July 3, 2006
MW
Osamu Tezuka
Planeta DeAgostini, 592 pàgines, b/n, 19'95
Després de tenir-lo no sé quant de temps a la cua de lectura, per fi he llegit aquest voluminós manga. Ja m'havien advertit que no era la millor obra de Tezuka. Això com a mínim garanteix un còmic bo, i així ha estat. El plantejament és d'allò més interessant. Un diable creat per la pròpia humanitat que decideix destruir-la. Planteja temes com la corrupció, les atrocitats de la guerra, l'oblit i el perdó, l'homosexualitat però, sobre tot i en general, el mal. El mal, així en abstracte jo diria que és l'eix central del còmic, focalitzat al seu foll protagonista. I això és precisament el que més crida l'atenció, doncs Tezuka sempre ens tenia acostumats a protagonistes de bon cor, abnegats personatges que, tot defugint el maniqueisme, tenien uns valors ferms per fer-hi front a les desgràcies. Aquí ocorre tot el contrari, i tot el manga es ressent de la desproporció de l'equació entre el bé i el mal. De fet, és que no es salva cap personatge del judici moral (excepte aquells que només són espectadors, com l'inspector de policia), i tanta maldat indiscriminada acaba per semblar gratuïta. Pense que al final, com ell mateix accepta, se li escapa un poc de les mans, no ho sap resoldre del tot bé i hi deixa massa coses només apuntades.
Tot i així, parlar d'aquesta manera de Tezuka és gairebé un sacrilegi. Penseu que aquestes critiques parteixen d'un nivell d'expectatives molt gran, com correspon al Déu del manga. És a dir, fet i fet, aquesta és una bona novel·la gràfica que es llegeix amb fruïció i que al llarg de les seves vora sis-centes pàgines no perd en cap moment interès. I per suposat, tot que no n'he parlat massa, evidentment l'apartat gràfic és d'allò més bo, amb un Tezuka madur i en plena possessió de les seves facultats narratives i expressives. En fi, una obra més d'aquest gran mestre que sempre és una aposta segura.