April 21, 2005
SEXY VOICE AND ROBO
Iou Kuroda
Ponent Mon, 200p, b/n, 14
Curiós manga aquest. Vegem primer com el presenten des de l'editorial: Niko té 14 anys, treballa de ganxo en un club telefònic i té els seus talents posats al servei de la Yakuza japonesa per resoldre els assumptes més delicats: segrests, robatoris, intents d'assassinat, fosques trames financeres fins i tot els amors perduts d'un vell gangster. I després està Robo... que mai sap molt bé el que està passant al seu al voltant. Cap cas els ve gran, perquè qui pot resistir-se als encants de Sexy Voice?
Bé, tal com deia, aquest seinen manga (manga per adults) és d'allò més original. Al contrari del que en principi podria deduir-se, tota la temàtica detectivesca està tractada amb un to molt fresc i viu que desdramatitza uns casos que, d'altra banda tampoc no arriben a encaixar amb la definició tradicional de crims. No és, per tant, un manga de gènere, però aprofita certes convencions simplement com a punt de partida. La seva estructura es divideix en episodis que corresponen als diferents encàrrecs, però existeix una continuïtat entre ells. Això sí, sense voler desenvolupar una història en un nivell superior. En aquest sentit, tot i ser de lectura entretinguda, el guió dóna una certa sensació de desgavell, de col·lecció d'anècdotes. Jo diria que l'autor té bones idees però a l'hora de dur-les a terme cau en algunes vacil·lacions que enterboleixen la impressió global de l'obra.
Personalment relacionaria aquesta obra amb un autor com Tatsumi (La gran revelación, Venga, saca las joyas, Infierno, Goodbye) i el seu estil directe, cru, que no dóna cap explicació. Això adaptat a un manga més dirigit a la ficció, és clar. A nivell gràfic, en canvi, hom té la impressió d'estar llegint un còmic independent d'algun dels milers de successors de Mazzucchelli. L'estil de dibuix és de traç gruixut i de tan expressiu arriba a ser fins i tot expressionista (amb deformacions i jocs òptics inclosos). És potser la part més atractiva del còmic i que ajuda al to de l'obra. Per últim, cal dir que la narració gràfica, correcta en general, acaba per acusar les vacil·lacions del guió, sobre tot pel que fa a la temporalitat.
En resum, un manga per adults ben curiós i entretingut. No és cap meravella però té els seus punts d'interès. Jo personalment l'he llegit d'una vegada sense cap problema. El problema si de cas, és la relació qualitat/preu, ja que s'ha de reconèixer que 14 euros sembla un poc car pel volum de lectura ofert. En tot cas, heu de saber que l'obra completa només consta de dos volums.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
April 18, 2005
Tires de premsa diàries!
Atenció al nou enllaç que he afegit a la secció de "Còmic on-line" (columna de l'esquerra): Tires de premsa diàries! Un recull que s'actualitza a diari amb tires de Dilbert, Garfield, Peanuts, Betty, Nancy, Ziggy, Herman, Get, Fuzzy, Calvin & Hobbes, B.C., PC and Pixel, The Born Loser, Non Sequitur, Reality Check, Doonesbury, Wizard of Id, Shoe Cathy, Speed Bump, Jump Start, Pickles i Kim & Jason. Això sí, està en anglès.
April 17, 2005
LA SONRISA DEL VAMPIRO 2 + LA SOSPECHA
Heus ací una breu ressenya de dues obres que s'han passat més temps del degut esperant per ser llegides:
La sonrisa del vampiro 2
Suehiro Maruo, Glénat, 240p, b/n, 15
Després del sorprenent, brillant i terrorífic primer volum de La sonrisa del vampiro, toca llegir una seqüela que de bon principi sabem que és del tot innecessària. Cal afegir que arriba (o va arribar) en un moment de franca saturació d'obres d'aquest autor en versió espanyola, algunes de bones, d'altres de dolentes i la majoria simplement només aptes per fans. Personalment he de dir que aquesta segona part, que de fet només reprèn els personatges protagonistes, no m'ha deixat un bon sabor de boca. Els tòpics de Maruo s'amunteguen un darrere d'altre i el desenvolupament de la història malbarata un plantejament inicial interessant. Gràficament continua essent el mateix il·lustrador detallista i brutal, però ara sembla que ja no sap al servei de què exactament, com si de sobte hagués oblidat la diferència entre una història curta, que pot recolzar-se només en el dibuix, i una de llarga, on el guió resulta fonamental. Tot plegat he quedat decebut per aquesta lectura que jo qualificaria de prescindible excepte per als fans de Maruo.
La sospecha
Matz Mainka, Edicions De Ponent, 92p, b/n, 13
Interessant obra sobre les desaparicions d'alts dirigents del règim nazi en acabar la II Guerra Mundial. Matz Mainka, ens planteja una aventura d'espies i traïdors ambientada en un Berlín recentment ocupat (i destrossat) per les tropes aliades. El guió és àgil, entretingut, ben documentat i, cosa estranya, gens complaent amb el destí dels personatges. Això últim, junt amb la bona cura en l'ambientació i una encertada intervenció dels factors fortuïts, ajuda a donar una sensació de perill i emoció en els fets que és el que acaba per enganxar-te a la lectura. A part, d'això, el punt fluix del guió són uns globus de diàleg i de pensament amb excés de verbalització, i un cert regust infantil que ens estalvia la crueltat. Gràficament Mainka gasta un estil proper al francobelga (sobre tot amb els personatges) però amb un nivell de realisme major de l'habitual als escenaris, essent un narrador simplement correcte però que arriba fer-nos dubtar en un parell d'ocasions. En conjunt, una obra entretinguda amb la qual podem passar una bona estona, i res més.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
April 13, 2005
MÁTAME
David Lapham
La Cúpula, 260p, b/n, 11'95
Uf, quina bona mala estona he passat llegint aquest còmic. He de reconèixer que pocs autors de còmic em tenen llegint com si algú m'estigués agafant pel coll, i a les tantes de la nit, fins acabar el volum. David Lapham és un d'ells. És de suposar que el coneixereu per Balas Perdidas, tantes vegades comentada per ací. Doncs bé, Mátame és una mena d'episodi llarg d'aquesta sèrie negra (però negra negra). Penjada del ventilador del sostre en la seva luxosa casa d'Hollywood. Així és com Steven Russel troba a la seva esposa, amb una nota de suïcidi en la butxaca en la qual es lamenta de tants anys de tristesa i dolor. Un suïcidi? Així ho considera la policia. No obstant això, la poderosa família de la morta té altra teoria referent a això i està resolta que Steven pagui pel seu crim. Aquest és el plantejament de la història, però la cosa va molt més enllà, amb un munt de personatges implicats i noves sorpreses en cada episodi d'aquesta tràgica història. Certament s'ha de reconèixer que el Lapham guionista ha sabut aprofitar el fet de disposar d'un nombre major de pàgines per aprofundir en la complexitat de la història i en la psicologia dels personatges, i tot això sense alçar el peu de l'accelerador pel que fa a la tensió que transmeten les seves històries. Si de cas, podria retreure-li una certa dilatació innecessària del final, deguda a la intenció de voler deixar-ho tot ben explicat (una redundància impròpia d'ell, per cert).
D'altra banda, les qualitats de Lapham com a dibuixant i, sobre tot, narrador gràfic són impressionants. A les seves innegables habilitats pel que fa a l'expressió corporal i facial dels personatges, hem d'afegir la seva típica tècnica mal-nomenada de narració cinematogràfica. És a dir, una quadrícula de vinyetes regulars que li permet concentrar-se en la relació temporal entre aquestes, i un ús magistral del cronometratge per mostrar a cada vinyeta l'instant exacte de l'acció que fa que tot plegat prenga el ritme adequat en cada cas.
En conclusió, un còmic de sèrie negra que heu de llegir. Jo personalment el recomane 100%, de segur que passareu una bona mala estona com jo! L'edició de La Cúpula de nou és barata i per tant dolenta, però popular, i això que últimament estan millorant (i gràcies).
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
April 8, 2005
Blogs frikis del mundo, uníos!
Ya está en marcha TEBELOGS, el portal donde aparecen todas las actualizaciones de blogs frikis. La iniciativa corre a cargo de Dreamers y ha sido apadrinada por La Cárcel de Papel. Una gran idea que buena falta hacía.
April 7, 2005
BIG BABY
Charles Burns
La Cúpula. 100p. B/N. 7'80
Aquest volum recull una antologia del personatge Big Baby, creat pel famós autor de còmic independent Charles Burns, conegut sobre tot per Agujero Negro. Inclou, a més d'un epíleg escrit pel propi autor, quatre històries cada una més llarga que l'anterior: Big baby, Teen plague, Curse of the molemen i Blood club. Totes elles estan envoltades de l'estil inquietant i fantasmal tan típic del seu creador, i resulta molt interessant veure com evolucionen notablement en qualitat de dibuix i guió fins arribar a la merescudament guardonada Club de sangre (Premi millor obra estrangera al Saló de Barcelona 1998). Val a dir que aquesta última ja fou editada de manera independent fa uns anys per La Cúpula, però pel que sembla han pensat que valia la pena una edició retrospectiva que respectés els continguts de l'original de Fantagraphics.
Moltes vegades he comentat les virtuts d'aquest autor, però per reprendre-les breument, podria resumir-les en dues: personalitat i imaginació. Una suma d'una veu pròpia, capaç de construir un estil visual i narratiu coherent i fàcil de reconèixer, i d'un imaginari basat en els clàssics fantàstics i de terror als quals dóna una nova òptica. Tot això fet des de la serenitat d'una narració gràfica impecable.
Si vos agrada Burns, trobe que aquest Big Baby és una bona opció. És una lectura que val la pena fer, molt interessant... alhora que esgarrifosa, clar. L'edició, com és costum en La Cúpula, és barata i per tant dolenta, però popular. Una llàstima. En qualsevol cas, resulta recomanable per aquells que encara no coneguen Burns (no sabeu el que vos perdeu).
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
April 6, 2005
VENC CÒMICS
Zona de València ciutat.
Contacte: sandandmercury@gmail.com
LA ASCENSIÓN DEL GRAN MAL #1-4 -> 20
BONE #1-40 -> 30
LA VIDA ESTÁ BIEN SI NO TE RINDES #1-5 (de5) -> 5
TAROT CAFÉ #1-2 -> 5
MOONLIGHT MILE #1 -> 3
VIDAS ETÍLICAS -> 3
JUVENTUD CABREADA -> 2
ELEKTRA (peter milligan, mike deodato) #1-7 (de7) -> 3
STRANGERS IN PARADISE #1-9 -> 3
EL DECÁLOGO #1-2 -> 3