November 29, 2005
EL ÁRBOL QUE DA SOMBRA #1 (de 8)
Osamu Tezuka
Planeta DeAgostini, 336 pag, b/n, 11'95
"Les dècades de 1850 i 1860 van ser crucials pel Japó. Després de 250 anys d'aïllament absolut a,b l'exterior, el 1854 el comodor Perry de l'armada dels EUA va arribar amb la seva flota de vaixells de guerra al país per tractar d'aconseguir un tractat de comerç favorable als seus interessos. En aquell moment, el shogunat estava en la seva època de declivi més profund i el sistema amenaçava amb esfondrar-se al més mínim contratemps. De fet, en poc més d'una dècada es va acabar enderrocant el shogunat i Japó va entrar en la seva frenètica etapa de modernització de l'època Meiji. En aquesta obra es compara al shogunat amb un gran cirerer que hi ha al jardí d'un dels personatges: aquest arbre que proporciona una ombra tan agradable (d'aquí el títol de l'obra), protegint a qui es troba sota d'ell, ha viscut ja 250 anys, però l'interior del seu tronc està podrit i corcat pels paràsits, amb la qual cosa amb una simple empenta n'hi hauria prou perquè es desplome. La metàfora de la potencial caiguda simbolitza l'estat del shogunat en l'època en què transcorre l'acció d'aquesta obra."
Quin gust tornar a llegir una obra de l'anomenat Déu del manga, Osamu Tezuka. I val a dir que és una de les bones, o millor dit de les madures perquè de dolentes no en té cap. En fi, tornem a trobar els paràmetres que amb tanta mestria sol emprar: l'obra coral, l'humanisme, un tractament dels personatges magistral, el domini del ritme i la intensitat dramàtica, l'expressivitat del dibuix combinada la una narració gràfica senzillament genial... Podria omplir pàgines i pàgines amb les virtuts d'aquest autor (que al cel del Manga estiga) i no diria res de nou, ni res d'inesperat. El seu ofici i capacitat de treball converteixen el seu nom en un segell de qualitat inconfusible. I més encara quan, com he dit, ens trobem davant una obra amb un estil ja molt assentat i destinada al públic adult, amb totes les conseqüències que això comporta pel que fa al contingut.
En tot cas, comentaré una qüestió que voldria destacar d'aquest primer lliurament, que la temàtica mèdica. Cal recordar que Osamu Tezuka era de fet metge i l'aparició de temes mèdics és recurrent a tota la seva obra. Així, en aquest primer volum trobem multitud de personatges mèdics que conviuen en una interessant i significativa metàfora d'aquells temps de canvi. D'una banda hi ha els anomenats metges holandesos, impulsors de la medicina occidental i que han d'obrir-se pas, i d'altra banda hi ha els metges instal·lats al status quo institucional del Japó, anomenats evidencialistes i seguidors de la medicina tradicional xinesa. L'enfrontament és clau, i també els arguments i la pressa de partit de l'autor. Però, allò veritablement memorable és com funciona de bé aquesta metàfora, doncs està tan ben documentada i plantejada que és capaç de portar el pes de l'argument i el contingut de fons per si sola.
En fi, El árbol que da sombra és una obra d'Osamu Tezuka i per tant sens dubte és un plaer llegir-la d'allò més recomanable. No vull dir allò de heu de llegir-la com si fos una obligació. Ho diria pel vostre bé, però no vull donar la sensació que és un còmic bo però pesat, quan de fet personalment he gaudit tant de la seva lectura. Precisament Osamu Tezuka sempre ha sabut combinar el contingut literari amb l'entreteniment. Bon profit!
Marc Pastor i Sanz.
Escrito por Comic Fill-in a las November 29, 2005 5:30 PM