonya i la ira. Buscant la veritat rere d'aquest horror cadascun pel seu costat, Wesley i la seva estimada Dian Belmont es troben en camins que convergeixen, ambdós plens de perills, i cadascun d'ells una finestra als pecats i alegries del món. Aquest lliurament de Sandman Mystery Theatre marca la reunió de l'equip creatiu definitiu de la col·lecció, format pel creador de la mateixa, Matt Wagner, i Steven T. Seagle, i el dibuixant Guy Davis.
Per començar, els aclariments típics d'aquesta sèrie. Primer, no, aquest personatge no té res a veure amb el conegut Sandman de Neil Gaiman, sinó que és una represa de l'original. Segon, sí, aquest volum recull una història completa i no és necessari haver-ne els lliuraments precedents. Dit això, què és el que ens podem trobar en aquest còmic? Doncs una narració de gènere negre ambientada en els anys trenta amb un heroi detectiu que ni és ben bé el protagonista ni té cap poder especial (només una màscara anti-gas i una pistola somnífera). El to de la sèrie, com correspon a la l'estil de la línia Vértigo de D.C., està enfocat al públic adult, si bé és cert que sense perdre la perspectiva d'un còmic d'entreteniment. És amb aquesta màxima que evoluciona un guió correcte, portat amb ofici, i fins i tot amb uns quants encerts. Per exemple saber equilibrar el pes dels personatges i centrar l'atenció més en els motius del crim abans que en sorpreses de guió impossibles. A destacar també el tractament dels personatges lèsbics ja que si bé per una banda es recorre als tòpics (són les dolentes, odien els homes a causa d'un trauma, etc), també es presenta l'altra cara de la moneda amb gran tendresa (l'amor que ha de ser amagat, etc).
Quant al dibuix, tot i l'opinió generalitzada segons la qual és dolent i lleig, però és així com ha de ser, he de dir que a mi m'ha agradat prou. Certament no és de l'estil d'Alan Davis, ni ho pretén, però aconsegueix transmetre la duresa del gènere i marcar una ambientació per acompanyar el guió. I pel que fa a la narració gràfica val a dir que resulta igualment bona, seguint la línia de bon ofici, amb un disseny de pàgina i un ritme tan clàssic com efectiu. A destacar com han estat solucionats els moments de tensió dramàtica (per exemple la reunió de la germanor de la vamp), i l'ús de les ombres puntuals.
En resum, un bon còmic que val la pena llegir i amb el que passareu una bona estona. I si segueix així, una sèrie digna de fer-li una ullada. Sobre l'edició he de dir, impossible obviar-ho, que estem d'enhorabona per la fi de l'era Norma i l'arribada de Planeta a l'edició dels títols de Vértigo. Ara tenim més quantitat, millor editat i a molt millor preu. Més clar, aigua. La qual cosa, permeteu-me afegir, em mereix una bona opinió per la condició de porta d'entrada al còmic adult que aquests còmics simbolitzen.
Marc Pastor i Sanz
>> Novetats de La Cúpula a la venda el 22 de Novembre i el 22 de Desembre:
[en español]
Novedades a la venta 22 noviembre:
- Yellow 4, de Makoto Tateno. Manga Yaoi, b&n, 8.95
- Fever #2, de Hee Jung Park. Manwha, b&n, 8.95
- Río veneno, de Beto Hernández. Novela gráfica, 192 p., b&n, 8.95
- American Splendor, de Robert Crumb y Harvey Pekar. OC #12, 2ª ed., b&n, 8.50
- Wild rock, de Kazusha Takashima. Manga yaoi, b&n, 8.95
- Juventud cabreada #2, de Johnny Ryan. Novela gráfica, b&n, 6.50
- DVD #2, de Kye Young Chon. Manwha, b&n, 8.95
Novedades a la venta el diciembre
- Claro que sí #2. 4.95
- La abeja reina, de Hiroyoshi Kira. Manga erótico, b&n, 8.95
- Penny Century #5, de Jaime Hernández. Brut, 34 p., b&n, 2.50
- Melodías animadas, de Robert Crumb. Obras Completas #13, b&n, 7.95
- Angel shop #2, de Sook Ji Hwang. Manwha, b&n, 8.95
- Balas perdidas #2, de David Lapham. Novela gráfica, b&n, 11.95
- Palomar #2, de Beto Hernández. Novela gráfica, 272 p., b&n, 12.95
- Kill me, kiss me #4, de Lee Young You. Manwha, b&n, 8.95
- Chunchu #3, de Sung Jae Kim y Byung Jin Kim. Manwha, b&n, 8.95
- Evy, de Riverstone. Colección X #123, ?
- Odio #3, de Peter Bagge. Novela gráfica, 4ª ed., 5.95
- Konrad y Paul #1, de Ralf König ¡Me parto!, b&n, 48 p., 6.95
El proper dissabte 12 de novembre comença el concurs OTAKUVISION al programa radiofònic "Més Enllà De La Vinyeta" de COMRàdio.
Els concursants cantaran cançons d'anime i competiran entre ells per a arribar a la gran final. Un jurat i les trucades telefòniques dels oïdors seran els encarregats de decidir qui passa a la següent ronda.
Més Enllà De La Vinyeta s'emet cada dissabte de 16 a 17 hores a la freqüència de COMRàdio. També es pot escoltar per internet ací.
Sel·lecció de novetats interessants del per fer-hi una ullada i que ja són a les llibreries:
DR. INUGAMI........... 10,00
Glenat // Suehiro Maruo. Tom 192 pgs b/n
LA MUJER DE LA HABITACIÓN OSCURA ........... 8,50
Glenat // Minetaro Mochizuki. Tom 214 pgs b/n
CAT SHIT ONE #1 (de 3)........... 8,50
La Cúpula // Motofumi Kobayashi. Tom 136 pgs b/n
EL NIÑO GUSANO ........... 7,95
La Cúpula // Hideshi Hino. Tom 208 pgs b/n
FALSAS APARIENCIAS ........... 8,95
La Cúpula // Senno Knife. Tom 172 pgs b/n
GHOST WORLD (5a edició revisada) ........... 7,95
La Cúpula // Daniel Clowes. Tom 80 pgs b/n/verde
BALAS PERDIDAS - VOLUMEN 1: LA INOCENCIA DEL NIHILISMO ........... 11,95
La Cúpula // David Lapham. Tom 240 pgs b/n.
DIARIO #1: FEBRERO 1992-SEPTIEMBRE 1993 ........... 8,50
La Cúpula // Fabrice Neaud. Tom 112 pgs b/n
ENTENDER EL CÓMIC: EL ARTE INVISIBLE ........... 19,00
Astiberri Ediciones // De Scott McCloud. Tom 224 pgs b/n/color
>> Baixeu-vos el catàleg en PDF ací.
NOTA 8/11/2005: Ja està tot venut. Gràcies a tots pel vostre interès. És possible que prompte pose a la venda més material, estigueu atents. Podeu trobar altra oferta per comprar tot Bone ací.
-----------
Venc els següents còmics en perfecte estat:
BONE #1 al 42 per 30
...i de regal STRANGERS IN PARADISE #1 al 9!
LA ASCENSIÓN DEL GRAN MAL #1 al 4 per 20
...i de regal LA VIDA ESTÁ BIEN SI NO TE RINDES (La Factoría)
Zona de València preferentment.
Contacte: sandandmercury@gmail.com
No sé ben bé en què deuen pensar la gent de Planeta quan munten el tema de les fotos pel Saló del Manga. El Saló del M-A-N-G-A, que és com dir que hi anirà una gentada disfressada segur segur segur... dels personatges de DC? Sí, és el més probable. O això deuen pensar a Planeta. Doncs res tu, contractem a quatre paios vestits de Superman, Batman, Catwoman, Flash i Itto Ogami (que no és de DC però com que li agrada a Frank Miller passa) i vinga, a fer-se fotos amb la penya. Resultat? Ací teniu uns exemples de la galeria:
Bastant trist, no cal dir-ho. Els otakus es van disfressar de personatges manga com és de sentit comú, i a més val a dir que amb disfresses molt més treballades que les dels propis empleats de Planeta. En fi, deixem-ho correr que d'on no n'hi ha no en raja...
Ah, per cert, no he anat al Saló del Manga, només era una forma de parlar... Si voleu deixar cap comentari sobre el mateix, ja sabeu què fer.
Ací vos deixe tres recomanacions musicals recents, només per recordar-vos que hi ha vida més enllà del pop provincià i caspós d'operación tufo:
ARCTURUS: SIDESHOW SYMPHONIES
Què passaria si Björk muntés una banda d'avantgarde metal?
OPETH: GHOST REVERIES
Què passaria si el death metal hagués evolucionat a partir del rock progressiu dels anys setanta?
CATHEDRAL: THE GARDEN OF UNEARTHLY DELIGHTS
Aquest no té res d'estrany, simplement és un gran disc d'stoner-doom, pur rock'n'roll!
Aquesta tira és un xicotet homenatge a Charles Schulz i a la persona que estime ^_^U
I per cert, si vas anar al Saló del Manga amb "el pelo rojo, sombrero de copa, camisa blanca y chaqueta negra por la cintura, pantalones grises y un piercing en la parte izquierda del labio", atenció al missatge que t'ha deixat "Utena" al post corresponent.