Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

VOTEU EL MILLOR CÒMIC PUBLICAT EN LLENGUA CATALANA I GUANYEU UN PÒSTER DE SPIDERMAN 3

> Comic Fill-in organitza una votació per triar el millor còmic publicat en llengua catalana d'enguany.

> La llista de candidats és la mateixa que la del Saló del Còmic de Barcelona, que podeu consultar ací.

> Heu de votar un sol còmic i cal que envieu el vostre vot per correu a sandandmercury@gmail.com

> Entre tots els votants es sortejarà un pòster de la pel·lícula "Spiderman 3" satinat i amb efecte pluja (molt bonic!).

> Tot plegat servirà per donar-hi suport a les edicions en català i felicitar l'editorial guanyadora.

---------
Actualització:
Podeu consultar una proposta de llista de títols publicats feta per Utrescu ací: http://utrescu.net/comicscatala/
De tota manera, se suposa que heu de votar allò que heu llegit, així que millor feu memòria (mirant la prestatgeria?).

Professionals del còmic lamenten que es creï una acadèmia sense una "convocatòria general" al sector

08/03/2007 19:06 Barcelona (EUROPA PRESS)

Professionals del còmic han lamentat avui que es vulgui crear una Acadèmia del Còmic sense que s'hagi realitzat "una convocatòria general" a les associacions professionals, dibuixants, guionistes, editors, llibreters, distribuïdors, directors de salons, crítics i altres agents del sector.

En una declaració, signada per l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya, la Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals, la Federació d'Institucions Professionals del Còmic, el Saló del Còmic de Barcelona, la Setmana Negra de Gijón i els principals editors espanyols, entre d'altres, saluden la iniciativa, tot i que "discrepen totalment" sobre la manera de convocar-la, ja que "no hi ha hagut una crida pública per participar-hi".

Per a aquestes associacions i editors, "un projecte de tal envergadura" com el que es vol presentar al saló del Còmic de Granada "precisa del coneixement i participació de com més professionals millor, ja sigui a títol individual o en representació de col·lectius".

Els signants de la declaració sostenen que "la millor manera per potenciar i difondre el còmic és que treballem tots units des del principi".

La declaració proposa que es realitzi una nova reunió oberta i amb prou antelació en la convocatòria de la qual es disposi de la participació de les associacions professionals i el màxim nombre de personalitats reconegudes del sector, que tingui així "la legitimitat" del conjunt de la professió a Espanya.
[Llegit a Vilaweb]

LA SANGRE DE LOS ASESINOS

Jacques Loustal, Philippe Paringaux
Sins Entido, 72 pàgines, color, 14 €

Tèrbol i descarnat relat en la tradició de la novel·la negra francesa. Louis agonitza. El seu passat és una desfilada de rostres morts, sovint assassinats per ell, quasi sempre per encàrrec. Abans que la malaltia l'arrossegue al mateix infern al que a tanta gent va enviar, abans de desaparèixer del món, decideix ajustar comptes amb el seu passat. Ningú com Paringaux podria contar la seva peripècia amb tant estrip, i ningú com Loustal podria il·lustrar-la amb aquella bellesa bruta i absent.

Certament és un còmic entretingut, el millor del qual és la història. Emmarcada dins el gènere negre, recull tots els seus tòpics, i els duu a l'extrem, amb la intenció d'atrapar el lector amb la seva cruesa més que de sorprendre'l. El problema ve amb la realització, doncs aquesta obra peca d'arcaica quant a la seva narració gràfica. Grans quadres de text expliquen allò que alhora estem veient al dibuix, i fins i tot arriben a incloure'n diàlegs, reduint l'ús dels globus de diàleg al mínim. Hi ha per tant, solapament de significats entre text i dibuix, sense que això comporte cap enriquiment destriable. És una llàstima que no s'haja confiat més en l'aspecte gràfic, doncs trobe que s'ha fet un treball de planificació bastant intel·ligent on el dibuix és capaç d'explicar-ho quasi tot. Altre tema és l'estil d'aquest, que sincerament no m'ha convençut gaire. El trobe rígid i forçat, tot i que se n'ha fet un bon ús del color. En general, per tant, ens trobem davant un còmic entretingut que podria haver donat més de si, però que de segur agradarà els amants del gènere negre.

LA VOLUPTUOSIDAD

Blutch
Ponent Mon, 112 pàgines, color, 20 €

En algun lloc de França s'ha organitzat una batuda excepcional amb ajuda dels caçadors de la regió, a fi de localitzar i apressar a un evadit extremadament perillós. Cal assenyalar que el "individu" és particularment feroç. Un autèntic animal salvatge, segons el capità Schumacher, el cap de policia que dirigeix les operacions. Per desgràcia, en una carretera deserta d'aquesta regió poc hospitalària de per si mateix, es troba Yvon (silenciarem el seu nom per raons evidents). No obstant això Yvon no és un home qualsevol. Yvon treballa per al President. De moment té problemes. Per descomptat, li queda el seu mòbil, però no capta res, allò que es diu res de res. Yvon està molt molest. No lluny d'allí, en el dormitori d'una casa, un gran mico amb el cul roig mira com dorm una dona jove. La seva fosca mirada roman clavada sobre la bella dorment..

En aquesta novel·la gràfica, surrealista de cap a peus, Blutch explora el costat més fosc i primitiu de la sexualitat. Inicialment es tracta d'una història sobre un simi extraviat, però aquesta només serveix d'excusa per donar peu tant a una reflexió farcida de simbologia sobre els instints més bàsics de l'ésser humà. Apropiadament, l'apartat gràfic sembla lliurat al Blutch més primitiu i salvatge, qui ens obsequia amb un traç gruixut i grans masses de negre que transmeten tota la tensió de l'obra. Però, ni de bon troç estem davant una obra improvisada, doncs la seva lectura ens fa veure la bona cura que s'ha tingut amb el plantejament de la narració gràfica. Així, junt amb les pròpies il·lustracions, que per moments semblen el motor de l'obra, l'autor ens convida a un relat suggerent i obert. En aquest sentit, de segur que no és un còmic que agradarà tothom, però trobe que paga la pena llegir-lo.

Nominats als premis del 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Llegit al web de Ficomic, per fi en català:

Un cop finalitzat el recompte dels vots emessos pels professionals del còmic, la llista dels nominats als premis del 25è Saló Internacional del Cómic de Barcelona és la que publiquem a continuació. Ara s’inicia una segona fase de votacions entre els professionals a partir de les nominacions. D’aquesta sortiran els guanyadors de cada categoria que es faran públics a l’entrega de premis del festival el proper 20 d’abril. El Gran Premi del Saló, en reconeixement a la trajectòria professional d’un autor espanyol, el decidirà directament el Comité Executiu de FICOMIC i també es donarà a conèixer el 20 d’abril.

Millor obra extrangera publicada a Espanya al 2006

Apuntes para una historia de guerra, de Gipi (Sins entido)

Bone, de Jeff Smith (Astiberri)

Ice Heaven, de Daniel Clowes (Reservoir Books)

Los combates cotidianos 3, de Manu Larcenet (Norma Editorial)

Metralla, de Rutu Modan (Sins entido)

Autor revelació del 2006

Alberto Vázquez

Carlos Vermut

David Rubín

Javier de Isusi

Sonia Pulido

Millor obra del 2006

Bardín el superrealista, de Max (La Cúpula)

El Banyan Rojo, de Carlos Vermut (Dibbuks)

La casa del muerto, de Keko (Edicions de Ponent)

La tetería del oso malayo, de David Rubín (Astiberri)

Nuestra Guerra Civil . Varios autores (Ariadna editorial)

Millor Guió del 2006

Bardín el superrealista, de Max (La Cúpula)

El Banyan Rojo, de Carlos Vermut (Dibbuks)

El viaje de Gasparetto, de Luis Durán (Dolmen)

La casa del muerto, de Keko (Edicions de Ponent)

La tetería del oso malayo, de David Rubín (Astiberri)

Millor dibuix del 2006

Bardín el superrealista, de Max (La Cúpula)

El Banyan Rojo, de Carlos Vermut (Dibbuks)

La casa del muerto, de Keko (Edicions de Ponent)

La tetería del oso malayo, de David Rubín (Astiberri)

Psiconautas, de Alberto Vázquez (Astiberri)

Millor revista del 2006

Dibus

Dolmen

Dos Veces Breve

Humo

Nosotros somos los muertos ( N.S.L.M )

Millor fanzine del 2006

Barsowia

Fanzine Enfermo

Malavida

Monja Jamón

Puñetas desde el Atlántico

Premi a la divulgació del còmic

Álvaro Pons

Jordi Costa

Manuel Darias

Miradas 2

Toni Guiral

VOTACIONS POPULARS DEL SALÓ

Els aficionats a la historieta ja podeu participar a les votacions populars del 25 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. El plaç de les votacions finalitza el proper 13 de març. Per emetre el vot només cal omplir els camps de la butlleta de votacions i enviar-la per e-mail. Esperem els vostres vots. [Premeu aquí]

Tintín serà el principal protagonista del saló la Massana Còmic d'Andorra

La Massana Còmic tindrà aquest any a Hergé i el seu personatge Tintín com a protagonistes del saló, coincidint amb la commemoració del centenari del naixement de Georges Reme, el creador d'aquest popular reporter que ha aconseguit fer de les seves aventures, tot un clàssic.

La Massana ha programat durant els pròxims mesos projeccions de les pel·lícules de Tintín, una exposició d'objectes relacionats i a partir del 27 d'abril, es podrà preveure l'exposició Tintín en blanc i negre, formada per les vinyetes que es van publicar en el suplement infantil d'un diari en els anys 30.

Ja en tenim prou!

Sonia Pulido al FNAC Triangle de Barcelona

britney spears zombie cannibal

Sí, a mi tampoc m'agraden massa els bloc plens de parides de youtube... però, és que senzillament no he pogut estar-me'n »_«U

LUCHADORAS

Peggy Adam
Sins Entido, 70 pàgines, b/n, 15 €

Des de 1993, més de 600 dones han desaparegut i més de 400 han estat assassinades en Ciutat Juárez, ciutat mexicana fronterera amb Estats Units. Són víctimes d'assassins desconeguts o de la violència de gènere. Així, Ciutat Juárez s'ha tornat un trist símbol del maltractament de les dones al món. Avui dia, la majoria d'aquests crims segueix sense resoldre. És amb aquest teló de fons verídic que Peggy Adam va imaginar “Luchadoras”.

Aquesta novel·la gràfica sembla voler acollir-se al corrent que va encetar, probablement, Art Spiegelman amb “Maus”, i que ha estat seguit amb èxit per gent com Marjane Satrapi amb “Persèpolis”. Sense voler fer comparacions excessives, no hi ha dubte que parlem de còmics que conten (denuncien) una història colpidora, i que per això mateix empren un llenguatge el més entenedor possible. Però, en cap cas estem davant un pamflet. A “Luchadoras” trobem una feina molt interessant d'exemplificació. Pren uns fets que són compartits per molta gent, i els posa a la pell de personatges reals per tal de fer-nos veure la magnitud de la tragèdia. Aquesta és la seva virtut, però també el seu defecte, doncs li impedeix un major aprofundiment.

En tot cas, val a dir que es nota una especial cura en l'aspecte gràfic. D'acord que el dibuix és bastant senzill, però facilita una narració gràfica absolutament impecable, amb moments realment brillants, i serveix de vehicle perfecte per aquest tipus de guió. Així mateix, la claredat del missatge conviu amb una subtil apel·lació a la reflexió per part del lector, tot cercant la seva consciència. En concret, cal destriar-ne una simbologia pròpia així com l'ús de la vista subjectiva.

Tot plegat, aquest és un còmic interessant que ens ofereix d'apropar-nos a un contingut dur de manera entenedora i gens sensacionalista. I està clar que per la seva factura es deixa llegir per tothom, afeccionats i neòfits.

HOMUNCULUS #5

Hideo Yamamoto
Ponent Mon, 232 pàgines, b/n, 10 €

Amb Manabu Itô desaparegut, Susumu Nakoshi ha d'enfrontar-se tot sol al misteri dels homúnculs. Serà suficient amb tancar un ull per descobrir el secret que amaga la xica d'arena? Tal vegada la perillosa relació que ha establert amb la menor acabe creant-li problemes majors que les respostes que puga obtenir.

Amb aquest cinquè lliurament, com a bon manga, “Homunculus” travessa el rubicó de l'èxtasi del combat. El nostre protagonista, que cada vegada es mostra més actiu segons va comprenent la mecànica de la virtut obtinguda mitjançant la trepanació, fa front a la jove escolar feta de signes. Així, en aquest volum, comparat amb els anteriors, hi trobem més subtext i menys text, més acció i menys retòrica. Clar que sovint l'acció es desenvolupa també en un pla simbòlic, així que cal estar atent per no caure en la confusió. La dilatació dels esdeveniments ens fa pensar que potser aquest és un lliurament fruït del tirànic sistema de producció japonès. En tot cas, el fet és que el nivell de tensió aconseguit és meritori i la lectura es fa d'allò més intensa. No hi ha dubte que estem davant un manga que paga la pena continuar llegint. Veurem on ens porta.

Novetats de Ponent Mon per març

La isla de Borbón, 1730, de Appollo i Lewis Trondheim
Homunculus vol. 6, de Hideo Yamamoto

[nota de premsa en espanyol]

La isla de Borbón, 1730, de Appollo y Lewis Trondheim
Rústica. 288 páginas. PVP: 20,00 €
Fecha de entrega: 27/3/07

Todos los capitanes piratas depusieron las armas excepto El Halcón, hoy encarcelado. ¿Lo salvarán los antiguos bandidos, ahora convertidos en colonos? ¿Su tesoro permanecerá para siempre en paradero desconocido? En este mundo entre dos épocas, en una isla que ya no es el paraíso original de los descubridores, la agitación llega a su máximo apogeo… y dos extraños ornitólogos abrigan la esperanza de capturar al último dodo.

Homunculus vol. 6, de Hideo Yamamoto
Con sobre cubierta. 224 páginas. PVP: 10 €
Fecha de entrga - 27/3/07

Después de pasar la noche con Nakoshi, la chica de arena se desmorona y toma una decisión que cambiará sus vidas para siempre. Los indigentes ven el parque invadido por un mundo lleno de rascacielos, dinero y moda en el que cada persona tiene un precio exacto; y el pasado empieza a aflorar y trae consigo crudas revelaciones.

Novetats de Sins Entido per març

HERACLES: Sócrates el semi-perro
JOANN SFAR, CHRISTOPHE BLAIN

[nota de premsa en espanyol]

NOVEDADES EDITORIALES
Marzo 2007

La vuelta de Sfar y reedición de Una casa para el abuelo, Premio Nacional de Ilustración

En librerías el viernes 9 de marzo

HERACLES – Sócrates el semi-perro
JOANN SFAR – CHRISTOPHE BLAIN

Formato 29x22 cms
Color
48 páginas
Cartoné
P.V.P: 13 euros
ISBN: 978-84-95634-79-1
Colección Sin límite (novelas gráficas)
Sinopsis:
Heracles es el hijo de Zeus, es un semidiós. Sócrates, el hijo del perro de Zeus, es un semi-perro, mitad perro, mitad filósofo.
Aunque a su amo le gustaría más que hiciera narraciones épicas sobre sus aventuras, luchas y amores, este perro nos entrega una visión crítica e irónica sobre la sociedad y la especie humana. Su mirada, epicúrea e ingenua, desnuda a los héroes, los hace más humanos: falibles y limitados, mezquinos.
Una manera muy humorística de hacer filosofía a través de la historieta.

Los autores:
Joann Sfar (1971, Niza). Se gradúa en filosofía y da clases de pintura. Luego entra en la escuela de Bellas Artes de París, dando clases de morfología. Rápidamente publica una serie en la revista Lapin de la editorial francesa L’Association, en la cual aún hoy sigue publicando con regularidad. Su maestría con la narración gráfica y sus fuentes dispares de inspiración le permiten tanto desarrollar ficciones extravagantes como usar el tebeo para demostraciones filosóficas. También desarrolla actividades de guionista en series como Gran Vampir, Troll o La Mazmorra con Lewis Trondheim. Joann Sfar acumula premios, sobre todo con la serie infantil Vampir, que recibió el premio al mejor álbum infantil (tomo 5) en Angoulême 2004 y que tiene tal éxito en Francia que ya ha sido adaptada a una serie animada, desde 2004.

Christophe Blain (1970, Argenteuil) Desde su infancia, nunca salió sin sus lápices. Ha estudiado durante dos años las artes gráficas en l 'E.M.S.A.T., luego ha frecuentado las Bellas Artes de Cherbourg. Es, hoy en día, también, un dibujante de prensa.

Libros publicados en España:

Joann Sfar
El gato del rabino
Profesor Bell
Vampir
Gran Vampir
El minúsculo mosquetero
Los Potamoks
París-Londres
Merlín
La Mazmorra
Klezmer
Pascin
El valle de las maravillas
Christophe Blain

Isaac el pirata
La Mazmorra: Amanecer
La revuelta de Hop Frog

Una casa para el abuelo
ISIDRO FERRER y GRASSA TORO

Segunda edición
Premio Nacional de Ilustración, 2006
Premio Junceda, Categoría Iberia, 2006
Diplomas Daniel Gil de diseño editorial, 2006: Premio Libro Infantil Ilustrado y Premio Ilustración

Formato 20x20 cm.
Color
28 págs.
Cartoné
P.V.P.: 11,90 euros
ISBN: 978-84-96722-10-1
Colección Sin hueso (cuentos)

Segunda edición del magnífico cuento de Isidro Ferrer y Carlos Grassa Toro, que recibió en 2006 numerosos premios: el Premio Nacional de Ilustración, el Premio Junceda, y dos diplomas Daniel Gil de diseño editorial.
Porque la memoria es cosa frágil, y se desmorona a poco que el viento sople, es necesario cimentarla bien, amarrarla con lo que se tenga a mano. Con mil materiales distintos, con mil texturas y un sótano.

Los autores:
Isidro Ferrer. Madrileño, aunque afincado en Huesca, Isidro Ferrer llega al mundo del diseño de forma un tanto inesperada. Será un accidente, del que tardará en recobrarse varios meses, el que le apartará de los escenarios, donde actuaba como miembro de varias compañías teatrales aragonesas (entre 1983 y 1987). Su primera incursión en el sector tiene lugar en el rotativo El Heraldo de Aragón (1988), donde ejerce como diagramador e ilustrador, aunque será al año siguiente cuando cobre un rumbo definitivo tras el stage en el estudio de Peret. Desde el Estudio Camaleón, que funda junto con otros tres profesionales en 1990, su labor comienza a despuntar públicamente: es distinguido con el Primer Premio de Diseño Gráfico Jovenews (1991) organizado por la revista Ardi; recibe el encargo del montaje del espacio dedicado a Goya en el Pabellón aragonés de la Expo 92 y su libro El Vuelo de la Razón es galardonado por el Ministerio de Cultura en 1993.
Se suceden a partir de entonces trabajos de gran notoriedad y difusión, ya desde su propio estudio en Huesca (1996), que se reparten entre el cartelismo, el diseño editorial y la ilustración, la dirección artística de exposiciones y también algunas series de animación, mayoritariamente para fines publicitarios. Diseños para el diario El País y para las editoriales Santillana y Alfaguara, la imagen gráfica del centenario de Luis Buñuel o el anuncio televisivo para el New Beetle de Volkswagen constituyen algunas de las creaciones de Isidro Ferrer durante estos últimos años, objeto de exposiciones individuales y colectivas, dentro y fuera de nuestras fronteras.
Reproducimos la entrevista que le hizo el periodista Mariano García a Isidro Ferrer, tras la concesión del Premio Nacional de Ilustración, y que fue publicada en El Heraldo de Aragón, el 3 de junio 2006:

“Una casa para el abuelo es un libro que me emociona profundamente, porque nace de la necesidad de ajustar cuentas con mi biografía. Estaba conmocionado aún por una muerte en mi familia, y quise tratar el tema de la muerte, tabú para los niños, de una manera sensible y poética".

Hablando de Grassa Toro: "Tenemos una vieja relación de amistad. En realidad, cuando estamos juntos empezamos a trabajar sin que nos demos cuenta, porque tenemos un universo común de intenciones y referencias".
Así, una tarde Isidro le comentó su obsesión a Grassa Toro, y éste, en el plazo de unas horas, le remitió el texto que aparece en el libro. "Es un texto breve y bellísimo, inspirado en parte en un cuento de los indios puna de Colombia, que entierran a los muertos debajo de su casa para mantener unida a la familia".

"Fue un trabajo muy sencillo, que me salió de dentro de una manera muy natural. El personaje principal, que es el abuelo, nació casi como un juego, como un pasatiempo. Hay ternura, hay humor, lo que supone un gran riesgo en un libro de este tipo".

"Creo que hay que recuperar la parte oscura de los relatos infantiles de toda la vida, con los que hemos crecido todos. Ahora hay una corriente de seudopedagogía que tiende a eliminar todos los elementos trágicos de las narraciones infantiles. Y no me parece bien. Estamos creando un universo yuppie para los niños, en realidad estamos convirtiéndolos en estúpidos. Porque siempre nos hemos preguntado qué hay detrás de las sombras y qué se esconde debajo de las camas. El miedo ha existido siempre. Y el contraste es el que nos ha hecho entender el mundo que nos rodea, es lo que nos ha permitido madurar. Si percibimos la ingenuidad de Caperucita Roja es porque vemos también la ferocidad del lobo".

Grassa Toro. Zaragoza, España, 1963.
Ha publicado, entre otros, los siguientes libros:
La sequía. Abecedario Ilustrado. (Gobierno de Aragón, Zaragoza, 2007. En prensa)
Una casa para el abuelo (Ediciones Sins entido, Madrid, 2006. SM, México, 2005).
El juego de las reglas (LA CALA, Chodes, 2005. Ministerio de Educación de España, Bogotá, 2002).
Une maison pour grand-père. (Éditions Thierry Magnier, París, 2001).
Buñuel es ojo porque te ve (Chodes, 2005. Remolinos, 2001. Bogotá, 2000).
30 de diciembre. (Madrid, 2000).
Je me suis cuisiné, je me suis mangé. (Amok Editions. París, 2000).
Exilios (Ediciones Sins entido, Madrid, 1999).
Exils. (Amok Editions. París, 1999).
De las pérdidas, la cuenta. (Editorial Verbum, Madrid, 1997).

Colaborador entre 1988 y 2005 en las revistas Arcadia va al cine (Bogotá), El Pollo Urbano (Zaragoza), La Expedición (Zaragoza), Turia (Teruel), La más bella (Madrid), El Duende (Jujuy), La media vaca (Valencia), Ubú (Madrid), attonitus (Murcia), El Ojo Clínico (Madrid), A Punto (Bordeaux), Anthropos (Barcelona), Texturas (Vitoria).

Ha dirigido la revista Caracola. Zaragoza Ultramarina (Zaragoza) y ha pertenecido a los consejos de redacción de las revistas La Expedición (Zaragoza) y Acción Educativa (Madrid). Ha sido colaborador de los suplementos culturales de los periódicos El Día de Aragón y El Periódico de Aragón entre 1989 y 1994.

Ha impartido conferencias, cursos y talleres de creación literaria en universidades, bibliotecas y centros culturales de Barranquilla, Bogotá, Bucaramanga, Medellín (Colombia), Cienfuegos (Cuba), Quito (Ecuador), Girona, Guadalajara, Huesca, Logroño, Lugo, Lleida, Madrid, Pamplona, Segovia, Zaragoza, (España), Bordeaux, Perpignan, Niort, (Francia), La Guaira (Venezuela).

En el campo del teatro, textos suyos han sido llevados a escena por el Teatro Chergui (Toulouse, Francia), el Taller Teatro de La Habana (Cuba), la compañía El Silbo Vulnerado (Zaragoza, España), La Quimera de Plástico (Valladolid, España), la compañía Ojo de agua (Quito, Ecuador), la compañía de teatro aficionado La Tarara (Morata de Jalón, España).

Exposiciones: ‘Pataphysica de las Impresiones (Bogotá, 2001; Quito, 2002) República de la palabra. Ilustradores Españoles. (Bogotá, 2003, Madrid, 2004, Chodes, 2005, Tenerife, 2006). Leer a diario. Dibujos de Raúl. (Bogotá, 2003). El Ojo en la Hoja. Obra gráfica de Isidro Ferrer (Bogotá, 2002, Quito, 2003). Molas: arte indígena kuna (Chodes, 2005). Primeros libros (Chodes, 2006). Algunas máscaras lejanas (Chodes, 2006). Figuras humanas del mundo. Representaciones populares. (Chodes, 2006)

Reside en Chodes (España), donde codirige La CALA, casa dedicada al estudio, la investigación y la creación.