Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

EL VIAJERO DE LA TUNDRA

Jiro Taniguchi
Ponent Món, 248 pàgines, b/n, 16 €

”El viajero de la tundra” és una col·lecció de sis relats en els quals Jiro Taniguchi ens mostra, a través d'un profund respecte per la vida animal, les històries d'uns homes enfrontats a una naturalesa salvatge, de vegades cruel, de vegades compassiva, però sempre grandiosa. Tot això sense oblidar-se de l'espai per al record d'un Japó ja perdut per a sempre.

Doncs sí, un altre còmic del mestre Jiro Taniguchi. A aquestes altures hauríeu de tenir prou amb escoltar el seu nom per saber que la seva lectura pagarà la pena, i amb escreix. I perdó, ja em disculpareu, però cada vegada se'm fa més difícil no passar per un fanàtic quan recomane aquest autor senzillament perquè encara estic esperant una decepció per part seva. En fi, entrant en matèria, aquest volum recull sis històries on podem gaudir de diverses de les múltiples vessants de l'autor. Sempre partint del seu interès per la natura humana que tan bé sembla comprendre, Taniguchi ens ofereix quatre relats on, a més, intenta conjugar-ho tot amb un cert misticisme de la Natura. Els dos primers són una adaptació, o més ben dit una recreació de narracions de Jack London. El tercer, d'ambientació similar, homenatja els antics japonesos que vivien en harmonia amb la natura. L'últim, potser el més reeixit de tots, sembla un homenatge a Herman Melville. D'altra banda, els relats quart i cinquè s'allunyen un poc d'aquesta tònica i ens retornen al Taniguchi més interessat en les relacions personals, els sentiments i, per descomptat, els records.

Ara passaré a comentar algunes qualitats de l'autor que em semblen destriables concretament en aquest volum. Per descomptat, Taniguchi en té de moltes altres, però no voldria avorrir-vos. Per començar és un mestre del temps. Controla el ritme de tal manera que li és permès jugar amb els elements narratius a plaer, i fins i tot cometre excessos poètics, sense entorpir mai la lectura. I això és possible pel seu domini absolutament magistral de la narració gràfica: la composició de pàgina, les vinyetes, el cronometratge... no hi ha cap element descurat (obriu el volum per qualsevol pàgina per comprovar-ho). D'aquesta manera, pot explicar la peripècia de l'anècdota mentre alhora transmet al lector de manera subtil però inequívoca el veritable missatge que hi traspua. Sembla mentida la intensitat i la implicació que pot aconseguir amb només unes quantes pàgines. A més, quant al dibuix pròpiament dit, val a dir que podem gaudir d'un Taniguchi absolutament espectacular que ens fa creure fil per randa allò que surt de la seva ploma, i que tant serveix per l'acció trepidant com per la contemplació o l'atmosfera. Concretament, s'ha de fer especial menció al dibuix dels animals, veritables protagonistes en alguns casos, com la lloba pèl-roja, l'ós sense forat o la impressionant balena “Old Dick”.

En resum, i de nou sense cap por a equivocar-me, he de recomanar aquest volum a qualsevol lector adult sense més distinció. En tot cas, pels seguidors del mestre Taniguchi comentaré que aquest recull té l'aroma d'allò que millor sap fer aquest home, i és quelcom que ens fa desitjar ser millor persona (que diria Jack Nicholson a “Peor Imposible”). Per cert, com de costum, torne a pensar que tant de bo pogués tenir “El almanaque de mi padre” en una edició com aquesta.

Els friquis del còmic chat #13

AWABI

Kan Takahama
Ponent Mon, 144 pag, b/n, 14 €

L'amor té moltes formes. De vegades és dolç, però generalment fa mal. De vegades, molt senzill, però el normal és que sigui complicat. De vegades, cec, però sempre inevitable. Kan Takahama ens les mostra a través de diferents històries: la relació d'una dona amb els ancians d'un asil enfront del que apareix desmaiada misteriosament, la d'un home casat i la seva amant que acaba de sobreviure a un intent de suïcidi... Tal vegada no es pugui comprendre l'amor, però Takahama s'hi acosta molt.

Romàntica empedreïda, aquesta autora és l'altra punta de llança de l'anomenat “Nouvelle Manga”, junt amb Fréderic Boilet. Deudors d'un manga per adults bassat en allò quotidià i espontani que no amaga com de treballats estan els seus còmics tant a nivell visual com argumental, Takahama aporta a més la seva especial sensibilitat. La seva visió sobre el fet amorós atorga redempció als seus personatges. Allò que tradicionalment pot estar mal vist, adulteris i traïcions diverses, queda perdonat si es fa amb bon cor. L'autora juga així amb girs argumentals, explicant la història, diguem-ne, del revés per tal de fer-nos veure els sentiments darrere els actes. Precisament és aquesta personalitat sentimental, que es deixa endur pels impulsos de l'esperit i mai per càlculs de felicitat, és la veritable protagonista d'aquest manga. Com a tots els reculls d'històries, n'hi ha de millors i de pitjors, però aquesta encertada reflexió sobre l'amor és el denominador comú d'un conjunt reeixit.

L'estil gràfic combina la soltesa del traç amb un treball de post-producció per ordinador que li dóna un aire fotogràfic impressionista. És l'habitual de Takahama i li permet de donar major càrrega expressiva als personatges alhora que transmetre l'espontaneïtat dels seus guions. Aquesta tècnica però, no s'atura en l'aspecte visual sinó que sembla anhelar també la major síntesi en cada vinyeta, tot capturant l'anomenat “instant decisiu”. Potser per això és que s'aprecia una bona cura quant a l'atmosfera, d'altra banda tan necessària en aquestes històries com tradicionalment ben treballada pels els autors japonesos.

En resum, un còmic que de segur no agradarà tothom perquè cal sintonitzar-hi, però que a mi m'ha semblat deliciós. Si sou amants del Nouvelle Manga és de lectura obligatòria, i si vos agraden les noves tendències en còmic independent per adults pagarà la pena donar-li una ullada. En tot cas, ningú negarà que el tema és d'allò més universal.

Glénat publicarà IKKYU en català

Segons ha fet públic en aquesta nota a la seva web, Glénat Edicions publicarà properament en català i castellà "Ikkyu", la reconeguda i esgotada obra d'Isashi Sakaguchi. Serà en format "Big Manga" i respectant les portades i la resta del material original. Una molt bona notícia. Així mateix, també anuncia moltes altres novetats en castellà d'autors tan recomanables com Osamu Tezuka, Rumiko Takahashi o Minetaro Mochizuki.

PERSÈPOLIS (edició integral en català)

Marjane Satrapi
Norma Editorial, 360 pàgines, b/n, 24 €

L’aclamada Marjane Satrapi, guardonada amb el Premi Autor Revelació del 2001 i Millor Guió del 2002 al Festival Internacional d’Angoulême, ens ofereix un relat autobiogràfic sobre la seva infància a un Iran que viu amenaçat pel terror d’una gran guerra. La seva gran càrrega emotiva, crítica i irònica han convertit Persèpolis en un còmic de referència dins el panorama mundial.

L'aparició d'aquest volum integral en català demostra la importància que ha tingut Persèpolis, el primer còmic iraní de la història i un dels pocs realitzats per una dona. Amb aquesta obra Marjane Satrapi va aconseguir, a part de nombrosos i prestigiosos premis, que la historieta transcendís a la societat d'una manera espectacular i es convertís en un símbol de tolerància i llibertat.

És estrany que enmig de l'exigu panorama de publicacions de còmic en català, precisament aquesta siga la segona vegada que podem llegir a Marjane Satrapi en la nostra llengua (a més de “Persèpolis” també ha vist publicat “Brodats”). O potser té la seva lògica. Tal i com ho veig jo, aquesta novel·la gràfica és tan accessible i es basa tant en el contingut que facilita la lectura als no iniciats. Els lectors habituals de còmic sovint han criticat el seu dibuix i la seva narrativa gràfica però, el cas és que l'autora confessa que no l'importa massa. Ella té moltes coses a dir i les vol dir de la manera més entenedora possible, sense despistar o encisar el lector amb el dibuix. Normalment aquest tipus de posicions de despreci de la forma no funcionen, però en aquest cas realment Marjane Satrapi té molt a dir. Així, es manté dins els tòpics del que generalment la gent creu que és un còmic i aspira a una difusió entre el públic adult que no n'és lector habitual. Una opció que em recorda al “Maus” d'Art Spiegelman (per cert, també editat en català per Inrevés).

De tota manera, al mateix còmc, dividit en els quatre volums originals, trobem variacions. Els dos primers, on ens conta la seva infantesa a l'Iran, estan més treballats en tots els aspectes. Visualment es nota la influència d'autors francesos com David B, i temàticament hi ha una preeminència de la realitat cultural, política i històrica del seu país per sobre de la purament biogràfica. Són potser els més interessants. El tercer ens conta les seves peripècies com a emigrant a Àustria, la visió d'una emigrant que ara més que mai hauríem de tenir en compte. Aquí es nota una davallada quant al treball gràfic alhora que les seves vivències personals prenen protagonisme. I ja al quart volum trobem una síntesi de tots tres. Amb la seva tornada a l'Iran, torna a voler explicar el present de la república islàmica però sense renunciar a les conseqüències que tot plegat té sobre la seva trajectòria vital.

Comptat i debatut pense que és un còmic que paga molt la pena llegir, si bé més com a lector interessat en el món en que vivim que com a lector de còmic. I això gràcies a un contingut d'allò més didàctic on Marjane Satrapi fa gal·la de la seva visió privilegiada dels móns oriental i occidental per trencar molts tòpics. En tot cas, recomanable per tothom i sembla que especialment pels no lectors habituals de còmic.

L'infern espera... (moments musicals)

Novetats de Dibbuks

Llegiu la nota de premsa:

[espanyol]

La inundación que hemos sufrido con las novedades del Salón del Comic de Barcelona de este año nos ha dejado a todos con los bolsillos maltrechos. A punto de hacer un mes desde entonces, nos animamos a ofreceros las novedades que tenemos pensadas para deleitaros este verano.

Están previstas para finales de Julio, y que os las podáis llevar fresquitas de veraneo:

1.- Koma T1. La voz de las chimeneas.
Pierre Wazem y Frederik Peteers. 24 x 32 cm. 48 páginas a color. Cartoné al cromo. 12.- euros. Es el primero de una serie de siete. En Francia acaba de aparecer la cuarta entrega por parte de los de Humanoides.

Frederik Peteers es un autor de sobra conocido en España gracias a sus dos grandes obras Píldoras Azules y Lupus. Derrocha siempre una gran emotividad y una fuerte cercanía al lector. De trazo fácil y limpio su dibujo es certero y no se pierde en detalles superfluos para contar la historia, que penetra hasta lo más hondo en cada una de sus páginas.

Pierre Wazem. Guionista y dibujante de éxito. Ha trabajado con multitud de autores de diversos estilos (Zep, Baladi, Tirabosco, Monroe, Peteers…). Suyas son las obras Vert Vietnam, Bretagne, Week-end avec préméditation y Koma, con la que está obteniendo gran éxito en Francia, donde acaba de aparecer el cuatro tomo de los siete previstos.

Koma es una historia trepidante directa al corazón. La pequeña Addidas ayuda diariamente a su padre con la limpieza de las chimeneas de las que está encargado según contrato. No pueden perder tiempo, pues la competencia de otras zonas está esperando un momento de flaqueza. Sin embargo existe un mundo diferente oculto bajo las chimeneas, con sus propias reglas y hábitos en los que Addidas se ve envuelta y será protagonista de la suerte de uno de los habitantes de estas profundidades.

2.- Cuentos Perversos T1.
Richard Moore. 21 x 29,7 cm. 80 páginas en b/n. Rústica cosida con hilo. 12.- euros.

Richard Moore es mundialmente conocido por su laureada serie Boneyard (cuyo primer recopilatorio fue publicado por Norma en Noviembre de 2005 bajo el nombre de Cementerio). Actualmente se publica en USA su comic-book número 22 de la serie.

Famosas son también sus incursiones en el mundo erótico a través de la revista americana Sizzle Magazine. Cuentos Perversos T1 (originariamente Horny Tales) es su primer recopilatorio en este tema. Él mismo nos lo narra: “Una colección para adultos en la que incluyo sabrosas y contundentes aventuras como la de El Botín, los escarceos en el bosque de M’Lady, el Dios de Hojalata, las diablillas, querubines y toda clase de deliciosas bellezas semidivinas. Este arte es lujurioso, voluptuoso, exuberante, irresistible y... bueno... estimulante. Peligro: ¡Puede ser adictivo!”.

Para final de año está preparado el segundo tomo y empezaremos el 2007 con el tercero y, de momento, último recopilatorio erótico de Richard Moore.

Dibbuks también ha publicado de este mismo autor Far West. Algunos personajes de este álbum aparecen ahora en posiciones “algo indecentes”.

Escrito por Comic Fill-in a las 1:06 AM | Comentarios (0)

Novetats Sins Entido

Llegiu la nota de premsa:

[espanyol]

Después del montaje de la exposición "Claro que si" y nuestro merecido descanso estival, reanudaremos nuestras actividades el próximo mes de septiembre y el calendario de exposiciones, libros y actividades es el siguiente.

Este calendario que te facilito puede ocurrir que por circunstancias ajenas varié, pero hasta el momento es el siguiente:

Del 29 de junio al 26 de julio: Exposición "Claro que sí" (Festival Visible).
En Agosto permanecerá cerrada la Galería.
Del 12 de septiembre al 14 de octubre: Exposición de Elisa Arguilé.
Del 21 de septiembre al 23 de octubre: Primer taller de pintura para niños, impartido por Virginia Patrone.
Del 19 de octubre al 18 de noviembre: Exposición de Álvaro Pemper.
Del 23 de noviembre al 16 de diciembre: Exposición de Eneko (por confirmar).
Del 21 de diciembre al 20 de enero: Exposición de Pere Joan.
Del 13 de enero al 10 de febrero: Segundo Taller de pintura para niños, impartido por Virginia Patrone.
La programación de los "martes sinsentido" queda pendiente.

Las próximas novedades de la editorial son:

Ganges - Kevin Huizenga
Interiorare - Gabriela Giandelli
Quimera - Lorenzo Mattotti
La sangre de los asesinos - Jacques Loustal
Worl Trade Angels - Laurent Cilluffo y Fabrice Colin
Puede que esta vez - Sonia Pulido
Profesor Bell 3 - Joann Sfar
Los tres caminos - Lewis Trondheim y Sergio Garcia
Mi hijo el asesino - Blutch.

EL FINAL DE LA GUERRA: RESEÑAS BIOGRÁFICAS DE BOSNIA 1995-1996

Joe Sacco
Planeta DeAgostini, 80 pàgines, b/n, 9'95€

Com reconcilia un artista el veure's forçat a acudir al front d'un conflicte brutal que canviarà la seva vida i la seva terra natal per sempre? Què ocorre quan un reporter finalment es troba cara a cara amb un criminal de guerra? Abans de les seves destrossadores “Gorazde: Zona Protegida”, “El mediador” i “Palestina”, Joe Sacco va crear dues històries curtes sobre personatges de cada costat de la línia de foc. “Soba” i “Navidad com Karadzic” es recopilen per primera vegada en aquest llibre. En “Soba”, Joe Sacco captura el turment intern d'un artista guerrer de Sarajevo que va captivar als mitjans d'Occident amb la seva guitarra i les seves festes. En “Navidad con Karadzic”, l'autor aporta al lector una vista de prop del procés, d'un humor negre, per obtenir una notícia que ni tan sols sortirà en els titulars, mentre persegueix a un dels criminals més buscats de la guerra de Bosnia.

Molt bona notícia és la publicació d'aquesta obra sobre la guerra de Bosnia. Sens dubte, Joe Sacco és un dels autors més rellevants dels últims temps al panorama mundial de còmic. Amb el seu estil de, diguem-ne, periodisme de vivència, ens ha apropat de manera totalment didàctica alhora que sentida el que va suposar i suposa encara la vergonyosa guerra de Bosnia. Però, el més important, a banda d'uns continguts de pes i una realització consistent, ha estat la seva aportació per ampliar els límits de l'art seqüencial. Això que fa ells només es pot fer en còmic. I funciona terriblement bé.

En concret, aquest volum recull dues històries al meu parer, serveixen d'epíleg a la seva genial obra “Gorazde: Zona Protegida”. El retrat de Soba ens acosta a través d'una icona local al perfil de tota una generació sacrificada en aquell conflicte. Com sempre, Sacco s'apropa als seus personatges amb tanta cura pels afectes personals com total respecte per la veritat i les contradiccions de la vida. La segona història, més reflexiva sobre la professió periodística, conta les peripècies d'uns periodistes per entrevistar Radovan Karadzic. L'anècdota ens serveix per recordar-nos que els monstres es fabriquen mediàticament, que ningú neix amb banyes i cua, ni tan sols aquest criminal. Les coses són més complexes, i potser per això Sacco no pot sentir res en la seva presència.

Definitivament, aquest és un còmic que paga la pena llegir. Tot i això, tal i com he comentat, pense que funciona millor com a tercera part d'una suposada trilogia sobre Bosnia que comença amb “Gorazde: Zona Protegida”, de lectura obligada, i continua amb “El Mediador”. Sense tenir la mateixa intensitat de contingut però, és un còmic que no us deixarà indiferents. Del tot recomanable.

Prou de trenets de la vergonya

Dilluns mateix em trobava a l’estació de Bailen quan ha passat tot. És l'última abans que la línia 5 es junte amb la línia 1. Hem sentit una bona sacsejada però ningú ha sospitat res, doncs a més de la línia de metro, a dalt hi ha l'estació del Nord i un túnel de trànsit. Al cap de mitja hora esperant un metro que no arribava, alguns hem decidit anar a preguntar el cap de l'estació però no l'hem trobat. Havia eixit pitant i per megafonia ens han dit que s’havia suspès el servei, sense cap més concreció. Al final he hagut d'assabentar-me per televisió mentre dinava a corre-cuita (feia tard, evidentment).

Encara no m’ho puc creure. Jo sóc un amant del metro i m’he quedat gelat. Ha estat una salvatjada. Tot seguit ha començat el ball de les telefonades i el col·lapse previsible. En una d'aquestes un bon amic em recorda uns pamflets que deixaven al metro de la línia 1 els sindicats per advertir els passatgers del deteriorament del manteniment i la seguretat. Això era quan anàvem a la Universitat, deu fer ara vora deu anys. Sovint ho preníem a broma, ens semblaven exagerades les seves afirmacions. Ara ja no em fa cap gràcia. A València tots sabem que eixa línia és tercermundista, però ha hagut de passar açò per deixar-nos clar que la falta d'inversions mata. I la culpa encara la tindrà el pobre conductor subcontractat amb un contracte temporal, que en pau descanse. No hi ha paraules.

Escolteu en mp3 l'aclaridora entrevista feta per Radio Klara a José Valencia, del Sindicato Independiente Ferroviario i membre del Comité d'Empresa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Llegiu el recull de notícies publicades per Levante:
El tramo subterráneo más antiguo
Parte de la flota de la línea 1 de FGV llegó a utilizarse en los tiempos del trenet
Una línea abonada a los accidentes
La oposición mostró en las Corts en 2001 actas que alertaban de las deficiencias en la seguridad

Llegiu el comunicat fet públic per valencianisme.com: Prou de trenets de la vergonya.

No hi ha paraules...

Voldria expressar el meu condol a tots els familiars i amics de les víctimes de la tragèdia que ha sacsejat la meva ciutat de València. [+info]

MW

Osamu Tezuka
Planeta DeAgostini, 592 pàgines, b/n, 19'95€

Després de tenir-lo no sé quant de temps a la cua de lectura, per fi he llegit aquest voluminós manga. Ja m'havien advertit que no era la millor obra de Tezuka. Això com a mínim garanteix un còmic bo, i així ha estat. El plantejament és d'allò més interessant. Un “diable” creat per la pròpia humanitat que decideix destruir-la. Planteja temes com la corrupció, les atrocitats de la guerra, l'oblit i el perdó, l'homosexualitat però, sobre tot i en general, el mal. El mal, així en abstracte jo diria que és l'eix central del còmic, focalitzat al seu foll protagonista. I això és precisament el que més crida l'atenció, doncs Tezuka sempre ens tenia acostumats a protagonistes de bon cor, abnegats personatges que, tot defugint el maniqueisme, tenien uns valors ferms per fer-hi front a les desgràcies. Aquí ocorre tot el contrari, i tot el manga es ressent de la desproporció de l'equació entre el bé i el mal. De fet, és que no es salva cap personatge del judici moral (excepte aquells que només són espectadors, com l'inspector de policia), i tanta maldat indiscriminada acaba per semblar gratuïta. Pense que al final, com ell mateix accepta, se li escapa un poc de les mans, no ho sap resoldre del tot bé i hi deixa massa coses només apuntades.

Tot i així, parlar d'aquesta manera de Tezuka és gairebé un sacrilegi. Penseu que aquestes critiques parteixen d'un nivell d'expectatives molt gran, com correspon al Déu del manga. És a dir, fet i fet, aquesta és una bona novel·la gràfica que es llegeix amb fruïció i que al llarg de les seves vora sis-centes pàgines no perd en cap moment interès. I per suposat, tot que no n'he parlat massa, evidentment l'apartat gràfic és d'allò més bo, amb un Tezuka madur i en plena possessió de les seves facultats narratives i expressives. En fi, una obra més d'aquest gran mestre que sempre és una aposta segura.

CONAN Y LAS JOYAS DE GWAHLUR

P. Craig Russell
Planeta DeAgostini, 80 pàgines, color, 10€

Potser és que tinc una debilitat amb Conan o potser és que la tinc amb P. Craig Russell, però el cas és que aquest còmic m'ha encantat. Val, si ho mirem fredament no deixa de ser la típica història de Conan, mescla d'horror, aventures i fins un xic de gènere negre. Això sí, amb una òptica més propera a l'estil de “La Espada Salvage” que a “Conan El Bárbaro”. En altres paraules, més adulta... amb sang i fetge. Certament l'adaptació del relat és prou bona i dóna com a resultat un còmic d'allò més entretingut i emocionant, tot i que, com era d'esperar, potser li sobra un pèl de text literari. Curiosa costum la d'imitat aquest defecte de Roy Thomas. De tota manera, sembla que P. Craig Russell té agafat el punt a les adaptacions, doncs el text original és obra del mateix Rober E. Howard.

En fi, el cas és que només per contemplar l'elegància narrativa i l'espectacle barroc que ens ofereix el dibuix, pense que ja pagaria la pena llegir aquest còmic. Dóna goig. I sembla mentida com de bé queden els dissenys en general de P. Craig Russell i l'atmosfera que n'aconsegueix. Si sou seguidors del personatge de seguida ho notareu. Poca cosa més cal afegir a banda de la qualitat de l'edició, amb bons materials i continguts extra (entrevista, esbossos, etc.). En conclusió, una novel·la gràfica imprescindible si compartiu les meves debilitats, i recomanable per la resta.