Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

LA SONRISA DEL VAMPIRO 2 + LA SOSPECHA

Heus ací una breu ressenya de dues obres que s'han passat més temps del degut esperant per ser llegides:

La sonrisa del vampiro 2
Suehiro Maruo, Glénat, 240p, b/n, 15 €

Després del sorprenent, brillant i terrorífic primer volum de “La sonrisa del vampiro”, toca llegir una seqüela que de bon principi sabem que és del tot innecessària. Cal afegir que arriba (o va arribar) en un moment de franca saturació d'obres d'aquest autor en versió espanyola, algunes de bones, d'altres de dolentes i la majoria simplement només aptes per fans. Personalment he de dir que aquesta segona part, que de fet només reprèn els personatges protagonistes, no m'ha deixat un bon sabor de boca. Els tòpics de Maruo s'amunteguen un darrere d'altre i el desenvolupament de la història malbarata un plantejament inicial interessant. Gràficament continua essent el mateix il·lustrador detallista i brutal, però ara sembla que ja no sap al servei de què exactament, com si de sobte hagués oblidat la diferència entre una història curta, que pot recolzar-se només en el dibuix, i una de llarga, on el guió resulta fonamental. Tot plegat he quedat decebut per aquesta lectura que jo qualificaria de prescindible excepte per als fans de Maruo.

La sospecha
Matz Mainka, Edicions De Ponent, 92p, b/n, 13 €

Interessant obra sobre les “desaparicions” d'alts dirigents del règim nazi en acabar la II Guerra Mundial. Matz Mainka, ens planteja una aventura d'espies i traïdors ambientada en un Berlín recentment ocupat (i destrossat) per les tropes aliades. El guió és àgil, entretingut, ben documentat i, cosa estranya, gens complaent amb el destí dels personatges. Això últim, junt amb la bona cura en l'ambientació i una encertada intervenció dels factors fortuïts, ajuda a donar una sensació de perill i emoció en els fets que és el que acaba per enganxar-te a la lectura. A part, d'això, el punt fluix del guió són uns globus de diàleg i de pensament amb excés de verbalització, i un cert regust infantil que ens estalvia la crueltat. Gràficament Mainka gasta un estil proper al francobelga (sobre tot amb els personatges) però amb un nivell de realisme major de l'habitual als escenaris, essent un narrador simplement correcte però que arriba fer-nos dubtar en un parell d'ocasions. En conjunt, una obra entretinguda amb la qual podem passar una bona estona, i res més.

Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in