July 15, 2005
CABALLERO DE ESPADAS
Luis Durán
Planeta, 124 p, b/n, 11'95
La carrera ascendent de Luis Durán no s'atura, i per demostrar-ho, ací tenim la seva contribució a la col·lecció BD de Planeta De Agostini, dedicada al còmic europeu. És tota una pica en Flandes, no cal dir-ho, però el cas és que honestament encara no he pogut fer una crítica dolenta d'alguna de les seves obres. Durán treballa, treballa, i torna a treballar per molt mal vist que estiga, i com qui no vol la cosa, d'aquelles sembrades tenim aquests fruits. I la collita és de maduresa.
A Caballero de espadas, la història es mou dins un paràmetres màgics marca de la casa que en aquesta ocasió prenen encara més protagonisme. L'evocació és el modus operandi d'un conte que avança mitjançant una lògica poètica. No estem per tant, com en altres obres seves, davant una narració on irromp la màgia, sinó davant una narració l'estructura de la qual és màgia. Seguint aquesta lògica de maduració del seu propi estil, podríem dir que en certa mesura aquesta obra aprofundeix el camí triat en Álgebra. Ja em disculpareu que evite descriure què passa realment en aquest còmic, però és que resulta difícil. Per resumir-ho d'alguna manera, només diré que es tracta d'una mena de reflexió o rondalla sobre el temps, la vida i la mort (quasi res!).
L'apartat gràfic, mereix de nou, i potser més que mai, una menció a part. Si anteriorment havíem notat millores substancials en cada nova obra, en aquesta en concret, i després del cert impàs que van suposar tant Àlgebra (a color) com Cruz del Sur (dibuixat per Raquel Alzate), el salt qualitatiu ha estat més que notable. Reforçant, de nou, el rerefons poètic del guió, l'autor sembla trobar-se per fi amb la suficient confiança i domini d'allò visual per dedicar pàgines senceres a l'evocació i el gust pel dibuix, amb certa influència de Dalí diria jo, per cert. I tot això sense perdre mai el fil ni caure en la il·lustració gratuïta. Tot plegat la sensació que m'ha donat és que el seu estil s'ha tornat més consistent i empastat, traspuant reflexió i contingut en cada traç.
En conclusió, probablement siga aquesta l'obra més reeixida de Luis Durán, tot i que pel seu contingut potser no la més assequible pel gran públic (en comparació per exemple amb Antoine de las tormentas o Caminando por las colinas de arena). En tot cas, estic segur que no defraudarà cap bon lector, i per aquesta raó així com per l'excel·lent edició que n'ha fet Planeta, queda totalment recomanada. Per cert, heu de saber que a dins hi ha un nan (sic).
Marc Pastor i Sanz.
Escrito por Comic Fill-in a las July 15, 2005 11:41 PM