October 21, 2004
JIMMY CORRIGAN - EL CHICO MÁS LISTO DEL MUNDO
Chris Ware
Planeta DeAgostini, 380 pag, Color, tapa dura con sobrecubiertas, 30
Mare meva! Amb quin retard em poso a escriure açò, és de vergonya... En fi, el cas és que haver de ressenyar una obra com aquesta li impressiona a un en excés. Per fer-ho mig decentment caldria invertir més temps del que disposo així que, bé, espero que sapigueu disculpar aquests breus apunts. En tot cas, crec més greu és el pecat d'ignorar-la.
Francament, quan vaig veure exposat al saló del còmic de Barcelona l'edició de Planeta vaig quedar esbalaït: clavadeta a l'edició original, escoltin (un dels meus còmics més preuats). Visquen les turmes de Jaime Rodríguez i companyia! I a sobre per un preu més que raonable! No és per fer propaganda però al César el que és del César....
Entrant en matèria, a nivell de guió aquest novel·la gràfica és alguna cosa semblant a un drama organitzat en dues línies temporals que tracta les relacions entre pares i fills. Tot i que alguns blocs de gel ho qualifiquin de frívol, us puc assegurar que és d'allò més sentimental (en el bon sentit de la paraula, clar). Chris Ware, com si fos un cirurgià de l'ànima, es pren el seu temps per tal d'explicar amb tot detall les circumstàncies de cada personatge. El dibuix, treballat al mil·límetre, resulta extremadament bell en el seu afany per buscar una estètica que podríem denominar de disseny d'allò quotidià.
De totes maneres, el que ocorre és que és absurd començar a parlar de les distintes parts amb que se sol analitzar un còmic (guió, dibuix, narració, planificació, expressivitat, color, etc) quan totes elles estan tan unides que formen realment una sola cosa. No sé què us semblarà a vosaltres però objectivament és quelcom que s'apropa molt al meu ideal del que és l'art seqüencial. La resta és simplement qualitat literària, i en això Chris Ware tampoc es queda curt, al contrari. No és només que el guió sigui sòlid, és que tots els àmbits del llenguatge estan treballs, des del lèxic fins la tipografia, part aquesta última on enllaça amb el dibuix en aquesta feliç comunió anomenada narració gràfica. I ara, altre tòpic dels bons còmics, llegir-lo és com passejar-se per les seves pàgines. Així de coherent i consistent és la seva narrativa, i també així d'efectiva i viva. Aquest és un d'aquells còmics als quals pots passar-te diversos minuts simplement contemplant una pàgina. I alhora, quan ho llegeixes de seguit, sents l'agudesa de l'autor per fer-te notar tots aquests petits detalls carregats de significat que en el fons són allò que importa.
Però el que fa especial aquesta obra mestra és que posa en pràctica la seva avantguardista, extrema i fins i tot desvergonyida noció de l'art seqüencial. Això és un còmic, i com a tal es llegeix. Però compte, en termes d'igualtat amb el contingut, pretén també cridar-nos l'atenció sobre els seus mecanismes artístics. Els exhibeix alegrement en la creença que són bells per si mateixos. I a fe que a mi m'ha convençut... bé, de fet ja ho estava abans de llegir-lo (ahí està Little Nemo per a recordar-m'ho), però aquesta novel·la gràfica és una prova irrefutable! En fi, potser no compartiu les meves opinions, però crec que aquesta és la vara amb la qual s'ha de jutjar aquest Jimmy Corrigan, la qual cosa no lleva perquè altres fites del còmic hagin tingut altres punts de vista.
En resum, mancant una ressenya més exhaustiva que de segur podreu trobar en algun altre lloc, només espero haver despertat el vostre interès en la novel·la gràfica que al meu entendre és una de les més grans obres mestres del novè art. Així de clar. Si us agrada el còmic no podeu deixar de llegir-la, i si només podeu comprar una novel·la gràfica aquest any, que sigui aquesta!
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in