October 26, 2004
LA CASA DE ENFRENTE
Vanyda
Ponent Mon, 168pag, B/N, 12'50
Doncs sí, un nou lliurament de la línia Nouvelle Manga de Ponent Mon. Val, sí, l'últim que se't ve al cap quan fulleges aquesta novel·la gràfica és la paraula manga, però us asseguro que un cop llegit un se n'adona de seguida que la jove artista Vanyda sintonitza perfectament amb la filosofia de Boilet, Takahama i companyia. És a dir, històries d'un realisme quotidià fetes amb una honestedat tan sincera que acaben per calar-te fins l'os. En aquest cas, l'excusa és la vida entrecreuada dels habitants d'un edifici: una jove parella, un matrimoni vell amb gos i una mare soltera embarassada.
L'aspecte gràfic és el que més crida l'atenció, doncs més que manga jo el qualificaria directament d'europeu o independent (ho sé, això de les etiquetes de vegades és bastant absurd). El traç de Vanyda és molt solt i expressiu, encara que al meu entendre una mica embrutat per alguns tramats. En qualsevol cas, jo diria que la seva principal virtut radica en la seva visió de les coses. Sap els detalls que vol mostrar i en quin moment vol fer-ho. És allò de l'instant decisiu fotogràfic que dota de força les vinyetes i resulta essencial per a una bona temporalitat en la narració gràfica. En definitiva, que sap contar la història com cal, la qual cosa és sempre quelcom delicat en aquest tipus de guions on és fàcil perdre's.
Perquè si ho pensem fredament, el volum podríem qualificar-lo com una col·lecció d'històries la mar de pedestres i tan extremadament quotidianes que a penes unes poques tenen algun interès... per separat, clar. Però la cosa és que quan comences a llegir-les en calent es van acumulant en la teva ment i es produeix un terrible efecte nevada (que no bola de neu). Al final aquest to de realisme acaba per convèncer-te, coneixes íntimament els personatges, i les seves vides arriben a interessar-te de debò. I finalment..., l'últim episodi, és el col·lapse d'aquestes emocions.
Total, que m'ha encantat aquesta novel·la gràfica i no veig raó per a no recomanar-la a aquell públic adult desitjós de llegir històries d'això que en diuen el que és la vida. Un molt bon còmic d'una autora revelació que, el dubte ofèn, està editat exquisidament per la gent de Ponent Mon. Bon profit.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
Maldita sea!!
Me meto por casualidad a ver que ha sido de la página web y qué descubro???
Un Blog!!!
Un maldito Blog!!!
Y encima yo sin tener ni puta idea!!
Ya os vale!
En fin, os lo paso por aquello de que yo también tengo un blog y no os he dicho nada. Pero vaya, que no es lo mismo... (ver URL en el comment)
¿Qué ha pasado con todo el material que había en la web? ¿Se ha perdido? Tiras, crónicas, etc... Curiosidad...
Bueno chavalote, espero que todo vaya bien por allá. Ya te contaré y ya me contarás para ponernos al día!
Un abrazo mu grande!!
Escrito por Galahan a las October 27, 2004 1:29 AMHola quiero decir q m.manson es el mejor lo admiro q siga adelande viva manson carajo .
y a la mierda a los q no le gusta manson
hola cmo le va
Escrito por julio cesar a las June 30, 2005 10:29 PM