October 26, 2004
LA CASA DE ENFRENTE
Vanyda
Ponent Mon, 168pag, B/N, 12'50
Doncs sí, un nou lliurament de la línia Nouvelle Manga de Ponent Mon. Val, sí, l'últim que se't ve al cap quan fulleges aquesta novel·la gràfica és la paraula manga, però us asseguro que un cop llegit un se n'adona de seguida que la jove artista Vanyda sintonitza perfectament amb la filosofia de Boilet, Takahama i companyia. És a dir, històries d'un realisme quotidià fetes amb una honestedat tan sincera que acaben per calar-te fins l'os. En aquest cas, l'excusa és la vida entrecreuada dels habitants d'un edifici: una jove parella, un matrimoni vell amb gos i una mare soltera embarassada.
L'aspecte gràfic és el que més crida l'atenció, doncs més que manga jo el qualificaria directament d'europeu o independent (ho sé, això de les etiquetes de vegades és bastant absurd). El traç de Vanyda és molt solt i expressiu, encara que al meu entendre una mica embrutat per alguns tramats. En qualsevol cas, jo diria que la seva principal virtut radica en la seva visió de les coses. Sap els detalls que vol mostrar i en quin moment vol fer-ho. És allò de l'instant decisiu fotogràfic que dota de força les vinyetes i resulta essencial per a una bona temporalitat en la narració gràfica. En definitiva, que sap contar la història com cal, la qual cosa és sempre quelcom delicat en aquest tipus de guions on és fàcil perdre's.
Perquè si ho pensem fredament, el volum podríem qualificar-lo com una col·lecció d'històries la mar de pedestres i tan extremadament quotidianes que a penes unes poques tenen algun interès... per separat, clar. Però la cosa és que quan comences a llegir-les en calent es van acumulant en la teva ment i es produeix un terrible efecte nevada (que no bola de neu). Al final aquest to de realisme acaba per convèncer-te, coneixes íntimament els personatges, i les seves vides arriben a interessar-te de debò. I finalment..., l'últim episodi, és el col·lapse d'aquestes emocions.
Total, que m'ha encantat aquesta novel·la gràfica i no veig raó per a no recomanar-la a aquell públic adult desitjós de llegir històries d'això que en diuen el que és la vida. Un molt bon còmic d'una autora revelació que, el dubte ofèn, està editat exquisidament per la gent de Ponent Mon. Bon profit.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
October 25, 2004
SUSPIROS DE MONJA Y OTRAS MARICONADAS
Ralph König
La Cúpula, 84 pag, B/N, 6'50
Tercer lliurament de Ralph König per la col·lecció Me Parto de La Cúpula on, com ja sabreu, es recullen històries curtes a l'estil de les que es publiquen a les revistes. Personalment pense que König dona millor resultat amb les novel·les gràfiques, però tot i així queda clar que és tot un mestre de l'humor quotidià.
En qualsevol cas, com en totes les recopilacions de tires d'humor, en aquest Suspiros... trobem acudits molt bons, bons i dolents. Val a dir, de tota manera, que la temàtica gai està molt més accentuada que de costum. I dic això per una senzilla raó: sospite que potser no us fan gràcia algunes històries per no haver-vos trobat mai al cas.
En fi, suposant que no cal comentar una altra vegada les excel·lències de Ralph König, només em queda recomanar-vos aquest còmic si voleu passar una estona divertida. No és el millor que ha fet, és cert, ni ho pretén. Però, si us agrada el seu estil, de segur que gaudireu d'aquest Suspiros....
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
October 21, 2004
JIMMY CORRIGAN - EL CHICO MÁS LISTO DEL MUNDO
Chris Ware
Planeta DeAgostini, 380 pag, Color, tapa dura con sobrecubiertas, 30
Mare meva! Amb quin retard em poso a escriure açò, és de vergonya... En fi, el cas és que haver de ressenyar una obra com aquesta li impressiona a un en excés. Per fer-ho mig decentment caldria invertir més temps del que disposo així que, bé, espero que sapigueu disculpar aquests breus apunts. En tot cas, crec més greu és el pecat d'ignorar-la.
Francament, quan vaig veure exposat al saló del còmic de Barcelona l'edició de Planeta vaig quedar esbalaït: clavadeta a l'edició original, escoltin (un dels meus còmics més preuats). Visquen les turmes de Jaime Rodríguez i companyia! I a sobre per un preu més que raonable! No és per fer propaganda però al César el que és del César....
Entrant en matèria, a nivell de guió aquest novel·la gràfica és alguna cosa semblant a un drama organitzat en dues línies temporals que tracta les relacions entre pares i fills. Tot i que alguns blocs de gel ho qualifiquin de frívol, us puc assegurar que és d'allò més sentimental (en el bon sentit de la paraula, clar). Chris Ware, com si fos un cirurgià de l'ànima, es pren el seu temps per tal d'explicar amb tot detall les circumstàncies de cada personatge. El dibuix, treballat al mil·límetre, resulta extremadament bell en el seu afany per buscar una estètica que podríem denominar de disseny d'allò quotidià.
De totes maneres, el que ocorre és que és absurd començar a parlar de les distintes parts amb que se sol analitzar un còmic (guió, dibuix, narració, planificació, expressivitat, color, etc) quan totes elles estan tan unides que formen realment una sola cosa. No sé què us semblarà a vosaltres però objectivament és quelcom que s'apropa molt al meu ideal del que és l'art seqüencial. La resta és simplement qualitat literària, i en això Chris Ware tampoc es queda curt, al contrari. No és només que el guió sigui sòlid, és que tots els àmbits del llenguatge estan treballs, des del lèxic fins la tipografia, part aquesta última on enllaça amb el dibuix en aquesta feliç comunió anomenada narració gràfica. I ara, altre tòpic dels bons còmics, llegir-lo és com passejar-se per les seves pàgines. Així de coherent i consistent és la seva narrativa, i també així d'efectiva i viva. Aquest és un d'aquells còmics als quals pots passar-te diversos minuts simplement contemplant una pàgina. I alhora, quan ho llegeixes de seguit, sents l'agudesa de l'autor per fer-te notar tots aquests petits detalls carregats de significat que en el fons són allò que importa.
Però el que fa especial aquesta obra mestra és que posa en pràctica la seva avantguardista, extrema i fins i tot desvergonyida noció de l'art seqüencial. Això és un còmic, i com a tal es llegeix. Però compte, en termes d'igualtat amb el contingut, pretén també cridar-nos l'atenció sobre els seus mecanismes artístics. Els exhibeix alegrement en la creença que són bells per si mateixos. I a fe que a mi m'ha convençut... bé, de fet ja ho estava abans de llegir-lo (ahí està Little Nemo per a recordar-m'ho), però aquesta novel·la gràfica és una prova irrefutable! En fi, potser no compartiu les meves opinions, però crec que aquesta és la vara amb la qual s'ha de jutjar aquest Jimmy Corrigan, la qual cosa no lleva perquè altres fites del còmic hagin tingut altres punts de vista.
En resum, mancant una ressenya més exhaustiva que de segur podreu trobar en algun altre lloc, només espero haver despertat el vostre interès en la novel·la gràfica que al meu entendre és una de les més grans obres mestres del novè art. Així de clar. Si us agrada el còmic no podeu deixar de llegir-la, i si només podeu comprar una novel·la gràfica aquest any, que sigui aquesta!
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
October 20, 2004
Nueva sección de Notas de Prensa
Ya está abierto el Log de Notas de Prensa de Comic Fill-in donde iremos colgando las informaciones que habitualmente nos llegan de diversas editoriales, insituciones, autores, etc.
En ellas encontraréis información de primera mano sobre novedades editoriales (sobre todo), eventos, etc.
La entrada está justo ahí, a la derecha, en la sección de noticias, debajo del scroll amarillo, se ve bien, ¿no?
Actualmente hay notas de Ponent Mon, Planeta, La Cúpula y Recerca... echadles un vistazo.
October 19, 2004
PENNY CENTURY
Jaime Hernandez
La Cúpula, 36 pag, B/N, 2'50
Jaime Hernandez, autor que recordareu per les dues mini-sèries de Locas editades per La Cúpula fa no massa, ens presenta ara Penny Century. Aquesta sèrie de cinc lliuraments és en realitat un episodi més del seu particular món, on hi ha apareixen de nou els seus personatges.
Estructurat en episodis curts i amb constants canvis de to i ambientació, el guió d'aquest còmic resulta d'allò més entretingut, bo i mantenint l'atenció del lector amb la seva vitalitat. Així, la història es va desenvolupant poc a poc com un puzzle on, per cert, també hi trobem peces perdudes en forma d'interludis.
El dibuix així com la narració gràfica, només pot qualificar-se de magistral dins un concepte que podríem anomenar classicisme elegant. El domini de Jaime Hernandez de la part gràfica fa que els seus personatges siguen uns grans actors i que la seva història guanyi molt en vitalitat. A destacar especialment l'ús del blanc i negre.
En definitiva, sempre ve de gust un bon còmic de Jaime Hernandez. Penny Century és una lectura molt recomanable per als habituals del còmic independent i probablement una bona opció per als nou vinguts.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in