November 10, 2005
SANDMAN MYSTERY THEATRE #1: LA VAMP (#13-16 USA)
Guió: Steven T. Seagle, Matt Wagner. Dibuix i Tinta: Guy Davis. Color: David Hornung.
Planeta, 96 pag, color, 7'95
"Camuflat sota la màscara de Sandman, Wesley Dodds descobreix els secrets que destrueixen les ànimes de culpables i innocents. Aquest és el cas de La Vamp, una assassina en sèrie els mètodes i motius de la qual neixen d'un antic horror nascut de la vergonya i la ira. Buscant la veritat rere d'aquest horror cadascun pel seu costat, Wesley i la seva estimada Dian Belmont es troben en camins que convergeixen, ambdós plens de perills, i cadascun d'ells una finestra als pecats i alegries del món. Aquest lliurament de Sandman Mystery Theatre marca la reunió de l'equip creatiu definitiu de la col·lecció, format pel creador de la mateixa, Matt Wagner, i Steven T. Seagle, i el dibuixant Guy Davis.
Per començar, els aclariments típics d'aquesta sèrie. Primer, no, aquest personatge no té res a veure amb el conegut Sandman de Neil Gaiman, sinó que és una represa de l'original. Segon, sí, aquest volum recull una història completa i no és necessari haver-ne els lliuraments precedents. Dit això, què és el que ens podem trobar en aquest còmic? Doncs una narració de gènere negre ambientada en els anys trenta amb un heroi detectiu que ni és ben bé el protagonista ni té cap poder especial (només una màscara anti-gas i una pistola somnífera). El to de la sèrie, com correspon a la l'estil de la línia Vértigo de D.C., està enfocat al públic adult, si bé és cert que sense perdre la perspectiva d'un còmic d'entreteniment. És amb aquesta màxima que evoluciona un guió correcte, portat amb ofici, i fins i tot amb uns quants encerts. Per exemple saber equilibrar el pes dels personatges i centrar l'atenció més en els motius del crim abans que en sorpreses de guió impossibles. A destacar també el tractament dels personatges lèsbics ja que si bé per una banda es recorre als tòpics (són les dolentes, odien els homes a causa d'un trauma, etc), també es presenta l'altra cara de la moneda amb gran tendresa (l'amor que ha de ser amagat, etc).
Quant al dibuix, tot i l'opinió generalitzada segons la qual és dolent i lleig, però és així com ha de ser, he de dir que a mi m'ha agradat prou. Certament no és de l'estil d'Alan Davis, ni ho pretén, però aconsegueix transmetre la duresa del gènere i marcar una ambientació per acompanyar el guió. I pel que fa a la narració gràfica val a dir que resulta igualment bona, seguint la línia de bon ofici, amb un disseny de pàgina i un ritme tan clàssic com efectiu. A destacar com han estat solucionats els moments de tensió dramàtica (per exemple la reunió de la germanor de la vamp), i l'ús de les ombres puntuals.
En resum, un bon còmic que val la pena llegir i amb el que passareu una bona estona. I si segueix així, una sèrie digna de fer-li una ullada. Sobre l'edició he de dir, impossible obviar-ho, que estem d'enhorabona per la fi de l'era Norma i l'arribada de Planeta a l'edició dels títols de Vértigo. Ara tenim més quantitat, millor editat i a molt millor preu. Més clar, aigua. La qual cosa, permeteu-me afegir, em mereix una bona opinió per la condició de porta d'entrada al còmic adult que aquests còmics simbolitzen.
Marc Pastor i Sanz
Escrito por Comic Fill-in a las November 10, 2005 12:23 AM