July 31, 2005
EL FOTÓGRAFO #1
Didier Lefèvre, Emmanuel Guibert
Glénat, 80p, color/b/n, 15
En 1986 un jove fotògraf, Didier Lefèvre, va acompanyar sobre el terreny una expedició de Metges Sense Fronteres a l'Afganistan. De les experiències d'aquell viatge no va quedar només un testimoniatge en fotografies, sinó que anys després ens arriba de la mà d'Emmanuel Guibert la narració en còmic d'una història tan dura com rica, feta enterament de realitat. Un material sensible del que s'abasteix Guibert Lefèvre, per contar-nos el dia a dia d'un grup de Metges Sense Fronteres, les seves vicissituds per a arribar a les zones en les quals treballen i fer-nos viure de primera mà els tristeses i les alegries de l'expedició.
Aquesta nota promocional de Glénat no menciona un fet que crida l'atenció de seguida que hom fulleja el còmic a la llibreria: les fotografies. El fet és que aquesta obra, conjuntament amb elements de caire documental o de diari de viatges, captura l'experiència personal del fotògraf i ens endinsa al seu procés artístic a la recerca de la millor fotografia. Potser no queda explícitament remarcat, però el fet és que podem observar com el protagonista persegueix l'instant, fa moltes fotografies de les que podem observar els anomenats contactes (tires de pel·lícula revelada), tria, remena, i finalment selecciona la fotografia que vol i que podem contemplar en gran.
Així mateix, El fotógrafo és una obra singular per aquesta convivència de l'art seqüencial amb la fotografia. Cal reconèixer que els dos mitjans contribueixen al relat i es coordinen perfectament per explicar-lo. Guibert no només porta el pes de la narració pròpiament dita entre fotografia i fotografia sinó que aconsegueix captar l'esperit d'aquestes i es demostra bon dominador d'allò quotidià. Certament continua amb el seu estil minimalista i amb importància pel gest que havíem observat en altra obra seva, La guerra de Alan.
Cal dir també que, tot i ser un còmic interessant pel que suposa d'experiment reeixit i, per cert, molt entretingut de llegir, no s'ha de prendre pel que no és. La seva visió sobre l'Afganistan en guerra contra els soviètics està totalment mancada d'esperit crític i la superficialitat és la nota dominant. Les fotografies parlen per si mateixa, i això potser compensa la pobra documentació de l'autor a nivell social, polític i cultural. Però el cas és que aquest no és un còmic de Joe Sacco, ni ho pretén.
En la meva opinió estem davant una obra molt interessant i recomanable, al menys en aquest primer volum (i pel que sé, encara millora al segon). Val a dir que el seu interès resideix tant en les seves pròpies virtuts com en la porta que obre pel còmic en general. En definitiva, una lectura que paga la pena fer.
Marc Pastor i Sanz
July 28, 2005
Retro power!
Ara resulta que hi ha la moda dels videojocs retro, que és una paraula cool que diu la gent fina per referir-se als antics. Certament un servidor de vostés ha estat viciat de vell nou al Super Mario 3 fins que se l'ha passat (de vell nou i encara que només siga per demostrar que no estic tan vell!). Bé, el cas és que per ahí es poden trobar multitud d'emuladors que donen de nou vida al clàssics... I està molt bé, però mireu, si de veritat voleu ser allò que es diu cool, el que de veritat causa sensació enmig d'una mena de radicalització del retro, són les antigues maquinetes. En altres paraules, qui vol fer una partideta al Donkey Kong Jr.?
Sort!
Marc Pastor i Sanz
July 25, 2005
Tires de premsa per aprendre anglès
Si després de llegir la meva soflama a favor de la lectura en versió original i del recolzament els autors propis vos heu quedat amb ganes de posar-ho en pràctica, vos recomane que comenceu per aquesta web de Tires de premsa. Allí trobareu un recull actualitzat tots els dies amb tires de Dilbert, Garfield, Peanuts, Betty, Nancy, Ziggy, Herman, Get, Fuzzy, Calvin & Hobbes, B.C., PC and Pixel, The Born Loser, Non Sequitur, Reality Check, Doonesbury, Wizard of Id, Shoe Cathy, Speed Bump, Jump Start, Pickles i Kim & Jason.
Per suposat totes elles estan en anglès però, tenint en compte que són textos curts i que compteu amb l'ajuda de la vostra intel·ligència i del Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO), tot plegat suposa una bona base per anar soltant-se amb l'anglès. Sort!
Marc Pastor i Sanz
July 24, 2005
STAR TREK CLASSIC #4
desconegut, Giolitti
Recerca, 64p, color, 5'80
Un còmic d'allò més pulp i amb aroma de ciència ficció retro i pop és el que ens espera amb la lectura d'aquesta obra. En altres paraules, Star Trek als anys 70. Entrant en matèria, el que trobarem en aquest quart lliurament són dues històries autoconclusives amb les quals un guionista desconegut i sense massa pretensions, però amb bon ofici, aconseguirà mantenir-nos entretinguts amb la mateixa eficiència que un episodi de la pròpia sèrie televisiva. Si sou trekkies sabeu exactament què esperar, doncs es tracta d'una adaptació ben digna. Personalment destacaria la capacitat de síntesi pròpia dels còmics de l'època que fa encaixar en 26 pàgines una narració que actualment podria ocupar-ne ben bé el doble.
Gràficament, s'ha de reconèixer que Alberto Giolitti és un bon dibuixant que, amb influències clàssiques diverses, aconsegueix copsar perfectament l'atmosfera dramàtica i fantàstica i, quan cal, l'acció pròpia d'aquesta sèrie. D'altra banda, el color li dona al conjunt una òptica pop molt interessant que ens remet contínuament a l'any 1970 on fou publicat originalment aquest còmic. Certament un canvi del color de fons a cada vinyeta no és quelcom massa actual.
En conclusió, aquest quart lliurament de Star Trek Classic és un còmic entretingut, amb una òptica juvenil i de ciència ficció d'època que de segur agradarà els seguidors del gènere. En tot cas, com a mínim s'ha de reconèixer que resulta ben curiós!
Marc Pastor i Sanz
July 21, 2005
Nyespla!
Poques vegades deixe de comprar-me un còmic i després puc fer-ho en una edició més barata i millor! De normal em sol passar el mateix que amb "From Hell", que just quan ja tens tots els lliuraments et treuen l'edició completa, més barata i millor. Per Tezuka, quina ràbia fa això!
Però avui no, avui ha ocorregut l'excepció amb "Persépolis", de Marjane Satrapi. Avui i demà es poden adquirir respectivament els volums primer i segon (dels quatre que hi ha, això sí) d'aquest còmic al col·leccionable que es ven conjuntament amb El País. Amb tapa dura i només per 3'50, una relació qualitat/preu que mai veurem a l'edició de Norma.
Marc Pastor i Sanz.
July 20, 2005
Reseñas en versión española
Estimados hispanohablantes, como podéis comprobar actualmente Comic Fill-in sólo está disponible en catalán. Si os interesa leer las críticas en español, sabed que las iré remitiendo a la sección de reseñas del webzine Comix (otro perro viejo de Dreamers). Para el resto de contenidos, y en todo caso, la traducción automática creo que está funcionando medianamente bien.
Marc Pastor i Sanz
July 19, 2005
La ignorància lingüística com a motor de l'economia editorial
Els editors espanyols tenen molt clara la raó per no editar en català: el 90% dels catalanoparlants vivim a l'estat espanyol, i per tant sabem llegir en castellà. Situació que evidentment no és recíproca. D'aquesta manera, hom pot comprendre (comprendre, dic) que la gran majoria d'editorials no tenen potència ni incentius per editar en català. Però, quan mirem els seus catàlegs ens adonem que la immensa majoria de les seves publicacions són traduccions, de l'anglès, del japonès, del francès, etc. Què vol dir això? Molt fàcil, significa que el negoci editorial espanyol es basa en la ignorància lingüística del ciutadà mitjà. La gent no en té ni idea d'anglès, francès o japonès, i això al món en què vivim em sembla com a mínim anormal. Vos imagineu a les grans editorials vivint només de les seves pròpies publicacions originals? Veritat que no? De fet, si ho pensem fredament, aquestes editorials viuen del fet que a Espanya la gent prefereix esperar una traducció (que mai sap quan arribarà o en quines condicions) que fer l'esforç de llegir en anglès.
Certament, no cal dir-ho, està molt bé poder llegir obres estrangeres però, qui pot negar que fora molt millor llegir-les en versió original? No estic demanant que tothom parle cinc idiomes, però si el domini que té el ciutadà espanyol mitjà de la llengua anglesa fos semblant al d'altres països de l'entorn com Portugal, vos puc assegurar que el panorama editorial canviaria radicalment. Si fos així, potser les grans editorials començarien a veure les edicions pròpies, originals, com una inversió digna de promoció i exportació i no tant com una mena d'almoina. I, l'anglès, com a mínim, ningú em negarà que resulta imprescindible avui dia per anar pel món.
De tot açò en podem extreure dues conclusions. La primera, que si voleu que els autors nacionals (no importa ara quina nació) tinguen més oportunitats, no heu de comprar traduccions sinó versions originals, sempre que els vostres coneixements lingüístics així ho permeten. La segona, que si voleu llegir edicions en català, en la seva absència i per incentivar les editorials heu de comprar la versió original en comptes de la traducció espanyola, sempre que els vostres coneixements lingüístics ho permeten.
En fi, ja sé que m'ha quedat molt bé, molt fàcil de dir. No pretenc canviar res des d'aquest humil blog, però si algú vol prendre'n nota, em sembla una bona direcció per empènyer. En qualsevol cas, vos puc assegurar, per experiència pròpia, que llegir còmics en anglès és una manera molt efectiva d'aprendre'n donat el didactisme propi del llenguatge dels còmics.
Marc Pastor i Sanz.
July 15, 2005
CABALLERO DE ESPADAS
Luis Durán
Planeta, 124 p, b/n, 11'95
La carrera ascendent de Luis Durán no s'atura, i per demostrar-ho, ací tenim la seva contribució a la col·lecció BD de Planeta De Agostini, dedicada al còmic europeu. És tota una pica en Flandes, no cal dir-ho, però el cas és que honestament encara no he pogut fer una crítica dolenta d'alguna de les seves obres. Durán treballa, treballa, i torna a treballar per molt mal vist que estiga, i com qui no vol la cosa, d'aquelles sembrades tenim aquests fruits. I la collita és de maduresa.
A Caballero de espadas, la història es mou dins un paràmetres màgics marca de la casa que en aquesta ocasió prenen encara més protagonisme. L'evocació és el modus operandi d'un conte que avança mitjançant una lògica poètica. No estem per tant, com en altres obres seves, davant una narració on irromp la màgia, sinó davant una narració l'estructura de la qual és màgia. Seguint aquesta lògica de maduració del seu propi estil, podríem dir que en certa mesura aquesta obra aprofundeix el camí triat en Álgebra. Ja em disculpareu que evite descriure què passa realment en aquest còmic, però és que resulta difícil. Per resumir-ho d'alguna manera, només diré que es tracta d'una mena de reflexió o rondalla sobre el temps, la vida i la mort (quasi res!).
L'apartat gràfic, mereix de nou, i potser més que mai, una menció a part. Si anteriorment havíem notat millores substancials en cada nova obra, en aquesta en concret, i després del cert impàs que van suposar tant Àlgebra (a color) com Cruz del Sur (dibuixat per Raquel Alzate), el salt qualitatiu ha estat més que notable. Reforçant, de nou, el rerefons poètic del guió, l'autor sembla trobar-se per fi amb la suficient confiança i domini d'allò visual per dedicar pàgines senceres a l'evocació i el gust pel dibuix, amb certa influència de Dalí diria jo, per cert. I tot això sense perdre mai el fil ni caure en la il·lustració gratuïta. Tot plegat la sensació que m'ha donat és que el seu estil s'ha tornat més consistent i empastat, traspuant reflexió i contingut en cada traç.
En conclusió, probablement siga aquesta l'obra més reeixida de Luis Durán, tot i que pel seu contingut potser no la més assequible pel gran públic (en comparació per exemple amb Antoine de las tormentas o Caminando por las colinas de arena). En tot cas, estic segur que no defraudarà cap bon lector, i per aquesta raó així com per l'excel·lent edició que n'ha fet Planeta, queda totalment recomanada. Per cert, heu de saber que a dins hi ha un nan (sic).
Marc Pastor i Sanz.
July 12, 2005
Matrimonis homosexuals amb tarannà i bon rotllet
July 5, 2005
Super Mario en còmic
Atenció a la frikada d'aquesta web: Super Mario Plaza. Allí podeu trobar còmics i animacions ambientades al món del famós llanterner italià... Per cert, no sé com és que ningú no n'ha fet cap adaptació en còmic abans. M'estranya perquè sí que hi va haver pel·lícula i sèrie de dibuixos animats. De fet, què tindrà Lara Croft que no tinga Super Mario? Eh? Eh? Volem una sèrie regular de Super Mario ja! Sí, cert, se me'n va el cap, però què voleu?! Que estem en estiu per l'amor d'Eisner!
Marc Pastor i Sanz.