Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

HELLBLAZER #1 (#1-2 USA)

Guió: Jamie Delano. Dibuix: John Ridgway. Color: Lovern Kindzierski
Planeta, 64 pag, color, 3'5 €

“A la fi de la dècada dels vuitanta, Alan Moore reinventava el gènere de terror des de les pàgines de Swamp Thing. Dels molts personatges que van poblar aquelles històries va destacar-ne especialment un: John Constantine, un mag diferent fet a la mida dels temps que corrien, capaç d'enfrontar-se per igual a dimonis i a partidaris del govern Tatcher. Benvinguts al primer lliurament de la sèrie regular John Constantine, Hellblazer: la llegendària col·lecció que va donar origen a la línia Vértigo.”

És curiós, però em dóna la sensació que aquesta reedició de la sèrie regular de Hellblazer entronca amb la recuperació de clàssics que està duent a terme Planeta. El fet, en qualsevol cas és que llegint aquesta primera historia de John Constantine, que conclou en aquest mateix volum, m'ha semblat que llegia tot un clàssic amb capacitat de fixar paràmetres per tota una generació (amb permís d'Alan Moore). Però, el millor de tot no és això, sinó el fet que m'ho he passat d'allò més bé. És a dir, més enllà d'una lectura arqueològica, el fet és que Hellblazer conserva intactes les seves virtuts i capacitat de fascinació.

Al guió tenim un Jamie Delano especialment inspirat que construeix una sòlida estructura narrativa i és capaç de desenvolupar-la després amb elegància. Farcit d'influències de la literatura gòtica molt ben actualitzades, la historia sap mantenir en tensió el lector fins l'última pàgina mentre veiem com l'arquetipus d'heroi clàssic de l'estil “és un treball brut però algú se n'ha de fer càrrec” que és John Constantine resol els problemes. Precisament el to i l'atmosfera que respira la sèrie, conjuntament amb uns pesonatges molt ben construïts, és el que dóna gran personalitat i força a Hellblazer. És curiós com hi ha personatges que sorgeixen de sobte i semblen tenir vida pròpia. Sé que és un tòpic, però és cert, John Constantine havia de tenir una sèrie pròpia perquè realment tenia moltes coses per contar.

Gràficament he de dir que també estem davant un bon treball i, sobre tot, adaptat al medi. El grafisme dur i explícit John Ridgway sintonitza molt bé amb l'esperit de la sèrie i jo diria que realment fa la meitat de la feina. D'alguna manera aconsegueix multiplicar l'evocació als moments més dramàtics, fet important. Narrativament, tot i que en general és correcte, podem dir que alhora té moments brillants (sobre tot pel que fa al ritme) i d'altres més fluixos (una certa confusió a les pàgines més oníriques). El color, això sí, tot i ser el clàssic de l'època, no m'acaba de convèncer. Massa contrastat, massa cridaner, massa poc realista i “de comic-book” per un còmic que pretén allunyar-s'hi. És l'únic aspecte on pense que sí ha envellit aquesta sèrie, però no exagerem, tampoc és greu.

A tall de conclusió, he de dir que un servidor de vostès ha quedat enganxat de vell nou a Hellblazer, i sincerament no puc més que recomanar-ne la lectura. Perquè està molt bé, perquè és d'aquells còmics que t'agafa i no et solta fins al final. Especialment si vos agrada el rotllo gòtic està clar que senzillament no podeu deixar-ho passar. D'altra banda, la relació qualitat/preu amb la nova edició de Planeta és escandalosament bona, així que com a mínim deuríeu donar-li una oportunitat a aquest primer lliurament auto-conclusiu. Bon profit!

Marc Pastor i Sanz

Escrito por Comic Fill-in a las November 11, 2005 12:06 PM