June 11, 2004
BALAS PERDIDAS #21
BALAS PERDIDAS #21
David Lapham
La Cúpula,Col. Fuera De Serie, 36 pags, B/N,
PVP #1: 1,65
PVP #2: 1,50
PVP #3,13: 1,65
PVP #14: 2,25
PVP #15, 16, 17, 18: 1,65
PVP #19, 20: 1,70
PVP #21: 2,50
Encara que resulte una mica redundant haver de recomanar de nou aquesta sèrie, després de llegir el seu últim lliurament (com m'ocorre amb tots) simplement no puc deixar de fer-ho. I, també com dic sempre, tot i l'etiqueta de sèrie negra, David Lapham deixa ben clar que en el fons només hi ha dues classes de còmics: els bons i els dolents. I us assegure que Balas Perdidas destaca entre els primers, tant a nivell de dibuix com de narració gràfica i, pot ser sobretot, pels seus guions.
Però no m'estendré massa ara en les seves excel·lències. Us recorde simplement que els episodis són autoconclusius, així que si encara no l'heu tastat podeu començar tranquil·lament per aquest número 21, que sens dubte està a l'altura. En fi, en una paraula: llegiu-ho!
Marc Pastor i Sanz
Comic Fill-in
June 10, 2004
El cromo de Comic Fill-in...
A vore si funciona el "cromo" de Comic Fill-in (que es como anomenen en ZonaLibre a un mini-banner). Sembla que ha d'eixir a la home de ZonaLibre quan actualitzes.
També podeu usar-lo per enllaçar-nos, eh?
June 9, 2004
NO TE QUIERO, PERO... + DE BALLENAS Y PULGAS
Tenim aquí dues obres de l'autor recentment guardonat amb el "Premi Autor Revelació" en el passat Saló del Còmic de Barcelona 2004, Fermín Solís. La veritat és que ressenyant la seva anterior obra, "Los dias más largos" (molt recomanable, i d'entranyable lectura per als criats als '80 com un servidor), vaig comentar que a pesar de tenir una indubtable qualitat, li faltava assentar la seva personalitat pròpia com autor. Siga com fora, en comptes de seguir les meves idees (o prejudicis) sobre el que deu ser un "autor", Fermín Solís fa del seu vici virtut i es decanta per la versatilitat. La seva signatura segueix sent garantia de qualitat, però no d'un cert estil. Jo el definiria com un cúmul d'influències bé aprofitades (deixe a cadascú que les descobrisca si vol). Però anem per feina:
NO TE QUIERO, PERO...
Astiberri, 64pag, B/N, 6'00euros
Fermín Solís
Es tracta d'una novel·la gràfica sobre un grup d'amics i les seves relacions sentimentals. Amb un guió la mar de fresc i entretingut, en to de comèdia, s'aborden diversos tipus de personatges i comportaments que fàcilment podrem reconèixer. Un retrat generacional, de la joventut actual, com se sol dir (o almenys d'una part d'ella). Haurà llegit "Alta Fidelitat" (N. Hornby)? En fi, no és cap prodigi d'originalitat però està fet amb gràcia i gran domini del medi. Sobretot quant a diàlegs i ritme es refereix, configurant una narració gràfica clara i efectiva. L'estil de dibuix també va en aquesta mateixa línia, fresc i directe, confiant en el traç i treballat a consciència.
Francament, no puc més que recomanar-lo a aquest públic adult però jove que, com jo, de segur gaudiran d'aquesta agradable lectura. Per cert, excel·lent l'edició d'Astiberri, amb una relació qualitat/preu escandalosament bona.
DE BALLENAS Y PULGAS
Ariadna Ed., 48pag, B/N, 6'95euros
Fermín Solís
Amb aquesta obra entrem en de ple al costat màgic, simbòlic i fins i tot espiritual del còmic independent actual. En realitat es tracta de dues històries o "contes moderns" que acaben per confluir en un breu epíleg. La primera sobre "col·leccionistes emocionals" i la segona sobre un poblet ple de puces. El guió és pausat i contemplatiu, centrat en la recreació d'una determinada atmosfera i propici a la reflexió. Encara que tampoc deixa de costat la història en qüestió, només tracta de fer aflorar allò simbòlic de l'anècdota. Personalment la segona història m'ha semblat millor que la primera, i més concloent, encara que diria que ambdues mereixien haver tingut major desenvolupament. El tractament gràfic de nou s'acobla perfectament al guió, amb una narració pausada i un estil de dibuix més dens en grisos i procliu al simbol.
En conjunt pense que de nou la jugada li ha sortit bé a Fermín Solís, a pesar, com deia al principi, de l'obvi de certes influències. "De Ballenas y Pulgas" és altra lectura agradable i recomanable, encara que més propensa a l'etiqueta de "només per a afeccionats".
Marc Pastor i Sanz
Comic Fill-in
June 8, 2004
LA GUERRA DE ALAN
LA GUERRA DE ALAN
(SEGÚN LOS RECUERDOS DE ALAN INGRAM COPE)
EMMANUEL GUIBERT
Ponent Món, 86pag, B/N, 12'50euros
"Las Batallitas del abuelo":
El primer contacto con este cómic no puede ser más alentador puesto que al hojearlo nos encontramos con un dibujo muy atractivo, heredero de la tradición franco-belga de la línea clara. Prácticamente cada viñeta es un cuadro en si misma. El autor es consciente de que se trata de un tebeo y la narrativa gráfica, al igual que el dibujo, es muy clara y está completamente al servicio de lo que se quiere contar.
Desgraciadamente esta primera valoración tan favorable de lo gráfico no se corresponde con el guión. El autor nos traslada en viñetas las conversaciones que tuvo con Alan Ingram Cope, un anciano norteamericano que participó en la Segunda Guerra Mundial. Y al final eso es lo que es el tebeo, las batallitas de la mili del abuelo, con todo lo que supone esto. Hay momentos al leer este cómic que me parece oír en la cabeza al abuelo Simpson dándole la brasa a sus nietos puesto que repite datos y elementos constantemente. Tiene además una narración desestructurada con saltos cronológicos constantes y que, después de todo, es muy superficial. Solo nos cuenta los hechos que vivió el protagonista, sabemos que hizo Alan Ingram Cope, no quien era esta persona realmente.
Es triste, pero al final el cómic naufraga dado que no consigue interesar al lector en la vida de su protagonista y realmente acaba dejándote indiferente lo que le pase o le deje de pasar al tal Alan.
Fernando Fuentes Méndez
Comic Fill-in
June 5, 2004
Dossier "Jimmy Corrigan"
DOSSIER
"Jimmy Corrigan - El chico más listo del mundo",
de Chris Ware
TAROT CAFÉ #1
TAROT CAFÉ #1
Park Sang Sun
La Cúpula, Col.Manhwa, 180pag, B/N, 8'95euros
El que està clar és que aquest no és el típic manga, o més ben dit manhwa, que un esperaria de La Cúpula. Així que no ens enganyem: estem davant d'un còmic per adolescents sense més volta de fulla. Amb açò tampoc vull dir que siga per llençar-lo als gossos, però el públic habitual de l'editorial no crec que el trobe interessant.
Es tracta d'històries curtes sobre problemes amorosos protagonitzats per vampirs, fades i tota mena d'éssers màgics, que tenen com a nexe d'unió una mèdium molt especial que treballa al Tarot Café. Tot plegat es mou dins els paràmetres del gènere gòtic més coent i del romanticisme més tòpic i extrem. De tota manera cal reconèixer que objectivament la narració està ben plantejada i executada, de forma que la lectura resulta amena. El dibuix està molt treballat detalladament i preciosa, i dona prioritat a les il·lustracions sobre la narració. De fet, de vegades sembla un catàleg de moda. Tot i això, aquesta contemplació no influeix negativament en la narració, que resulta clara.
En conclusió, un còmic per adolescents i apassionats del concepte més gòtic de l'amor romàntic. Certament té la seva dignitat, però si no sou d'aquests podeu sofrir una perillosa pujada de sucre llegint-lo. Esteu avisats.
Marc Pastor i Sanz
Comic Fill-in