February 23, 2005
LA ÉPOCA DE BOTCHAN #1
Jiro Taniguchi, Natsuo Sekigawa
Ponent Mon, 152p, b/n, 10
La época de Botchan és una novel·la gràfica que té la pretensió d'oferir una panoràmica del que va significar el canvi social conegut com era Meiji al Japó. Aquest es va caracteritzar per una modernització basada en el model occidental que va ser viscuda de manera traumàtica per aquells que enyoraven l'anterior model tradicional corresponent a l'era d'Edo. Son precisament aquests personatges, sobre tot, els protagonistes d'aquesta història. Principalment, com a mínim als primers volums, un escriptor que pateix una neurosi a causa del shock cultural que va rebre en ser enviat al Regne Unit, anomenat Sôseki Natsume. El seu tarannà observador, reflexiu i ple de malenconia, ens serveix de guia per entrar a l'ambient cultural de l'època mentre escriu una novel·la que tracta aquest mateix tema. No es tracta de fer un judici de si era millor una o altra època, aquesta novel·la gràfica accepta els pressupòsits més alts del gènere (literari) i així s'endinsa sense por en l'anàlisi emotiu i intel·lectual del propi trauma inherent a tota revolució. Per dir-ho d'altra manera, té un interès antropològic i documental molt ampli. Això sí, caldrà llegir-la amb atenció donat que com a lectors occidentals ens poden passar coses per alt.
El treball gràfic de Jiro Taniguchi és, de nou, excel·lent. Detallista, dinàmic quan cal, expressiu, i en definitiva digne d'un mestre com ell. Val a dir que, segurament degut a un cert retrat de persones reals, no es detecta tant aquell efecte actor als seus personatges. M'estic referint al fet que en molts còmics dibuixats per ell solen eixir personatges físicament arquetípics, potser per herència de Tezuka. En aquest sentit, el treball a nivell de narració gràfica canvia sensiblement sobre el comú de les seves obres. La densitat de fets que implica el plantejament del guió de Natsuo Sekigawa comporta l'acomodament de la narració gràfica cap una visió més expositiva que contemplativa (seria l'extrem oposat a una obra com El Caminante, del mateix Taniguchi). Per la seva banda, el guió pròpiament dit mostra una estructura de mosaic, aprofitant els diversos capítols per desenvolupar diferents aspectes del mateix món. D'una banda exposa fets per mitjà de les vivències dels personatges, mentre que d'alta reflexiona sobre ells amb l'excusa de fer avançar la novel·la que escriu el protagonista. Igual que al dibuix, es nota sobre tot un fort treball de documentació que té el seu reflex més evident al quadres de text explicatius.
Vist en conjunt, La época de Botchan és una lectura francament interessant pel seu contingut així com per la seva vàlua com a novel·la gràfica. Haurem d'esperar per veure com es desenvolupa als nou volums restants, però tenint en compte la solidesa d'aquest primer lliurament, la qualitat sembla garantida. Recomanada!
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
February 17, 2005
EL VIAJE
Edmond Baudoin
Astiberri, 232p, b/n, 18
Una petita decepció és el que m'ha suposat la lectura d'aquesta novel·la gràfica, excel·lentment editada com de costum per Astiberri (una de les editorials que més pressupost se'n duu de la meva butxaca). Potser serà per que tenia l'expectativa massa alta, però és que un premi al millor guió al Saló d'Angulême (França) no és cap ximpleria. Bé, el cas, què m'he trobat? Doncs una història que de tan tòpica, lineal i ingènua m'ha resultat fins i tot avorrida. Un executiu abandona treball, família i l'angoixa de la ciutat per emprendre un viatge iniciàtic. Pel camí es trobarà tot tipus de personatges i situacions i viurà una experiència... diguem-ne, psicodèlica. No sé a vosaltres però a mi de seguida m'ha vingut un deja-vu de talla XXL.
Això sí, el dibuix resulta realment bell, molt expressiu i poètic. Tant, que potser fora millor obviar el poc text que hi apareix i dedicar-se només a observar el traç i el tractament pictòric de Baudoin. De fet, trobo molt més lògic el premi Millor dibuixant de La Carcel de Papel que recentment se li ha concedit, que el referit al guió. Ara bé, no confonem les coses, basar una obra de més de dues-centes pàgines en un guió fluix i un joc visual amb l'obertura del cap del protagonista (al meu parer, original però poc desenvolupat), no funciona per molt geni de dibuix que siguis. Si més no, amb mi no ha funcionat. Potser tinc el sentit poètic atrofiat, però no m'agrada que el donin per suposat, és quelcom que s'ha de guanyar a base se suggestió en cada obra.
En conlusió, penso que estem davant una novel·la gràfica que té ben poc de novel·la i molt de gràfica i que per tant potser resulti interessant pels amics d'aquest gènere més poètic. Per la resta de lectors, al meu parer, no serà cap tragèdia deixar-la passar.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
February 15, 2005
LA ESPADA SALVAJE DE CONAN
VV.AA.
Planeta deAgostini, 64p, b/n, 2'75
(#1 por 1, #2+3 por 2'75)
Torna el bàrbar, torna la fantasia heroica, l'horror, l'aventura i aquell món de l'antiguitat lovecraftiana sorgit de la ment de R. E. Howard! En definitiva, torna un personatge que ha servit d'excusa per les més variades històries: Conan! Val, ho he d'admetre, tinc debilitat pel cimeri. Però també s'ha d'admetre que per ell han treballat grans artistes i que s'han arribat a fer obres memorables. Algunes de les quals les podeu trobar en La Espada Salvaje de Conan (sense anar més lluny, llegiu la segona història del primer lliurament), que en tot cas sol mantenir un nivell acceptable. La revista que ara Planeta ens dóna oportunitat de començar a llegir des del principi, troba el seu sentit en oferir aquestes històries d'espasa i bruixeria a un públic juvenil/adult, amb aquell punt més eròtic i violent que quedava reprimit a Conan El Bárbaro.
Tampoc és qüestió de valorar ara una col·lecció tan extensa i variada, però això sí, a poc que vos agrade la fantasia estic segur que en aquestes pàgines trobareu una bona lectura. Certament l'oferta de llançament (1 pel primer número i 2'75 per un pack que inclou el segon i el tercer) és d'allò més seductora. Si no ho teniu clar, només caldrà que cite els autors que hi participen en ells: Roy Thomas (etern guionista), Neal Adams, John Buscema, Alfredo Alcalà...
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
PS: En tot cas, com m'indica Quim Bou amablement, si voleu anar directament a les millors obres que s'han fet amb Conan, vos recomane els volums de "Conan de Barry W. Smith", "Conan y Bêlit", "Conan El Pirata", i els de "Mejores Autores Conan". Tots ells amb una bona edició i una relació qualitat/preu excel·lent.
February 12, 2005
ESPERA...
Jason
Astiberi, 72p, b/n, 9'00
Interessant novel·la gràfica sobre dos amics d'infantesa que es veuen traïts per la vida. Més concretament, fa un retrat psicològic d'un d'ells. Jason és capaç en aquest còmic de plantejar un guió del tot rodó i tancar-lo amb corprenedora elegància. Clara i propera als sentiments més universals, la història d'Espera... ens parla d'allò que ens fa ser adults, del patiment, els somnis perduts i, sobretot, la percepció de la realitat. Pel que fa al guió hem de ressaltar la poca quantitat de text que hi trobem (de fet, només uns pocs diàlegs), fet que demostra confiança en la capacitat expressiva del seu dibuix. No va gens equivocat.
D'altra banda, l'acumulació d'escenes aparentment innòcues i el disseny d'un món amb personatges antropomorfes combinat amb elements de realisme cru no és cap novetat (a aquestes altures em sembla més una inèrcia que una tria), però l'autor ha sabut gastar-ho amb gran habilitat. A l'apartat gràfic destaca amplament el seu domini de la temporalitat en la narració gràfica, amb una bona dosificació dels moments significatius.
En conclusió, no és un còmic per passar-ho bé però tampoc és tan terrible. No és res nou, però està molt ben fet i la seva lectura resulta interessant, no l'acabes amb les mans buides. Recomanat.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
February 5, 2005
SUCCIÓN. EL ESTATUS DE BASIL
Dave Cooper
La Cúpula, 146p, b/n, 6'20
Curiosa novel·la gràfica aquesta. A l'autor segurament el recordareu d'altres obres també editades per La Cúpula com Escombros o Dan y Larry. De segur que sí, té un estil i un món molt personal com per no recordar-lo. Enmig de simbolisme sexual, psicodèlia i humor negre (o potser és blanc?) es desenvolupa la història de la càndida criatura que serveix de protagonista. Les paraules no abunden i sembla que l'autor gaudeix amb total plenitud dibuixant un apartat gràfic francament atractiu, i fins i tot divertit. Combinant escenes memorables des del punt de vista de la narració gràfica, Dave Cooper fa avançar el guió simplement per la via de la meravella. És cert, vist objectivament la història no té massa sentit; si de cas està oberta a que el lector aporte la seva interpretació. Però, a mi em sembla que això és secundari en un còmic pensat més per estimular la pulsió escòpica que cap altra cosa. En definitiva, tot un candidat a la categoria de un bon còmic que val la pena llegir. Això sí, si no sou afeccionats al tema dit independent/underground potser vos descol·loca més del compte.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in