March 30, 2005
STRANGERS IN PARADISE pocket book #1
Terry Moore
Abstract Studio, 344p, b/n, $17'95
Definitivament, aquesta sèrie, curiosa mescla de comèdia romàntica, drama i gènere negre, guanya molt amb una bona lectura conjunta. Els pocket books que ara comença a editar Abstract Studio venen a solucionar aquest problema. Concretament el primer inclou els volums primer i segon de la sèrie regular, és a dir, 16 números i un bon grapat de lectura! Confese que en l'edició en castellà a base de lliuraments mensuals (amb sort!) de 24 pàgines no em va convèncer. Però alguna cosa tindrà Strangers in Paradise quan he llegit aquest volum en anglès quasi sense aturar-me. Per cert que no m'ha semblat massa exigent des del punt de vista de coneixements d'aquest idioma.
Sobre el còmic en si, comentar-vos que és tot un prodigi de classicisme, tant des del punt de vista del guió com del dibuix o la narració gràfica. De quan en quan es permet algunes eixides de to (per exemple amb personatges un poc estrambòtics o escenes oníriques on fa un canvi d'estil de dibuix), però en general se centra en anar desenvolupant una història que de bon començament descobrim que està molt ben muntada. Les trames que es van enllaçant així com els diàlegs són el millor d'aquesta obra, alhora que el fet de saber sortir-se'n bé de tan particular mescla de gèneres. El pitjor, sense dubte, certs passatges estil poema romànic d'institut que, personalment no m'acaben d'agradar tot i que son puntuals.
En conjunt, una obra interessant i sense dubte entretinguda, potser premiada en excés però amb indubtables virtuts. L'edició, que materialment no és res de l'altre món, té, això sí, una relació qualitat/preu excel·lent i es fa de recomanar.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
March 27, 2005
TOKIO ES MI JARDÍN
Boilet, Peeters
Ponent Món, 152p, B/N, 12'50
Aquesta obra de col·laboració s'allunya un poc del que hem pogut llegir de Frédéric Boilet (Mariko Parade, La Espinaca de Yukiko) potser per la influència del guionista Benoit Peeters (Las Ciudades Oscuras, Píldoras Azules). En altres paraules, hi ha més història i construcció de relat, i menys anècdota i realisme quotidià. Clar que del segon n'hi ha molt en comparació amb la majoria de novel·les gràfiques d'avui dia. Així, es podria dir que aquesta obra es mou permanentment entre la tensió d'aquests dos pols, un que tendeix a fer avançar una història de ficció i altre que tendeix a convertir-la en documental. Tot plegat un equilibri ben resolt, sobre tot si teniu el gust entrenat pel nouvelle manga. En aquest sentit, Tokio es mi jardín ens conta una bella història d'amor entre un francès que viu al Japó i una japonesa que hi coneix allí. Però, alhora aquest còmic també ens apropa a l'apassionada visió que té el protagonista d'aquell país oriental i la seva vida quotidiana. De fet, el conflicte sorgeix quan el visita el seu cap i hi veu perillar la seva feina de representant de cognacs i, en conseqüència, la seva estada al Japó i la relació amb la seva estimada.
Gràficament, aquesta novel·la gràfica segueix amb l'estètica pseudo-fotogràfica pròpia de Boilet, amb una narració fluida d'estil clar i unes vinyetes que més semblen instantànies que cap altra cosa. Per cert que, tot i que apareix als crèdits, no espereu notar cap influència de Jiro Taniguchi (pel que sembla ha col·laborat gràficament en les trames). A destacar queda la convivència entre text traduït i caràcters japonesos (en diàlegs, cartells, onomatopeies...) com un mètode per entendre millor la posició dels personatges (nadius, forasters o turistes).
En conjunt, he de dir que personalment he gaudit d'aquest Tokio es mi jardín. No és cap obra mestra, ni ho pretén, però aconsegueix transmetre aquella honestedat tant característica de Boilet que fa atractius els seus còmics mentre, d'altra banda, la intervenció de Peeters aporta una major consistència del habitual al guió.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
March 21, 2005
AMERICAN SPLENDOR
Dir: Shari Springer Berman, Robert Pulcini.
Int:Paul Giamatti, Hope Davis, James Urbaniak.
Curiosa pel·lícula aquesta, però molt interessant. Adapta el còmic de Harvey Pekar American Splendor, que de fet és una adaptació de la seva pròpia vida en la tradició més autèntica i bruta del còmic underground. I ho fa amb totes les de la llei, jugant amb aquests tres nivells (la vida real, el còmic i la pel·lícula) amb gran habilitat, tot mesclant dibuixos, actors i persones reals. Però tampoc penseu que es tracta de cinema experimental. Aquesta pel·lícula simplement explica la història d'un home corrent que és capaç de mirar-se a si mateix en perspectiva. Bé, corrent del tot tampoc ho és. De fet sembla el paradigma de l'autor de còmic independent: un poc neuròtic, es guanya la vida amb un treball que odia, i per suposat, no sap dibuixar (si Robert Crumb em volgués dibuixar els còmics jo tampoc n'hagués après mai).
El cas és que en conjunt American Splendor és un bon film, dirigit amb bon gust, ofici i sensibilitat. I, per cert, val a dir que amb unes interpretacions excel·lents. Si gaudiu del cinema dit independent vos la recomane 100%. I si no, doncs també! Per cert, no és gens friki (ja m'enteneu).
Sobre l'edició en espanyol del còmic:
AMERICAN SPLENDOR: LOS CÓMICS DE BOB Y HARV
Ediciones La Cúpula, Col. Obras Completas Crumb #12
Harvey Pekar, Robert Crumb
96 págs. B/N. 7,90
Podeu llegir-ne una crítica a Comix.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
March 16, 2005
BLANCO HUMANO: ZONAS DE CHOQUE
Peter Milligan, Javier Pulido.
Norma Ed. 112 p, color, 12
Últimament Peter Milligan està de moda. Aquell vell truc de donar-li una nova òptica als super-herois li ha eixit del tot rodó amb Fuerza-X/X-Statix, així que ara potser la gent s'interessi més per les seves produccions en altres gèneres. Jo personalment així ho espero, doncs em confesso seguidor seu des de fa temps. El cert és que a la línia Vértigo ens ha deixat algunes perles més que notables: Girl, Shade, The Minx, Los Carnívoros... i per suposat Blanco Humano.
Norma Editorial s'acomiada de l'edició d'aquesta sèrie (a l'igual que de tota la resta de material de DC, com ja sabreu) amb aquest volum que recull tres històries. En aquestes Christopher Chance arriba a Nova York fugint de si mateix i de l'apoteosi de l'anterior lliurament, Montaje final. De fet la primera de les històries és com una mena d'epíleg d'aquest genial anterior lliurament. Val a dir que en aquest cas Milligan, sense baixar mai el llistó de qualitat i elegància en tots els sentits, rebaixa la tensió de la sèrie per trobar un equilibri molt sa i encertat entre la història personal del protagonista i les aventures que ha de resoldre fent el paper d'heroi clàssic. Per entendre'ns, és un guió més senzill i no tant estil Philip K. Dick.
Gràficament el Blanco Humano de Pulido continua amb el seu estil entenedor que alhora sap jugar amb els elements narratius per crear tensió i suspens. L'estil de dibuix francament m'agrada, li dona un toc de novel·la negra molt adequat i, a més, resulta versàtil.
En resum, una bona sèrie de còmic que val la pena llegir, amb un guió que aconsegueix enganxar-te de seguida. Si no n'heu llegit res de Blanco Humano, potser haurieu de començar pel principi, donat que no hi ha massa material previ. Això sí, en aquest cas potser el millor és comprar-los directament en anglès.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
March 11, 2005
McSWEENEY'S QUARTERLY CONCERN Issue Number 13
VV.AA.
Chris Ware (editor)
264p, 24$
"McSweeney' Quarterly Concern" es una revista literaria y de análisis que se edita en California. ¿Y cómo es que en un blog de crítica de cómics se comente un número de esa revista? Porque el número trece está editado por Chris Ware y se trata de una antología del cómic más interesante que se hace Estados Unidos y Canadá.
No creo que sorprenda a nadie que haya visto las ediciones que hace Ware de sus propios tebeos la cuidadísima edición de la "revista". Revista entre comillas porque se trata de un tomo en cartoné de 264 páginas en el que Ware vuelve a realizar un juego similar al de "Jimmy Corrigan" con las sobrecubiertas, que en realidad son un pequeño tebeo desplegable y que además sirven como bolsillos para guardar dos mini-comics.
El tomo es una autentica joya, sobre todo si tenemos en cuenta la lista de autores incluidos: Lynda Barry, Mark Beyer, Chester Brown, Jefrey Brown, Ivan Brunetti, Charles Burns, Malachi B. Cohen, Daniel Clowes, David Collier, Robert Crumb, Kim Deitch, Julie Doucet, Debbie Drechsler, Bud Fisser, Ira Glass, Glen David Gold, Milt Gross, Philip Guston, David Heatly, Gilbert Hernández, Jaime Hernández, George Herriman, Ben Katchor, Kaz, Chip Kidd, John McLenan, Joe Matt, Richar McGuire, Mark Newgarden, ARcher Prewitt, Gary Panter, Charles Schulz, Joe Sacco, Richard Sala, Tim Samuelson, Seth, Art Spiegelman, Adrian Tomine, Rodolphe Töpffer, John Updike, Jim Woodring, John Procellino, Ron Rege, JR. así como el mismo Ware.
Impresiona, ¿verdad? Pero tengo que aclarar que no se trata de material nuevo para la revista sino fragmentos de obras de estos autores, con lo que nos encontramos extractos de "Sin la Sombra de las Torres" de Spiegelman, de "Agujero Negro" de Burns o de "Ventiladores Clyde" de Seth entre muchos otros.
Además, aquellos que se hayan molestado en leer toda la lista quizá se hayan llevado la sorpresa de leer el nombre de Rodolphe Töpffer. No se trata de ningún tataranieto del creador del cómic moderno sino del Töpffer primigenio puesto que en el tomo se reproduce entero el primer cómic que publicara en los Estados Unidos.
Al revisar la edición con más profundidad no podemos más que maravillarnos con la elegancia del diseño, la increible calidad del papel y de la reproducción, además del precio, solo 24$. Desde luego, hay que quitarse nuevamente el sombrero ante ese obseso del detalle que parecer ser Ware.
Creo que estamos ante un cómic que hará historia por varias razones, una es la gran calidad de la edición y del contenido del mismo; la otra es que una revista cultural prestigiosa dedique un número monográfico a la historieta indica que algo se está moviendo en la consideración cultural del medio y en el interés que suscita en la gente "normal".
Fernando Fuentes Méndez
Comic Fill-In
Sfar en Espacio Sins Entido
Este lunes en Espacio Sins Entido (C/ Válgame Dios nº6, Madrid) estuvo Joann Sfar presentando "Gran Vampir" y "Petit Vampir", el primero editado por Sins Entido y el segundo por Alfaguara. Y la charla estuvo bien, muy bien.
Joann Sfar responsable de "El Gato del Rabino" y, junto a Lewis Trondheim, de los tebeos de "La Mazmorra", sabe español bastante bien, aunque le costó entender algunas preguntas, y deleitó a la gente que había en el reducido aforo con una interesante charla trufada de diversos comentarios jocosos y chanzas varias.
Sfar habló de su forma de trabajar (dijo que prefería trabajar en diez tebeos al tiempo que centrarse en un solo), de como trabajaba con Trondheim, de proyectos de animación y cine basados en los tebeos de "Gran Vampir" y "Petit Vampir", incluso enseñó al respetable un maravilloso cuaderno de acuarelas que era el próximo tebeo en el que estaba trabajando. También habló bastante del mercado editorial francés y sobre todo de la editorial L'Association, y para terminar, como no, una ración de firmas.
En suma, una charla muy entretenida a la par que interesante y que espero que sea la primera de muchas a las que acudir al Espacio Sins Entido. Eso sí, la próxima vez la cámara de video no me la dejo en casa.
Fernando Fuentes Méndez
Comic Fill-in