June 29, 2005
CINEMA PANOPTICUM
Thomas Ott
La Cúpula, 104p, b/n, 19'80
La meva estimada m'ha dut del Saló de Barcelona un exemplar dels 500 editats d'aquest còmic. Està signat per l'autor com a t.o.t.t. i a més hi ha dibuixat, en blanc sobre negre (és clar), un ull que surt volant. No és un home corrent, aquest Thomas Ott, això està clar. A més, en certa mesura aquest dibuix resulta significatiu del que hi trobarem a dins.
Cinema panopticum conta la història d'una xiqueta que només té cinc monedes per anar al parc d'atraccions. Així, la única cosa que pot fer és gastar-los en una barraca on hi ha una mena de kinetoscòpis [dreta] per veure curtmetratges. El resultat és que nosaltres també hi assistim a les projeccions, això sí com a lectors. En fi, s'ha dit que es tracta d'un còmic de terror angoixant i ple de dramatisme, o bé de fantasia estil twilight zone. També s'ha dit que l'autor empra una tècnica cinematogràfica de cinema mut, segurament degut al fet que no gasta diàlegs i hi posa molta cura en la continuïtat entre vinyetes i la seva correspondència temporal. Bé, són tòpics certs, però en tot cas m'agradaria posar de relleu que aquest còmic té un costat pictòric innegable. Contemplar l'expressivitat del dibuix, accentuada pel radicalisme de la tècnica del ratllat blanc sobre negre, és tot un plaer. Així mateix, el guió conté també certa dosi d'ironia i joc que convida a llegir aquest còmic amb cert distanciament i fixant-nos en la plàstica. En tot cas, l'excel·lent edició realitzada per La Cúpula (conjuntament amb L'Association, Fantagraphics i Moderne) sembla donar-me la raó en aquest aspecte. Certament s'ha de donar l'enhorabona al editors per un treball que sobta per la seva presència.
Vist d'aquesta manera, com un còmic que es pot llegir i re-llegir a poc a poc, aquesta obra té una bona relació qualitat/preu. Si no sou dels que valoreu aquestes coses, potser vos decebrà un poc. Personalment, un servidor vostre ha quedat perfectament satisfet.
Marc Pastor i Sanz.
June 28, 2005
De què em sona Vince Locke?
A propòsit del dibuixant, Astiberri ens informa en la fulla promocional d'"Una historia violenta, que Vince Locke és pintor, il·lustrador i historietista. En el camp de la il·lustració ha realitzat portades de discos (...) Portades de discos? Mmm, el cas és que em sona... En fi, després d'investigar un poc per internet he descobert, no sense cert rubor, que es tracta del mític dibuixant de les mítiques portades del mític grup de gore metal Cannibal Corpse! Té gràcia la cosa! En fi, no sé fins quin punt els seus dibuixos han contribuït al fet que aquest grup distribueixi els seus discos amb portades censurades en la gran majoria de països, quan no estan directament bannejats, com en Austràlia, Nova Zelanda, o Alemanya per al cas dels tres primers àlbums. En fi, jutgeu per vosaltres mateixos, jo aquí us deixo un bonic dibuix del seu mític Tomb of the mutilated (tota una oda al bon gust).
Marc Pastor i Sanz.
June 27, 2005
EL LADO AMARGO
Santiago Valenzuela
Astiberri, 96p, b/n/color, 15
Collons, m'agradaria escriure una ressenya aromatitzada d'aquella mena de retòrica que es gasta aquí l'amic Julio César Cienfuegos, protagonista d'aquest El lado amargo i un espera que no massa alter ego del grafoman consumat que és Santiago Valenzuela. Es veu que la particular encarnació de l'aire fresc al còmic ibèric no hi tenia prou amb la saga aventurera del Capità Torrezno i, de forma vehement i fins i tot irresponsable, es va llançar a la creació de petits opuscles que donessin bon compte del seu, i perdó per la obvietat, costat més amarg. Així, en aquesta col·lecció d'històries curtes excel·lentment empastades (fins donar-li altra dimensió com encerta a dir el Carcelero) el que podem contemplar és un retaule de pessimisme esportiu amb cert toc de fantasia surrealista.
A veure, perquè se m'entengui, aquesta no és la típica crítica a aquesta merda de societat, ni tan sols la típica crítica a les crítiques a aquesta merda de societat. Això és pur rock'n'roll, o millor, old school death metal a l'estil Entombed, diria jo. Això és per gent que sap veure les tragèdies quotidianes i que a més els troba el costat divertit, que no sàdic, compte. No és una patologia no, tot resulta de la inducció de l'intel·ligent recitar de Valenzuela. Perquè més que un guió, el d'aquest còmic és pura recitació. Potser això sigui una trava, qui sap. En tot cas, per acció ja tenim al susdit Capità Torrezno. Gràficament la cosa està una mica més irregular que de costum, la qual cosa inclou des de desvaris de gran mida i gràcia (i fins i tot color) fins a vinyetes d'allò més bàsic. Però allò que deia, no ens perdem en aquestes minúcies, que temps hi haurà per això, i deixem-nos endur per aquesta petita joia de la palla mental elevada a la categoria d'art.
Marc Pastor i Sanz.
June 26, 2005
Astiberri reeditarà l'imprescindible CÓMO SE HACE UN CÓMIC, EL ARTE INVISIBLE
Anarrosege (passant el corrector) aquesta genial notícia del Daily Dreamers":
---inici-d'anarroseig---
Astiberri reeditarà l'imprescindible CÓMO SE HACE UN CÓMIC, EL ARTE INVISIBLE
Fa anys, Edicions B va publicar el còmic temàtic, no un llibre temàtic, és un còmic temàtic!, "Cómo se hace un cómic, el arte invisible" de Scott McCloud.
Aquest còmic, que mitjançant vinyetes ens explica els elements que formen un còmic, des dels globus, els pictogrames, i la sang al gutter (l'espai blanc entre vinyetes), quina importància tenen, de què consten, com s'interrelacionen entre si i moltes mes coses; havia romàs durant molts anys il·localitzable.
Usant el medi de còmic, assolia com mai ningú ha assolit explicar el metallenguatge del còmic, usant per això els mateixos recursos que pretén explicar.
Scott, no només busca crear un estudi sobre el còmic, sinó que també assoleix trobar una definició de còmic (i del que no és còmic), que li serveix per a reivindicar aquest art, i re-investigar els orígens del còmic, fins la prehistòria de la humanitat. I encara arriba més lluny, Scott assoleix plantejar què és l'art i què és un artista.
Com hem dit, era un llibre impossible de trobar. Però aviat aquesta situació canviarà. Astiberri ens va informar durant el Saló del Còmic, que pròximament, editaran aquest títol.
Prepareu-vos aquells que no heu pogut aconseguir-lo fins ara, Astiberri omplirà un forat al món del còmic espanyol.
---fi-d'anarroseig---
Doncs això, el que dèiem, lectura obligada. Això sí, a veure si ara els d'Astiberri s'enrotllen un poc i li canvien la traducció del títol, que en anglès era "Understanding comics, the invisible art". I per cert, ja si ho editen també en català rotllo Blankets, doncs seria doblement genial!
Marc Pastor i Sanz.
MASTODON: Leviathan
No només de còmic viu el friki... és a dir, no només de còmic (friki per definició), cinema friki i fins i tot underground, sèries de televisió friki, ciència ficció, fantasia i terror en totes les seves variants (també frikis, clar), els videojocs o star wars així en general. També hi ha la música, i més enllà de la banda sonora de Mazinger Z, avui toca fer una recomanació per ments obertes, terme eufemístic que amaga altre no tan elegant, el de mentalitats pervertides (socialment negatives o immorals).
Podria definir la música de Mastodon com una mescla de metalcore, hard rock i stonner amb tota mena d'essències pròpies del metall extrem, però el cert és que només és música viva, energètica i per sobre de tot feta amb sentiment. Aire fresc, gent. Si voleu més info, llegiu la crítica de Vampire Magazine. En fi, ahí va això, qui vullga agafar-ho que ho agafe.
Marc Pastor i Sanz.
June 23, 2005
Els meus preferits del passat any frikil
Ara que ja hem celebrat el cap d'any friki amb el Saló de Barcelona, pense que és moment de fer una xicoteta ullada al que ha donat de si l'edició de còmics aquesta passada temporada. Així doncs, heus ací la meva llista de l'any, la dels còmics que més m'han impressionat.
Per a fer-la he utilitzat el cens de novetats que Ficomic considera aptes per participar als seus premis d'aquest any, encara que només he considerat les novel·les gràfiques (sèries, etc queden per tant excloses). D'altra banda, la llista no segueix cap ordre d'importància i, per descomptat, el criteri és totalment personal i intransferible!
- Luis Durán: Álgebra, Caminando por las colinas de arena, Cruz del Sur (amb Raquel Alzate).
- Craig Thompson: Blankets / Blankets (català).
- Seth: La vida es buena si no te rindes.
- Santiago Valenzuela: Extramuros.
- Joe Sacco: El mediador.
- Chris Ware: Jimmy Corrigan El chico más listo del mundo.
- Art Spiegelman: Sin la sombra de las torres / Sense l'ombra de les torres (català).
- Osamu Tezuka: Oda a Kirihito, Ayako.
- Jiro Taniguchi: El caminante, El olmo del Cáucaso (amb Utsumi).
- Mark Kalesniko: Novia por correo.
- Frederic Boilet, Benoît Peeters: Tokio es mi jardín.
Salut!
Marc Pastor i Sanz.
June 18, 2005
TIERRA DE SUEÑOS
Jiro Taniguchi
Ponent Mon, 200p, b/n, 14
Jiro Taniguichi és un autor tan personal que jo diria que el seu nom comença a funcionar com a sinònim de gènere, el gènere Taniguchi. Autor poètic, que estima els personatges i de gran sensibilitat per les petites coses de la vida, que en definitiva són les importants (per molt tòpic que semble), és capaç de fer una bona història de les anècdotes més intranscendents.
En aquesta ocasió, ho demostra amb tres històries lligades sobre adopció de mascotes, la primera sobre un gos vell, la segona sobre una gata que serà mare, i la tercera sobre una neboda adolescent (i perdó per l'acudit!). A més, aquest volum inclou també una història més llarga, una mena de conte d'alpinistes, animals mítics, família i cerca del propi destí. Val a dir que el guió d'aquesta última s'allunya del terreny d'allò quotidià que tan bé domina l'autor per endinsar-se més intensament en una història amb tocs místics.
Comptat i debatut, un altre bon còmic d'elegant dibuix, mesurada narració gràfica i amb un guió que de nou alimenta l'ànima et fa reconciliar-te amb la raça humana.
[Podeu veure unes pàgines interiors aquí]
Marc Pastor i Sanz.
THE FALL
Ed Brubaker, Jason Lutes.
Planeta, 48p, b/n, 6'95
Possiblement no siga aquesta la millor obra que han parit aquests dos artistes, cosa que s'explica fàcilment si tenim em compte que es tracta d'una obra d'aprenentatge provinent de la revista Dark Horse Presents. Tot i això, ens trobem davant d'un còmic assequible pel gran públic que es mou dins els estrictes paràmetres del gènere negre amb admirable artesanalitat.
The Fall és la història d'un crim que es resisteix a quedar sense solució i que sembla empenyer els resignats personatges per aconseguir-la i tancar el cercle. Tant Lutes, més centrat en aquesta ocasió sobre els actors, com Brubaker, que es mostra contundent amb la coherència del seu guió, fan un bon treball. En altres paraules, un bon còmic que val la pena llegir.
Marc Pastor i Sanz.
CRUZ DEL SUR
Luis Durán, Raquel Alzate
Astiberri, 48 p, color, 12
Amb un cert retràs faig la ressenya d'aquesta obra de col·laboració, però el premi Autora revelació al Saló de Barcelona 2005 que ha rebut la il·lustradora, bé ho mereix. I francament si això no és una revelació que baixe Déu a veure-ho.
El dibuix treballat fins l'extrem i d'arrel pictòrica de Raquel Alzate s'adapta perfectament als requeriments de la narració gràfica produint un efecte magnificador sobre l'ambientació, els personatges i la pròpia història en general. Per la seva banda, el guió, obra d'un Luis Durán que continua el seu particular ascens, ens regala la màgia d'una rondalla sobrenatural, ecologista i fosca sobre el dret a ser diferent. Especialment destriable m'ha semblat la intensitat del relat fruit en part, pense jo, de la versemblança diguem-ne antropològica amb que retrata la societat europea del segle XIII, sembrada de crueltat i superstició.
En conclusió, un altre bon còmic que val la pena llegir. Això sí, no puc deixar de comentar que una millor integració gràfica dels globus de diàleg s'hauria agraït infinitament.
Marc Pastor i Sanz.
June 9, 2005
Barcelona s'omple de còmics
Llegit a Vilaweb:
----------------
Barcelona s'omple de còmics Els afeccionats al còmic tenen una nova cita, d'avui a diumenge, al XXIII Saló Internacional del Còmic de Barcelona, en què participen un centenar d'editorials, llibreries, botigues especialitzades en material relacionat amb el còmic, distribuïdores de vídeo i escoles de dibuix de dins i fora el país. El Saló del Còmic habilita enguany un espai dins l'àrea comercial per als fanzines, 'publicacions independents que són la base del futur de la indústria'. També formen part del Saló exposicions, projeccions, conferències i la ComicTeca per a infants.
09/06/2005
Tot i que la web del saló no té versió catalana, la nostra llengua hi és present d'una manera variable, al món del còmic. Deixant de banda les revistes infantils, amb una oferta nombrosa, al mercat hi ha ara com ara un petit grup d'editorials que aposten per l'edició en català, com la Busca i Editorial Casals. I quant a traduccions, comencen a aparèixer iniciatives de grans editorials com Ediciones Glenat, Norma Editorial i Inreves Edicions. Per a impulsar el català en el còmic hi ha la campanya Volem còmic en català.
Cal recordar que al nostre país hi ha més fires relacionades amb la il·lustració, com la Massana Còmic, el Saló del Manga de l'Hospitalet i les joves Jornades del Còmic de Castelló de la Plana.
June 5, 2005
SKIN DEEP
Charles Burns
La Cúpula, 100p, b/n, 7'80
Després d' El Borbah i Big Baby, ara li toca el torn a Skin Deep, el darrer dels volums recopilatoris de l'obra de Charles Burns editats per La Cúpula seguint el criteri de continguts de Fantagraphic Books. En aquest cas, trobarem tres històries, dues curtes i una més llarga, Burn Again, que ja havia estat publicada de forma independent dins la col·lecció Brut, així com diverses pàgines amb material extra.
Les històries són d'allò més pulp i properes, sobre tot les curtes, a l'estructura de relats curts fantàstics dels amazing stories. Sense anar més lluny, trobarem el relat d'un home a qui han trasplantat el cor d'un gos, el d'un altre que afirma ser missatger de Déu, i el d'un matrimoni amb certs traumes post-bèl·lics. Burns tracta de fer coincidir totes tres històries al mateix món fent-hi aparèixer els personatges de l'anterior història en la següent, però en realitat es tracta de relats autònoms. De tots tres, val a dir que sens dubte el més reeixit és Burn Again, per comptar amb una narració més fluïda, una trama i uns personatges millor construïts, un dibuix més acabat i impactant, i sobre tot, una bona dosi d'intensitat i conflicte. Certament només per aquesta història ja valdria la pena haver llegit el volum, tot i que no és la millor obra de l'autor de Agujero Negro.
En conclusió, un bon còmic que de segur agradarà els seguidors de Burns i del còmic underground en general. D'altra banda, aquells que hagen gaudit de les re-edicions dels clàssics de terror i ciència ficció de l'antiga EC deurien donar-li també una oportunitat. Personalment, diré que Charles Burns està a la meva llista de valors segurs.
Marc Pastor i Sanz.
PYONGYANG
Guy Delisle
Astiberri, 184p, b/n, 18
Pyongyang és un còmic que es mou entre dues aigües, la del plantejament documental de viatges estil Joe Sacco i la del diari personal amb un to lleuger propi de gent com Dupuy i Berberian o fins i tot el mateix Trodheim. L'autor, el canadenc Guy Delisle, ens conta la seva experiència durant una estada de dos mesos a un dels països menys turístics del món: Corea del Nord. Acudeix allí per treballar a un estudi d'animació, faceta des de la qual dirigeix la seva mirada i que per tant també hi és reflectida.
El més interessant de tot és la quantitat de curiositats i fets escruixidors que descobrirem de la mà del seu autor/protagonista. El guió està molt ben planificat de manera que reforça l'interès a cada pàgina tot aportant noves dades i situacions i, molt important, sense oblidar que, a més d'un documental, aquest còmic també és un diari personal que tracta de transmetre'ns l'estat d'ànim de qui l'escriu. Així, a més dels tòpics obligats, Delisle no oblida donar cabuda a petits detalls quotidians molt significatius. En tot cas, potser la raó del seu èxit es dega en gran part a la realitat d'un país que en el millor dels casos et deixa perplex. La dinastia comunista nord-coreana, capaç de convertir en realitat el malson de 1984 de George Orwell, dóna per molt, això està clar.
Gràficament, de les dues influències citades al principi, predomina més la segona. La claredat expositiva i la simplicitat efectiva del dibuix són la tònica general, només lleugerament trencada quan cal dibuixar algun monument. A destacar el tractament de la fosca nit nord-coreana i l'ambientació de fredor i asèpsia de la capital, que més sembla un centre comercial abandonat que una ciutat.
En conclusió, un gran còmic aquest. Comprenc que el fet que et demanen 18 per un còmic d'un autor pràcticament desconegut produeix certa suspicàcia però, si em voleu fer cas i llegir un dels millors còmics d'aquest any que s'acaba (el cap d'any friki és el Saló de Barcelona, no cal dir-ho), Pyongyang és una obra que val el que costa.
Marc Pastor i Sanz.
June 2, 2005
EL MUNDO DE JANE #1
Paige Braddock
La Cúpula, 160p, b/n, 8'95
La cita en la contraportada de Terry Moore, autor de Strangers in Paradise, no podia ser més encertada. No per la lloança que en fa, sinó pel fet que Paige Braddock jo diria que de major vol ser Terry Moore. En fi, com definiria aquest còmic? És una mena de comèdia costumista i romàntica amb algun toc fantàstic (un ovni, sense anar més lluny). Com a nota distintiva està el fet que el personatge protagonista és lesbiana, cosa que evidentment té el seu reflex en tota la història però que està del tot normalitzat.
En tot cas, aquest còmic és més bé tirant a fluixet, tot i que resulta entretingut en part per la frescor i el to directe emprat per l'autora. Però, per dir-ho ràpidament, Braddock no sembla disposada a fer la feina que correspon per un còmic decent. No estic demanant la lluna, amb un dibuix correctet (que el sap fer) i un guió més treballat (que també n'és capaç) n'hi ha prou. El que no pot ser és que, per falta de temps o qualsevol altra excusa que no m'interessa gens ni mica, ens obsequie amb canvis brutals de dibuix o escenes que directament no han estat dibuixades i són ventilades amb un text telegràfic (com si copiés el guió literari). Això no pot ser. I és una llàstima perquè pense que aquest còmic té algunes bones idees i segurament l'autora tindrà molt per explicar. De tota manera, val a dir que tot plegat millora ja dins aquest primer lliurament i, en el fons, com he comentat, la història no deixa de ser entretinguda. Això sí, l'olor a fanzine no se'l treu de sobre.
Marc Pastor i Sanz.