November 17, 2005
NUESTRO VERDADERO NOMBRE
Luis Durán
Edicions De Ponent, 94 pag, b/n, 17
Un laberint amb monstre, una zigzaguejant filera de formigues, un home que vola, un laberint amb un tresor, un pou proper a un bosc, un calamar gegant, un espill trencat, un penell oxidat un pont enfonsat, una llagosta posada sobre un cristall, una senda desconeguda. Creieu en els senyals? Novalis, igual que el seu avi, sí creia en elles.
Tot i el text de promoció que heu llegit a l'anterior paràgraf, la historia és més propera del que sembla a la de Robin Hood. Ni de bon troç hi ha el grau d'abstracció que semblen voler-nos indicar. Bé, anècdotes a banda, per fi m'he decidit a llegir aquest còmic. Portava massa temps a la cua de lectura esperant el moment propici per fer-ho. Això sol succeir-me quan tinc una bona expectativa, i evidentment no m'ha decebut. Sincerament hagués estat una sorpresa si ho hagués fet.
Bé, centrant-nos en l'obra, Nuestro verdadero nombre em sembla que torna a fer-nos arribar el Luis Durán més directe, en una nova evolució i eixamplament del camp de joc del seu propi estil. Més que jugar, com altres vegades ha fet, amb una lògica màgica, ara sembla voler acostar-se a una òptica més propera als relats locals de Washington Irving. En altres paraules, tant el públic com el mag saben que hi ha truc, però això no importa. El que importa és la il·lusió, il·lusionar-se. Si no vaig errat, em sembla que el protagonista podria ser el mag, els viatgers perduts (mare, pare i filla) serien el públic il·lusionat, i tota la historia (poble inclòs) formarien part del truc. En tot cas, l'autor sap construir un guió que va obrint portes amb cura per deixar-les mig obertes. Cerca, sense dubte, la participació i la reflexió del lector, convidant-nos a donar-li sentit a tot plegat. Això mateix he volgut fer jo, humilment.
Quant al guió, val a dir que el seu èxit es basa en l'excel·lent qualitat del ritme, els diàlegs, la construcció de personatges (el senyor Powers sense anar més lluny), una confiança total en la planificació, i el fet de saber desenvolupar les trames en baules, tot deixant-nos als lectors la feina de fer-ne la cadena. Gràficament, Luis Durán continua essent un monstre. Com a bon autor complet, sap fer servir tant l'estil de dibuix com la narració gràfica (aquesta vegada de caire més clàssic) per potenciar la història i explicar-la de la manera més evocadora possible. La profusió d'elements especialment delicats en aquest sentit (els calamars, les llàgrimes, etc) així ho testifiquen.
En fi, els lectors de Comic Fill-in saben que tinc predilecció per Luis Durán. Però, el cas és que per ara no he rebut cap queixa de les meves recomanacions, ans al contrari! Així que amb Nuestro verdadero nombre no en faré una excepció. Totalment recomanat, sense dubte, un bon còmic que val la pena llegir. I per cert, si encara (encara) no heu llegit res d'aquest prolífic home, aquesta és una bona porta d'entrada. Bon profit!
Marc Pastor i Sanz.
Escrito por Comic Fill-in a las November 17, 2005 6:14 PM