April 13, 2005
MÁTAME
David Lapham
La Cúpula, 260p, b/n, 11'95
Uf, quina bona mala estona he passat llegint aquest còmic. He de reconèixer que pocs autors de còmic em tenen llegint com si algú m'estigués agafant pel coll, i a les tantes de la nit, fins acabar el volum. David Lapham és un d'ells. És de suposar que el coneixereu per Balas Perdidas, tantes vegades comentada per ací. Doncs bé, Mátame és una mena d'episodi llarg d'aquesta sèrie negra (però negra negra). Penjada del ventilador del sostre en la seva luxosa casa d'Hollywood. Així és com Steven Russel troba a la seva esposa, amb una nota de suïcidi en la butxaca en la qual es lamenta de tants anys de tristesa i dolor. Un suïcidi? Així ho considera la policia. No obstant això, la poderosa família de la morta té altra teoria referent a això i està resolta que Steven pagui pel seu crim. Aquest és el plantejament de la història, però la cosa va molt més enllà, amb un munt de personatges implicats i noves sorpreses en cada episodi d'aquesta tràgica història. Certament s'ha de reconèixer que el Lapham guionista ha sabut aprofitar el fet de disposar d'un nombre major de pàgines per aprofundir en la complexitat de la història i en la psicologia dels personatges, i tot això sense alçar el peu de l'accelerador pel que fa a la tensió que transmeten les seves històries. Si de cas, podria retreure-li una certa dilatació innecessària del final, deguda a la intenció de voler deixar-ho tot ben explicat (una redundància impròpia d'ell, per cert).
D'altra banda, les qualitats de Lapham com a dibuixant i, sobre tot, narrador gràfic són impressionants. A les seves innegables habilitats pel que fa a l'expressió corporal i facial dels personatges, hem d'afegir la seva típica tècnica mal-nomenada de narració cinematogràfica. És a dir, una quadrícula de vinyetes regulars que li permet concentrar-se en la relació temporal entre aquestes, i un ús magistral del cronometratge per mostrar a cada vinyeta l'instant exacte de l'acció que fa que tot plegat prenga el ritme adequat en cada cas.
En conclusió, un còmic de sèrie negra que heu de llegir. Jo personalment el recomane 100%, de segur que passareu una bona mala estona com jo! L'edició de La Cúpula de nou és barata i per tant dolenta, però popular, i això que últimament estan millorant (i gràcies).
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
Pues a mi me ha gustado mucho, y comparto la mayoría de tus opiniones pero eso de pasarlo mal tampoco es para tanto, vamos que a mi me pareció emocionante y te deja un regusto cuando te lo terminas de esos que pocos comics consiguen.
Por cierto el personaje del detective privado es de lo mejor que he visto en mucho tiempo, realmente acojonante el muy puñetero.
Pues a mi me ha gustado mucho, y comparto la mayoría de tus opiniones pero eso de pasarlo mal tampoco es para tanto, vamos que a mi me pareció emocionante y te deja un regusto cuando te lo terminas de esos que pocos comics consiguen.
Por cierto el personaje del detective privado es de lo mejor que he visto en mucho tiempo, realmente acojonante el muy puñetero.
Jaja, está claro que eso de "buen mal rato" era una pequeña licencia poética (vamos, por no llamarle exageración directamente). En fin, perdón, es que a veces me emociono un poco en eso de "darle color" a la reseña... Aunque bueno, aun estoy a años luz de las reseñas de discos que puede leer uno en el Mondosonoro, esos sí que saben sí... (la de "high orn fire" de Abril es de premio pulitzer) ^_^U
Salut!