June 9, 2004
NO TE QUIERO, PERO... + DE BALLENAS Y PULGAS
Tenim aquí dues obres de l'autor recentment guardonat amb el "Premi Autor Revelació" en el passat Saló del Còmic de Barcelona 2004, Fermín Solís. La veritat és que ressenyant la seva anterior obra, "Los dias más largos" (molt recomanable, i d'entranyable lectura per als criats als '80 com un servidor), vaig comentar que a pesar de tenir una indubtable qualitat, li faltava assentar la seva personalitat pròpia com autor. Siga com fora, en comptes de seguir les meves idees (o prejudicis) sobre el que deu ser un "autor", Fermín Solís fa del seu vici virtut i es decanta per la versatilitat. La seva signatura segueix sent garantia de qualitat, però no d'un cert estil. Jo el definiria com un cúmul d'influències bé aprofitades (deixe a cadascú que les descobrisca si vol). Però anem per feina:
NO TE QUIERO, PERO...
Astiberri, 64pag, B/N, 6'00euros
Fermín Solís
Es tracta d'una novel·la gràfica sobre un grup d'amics i les seves relacions sentimentals. Amb un guió la mar de fresc i entretingut, en to de comèdia, s'aborden diversos tipus de personatges i comportaments que fàcilment podrem reconèixer. Un retrat generacional, de la joventut actual, com se sol dir (o almenys d'una part d'ella). Haurà llegit "Alta Fidelitat" (N. Hornby)? En fi, no és cap prodigi d'originalitat però està fet amb gràcia i gran domini del medi. Sobretot quant a diàlegs i ritme es refereix, configurant una narració gràfica clara i efectiva. L'estil de dibuix també va en aquesta mateixa línia, fresc i directe, confiant en el traç i treballat a consciència.
Francament, no puc més que recomanar-lo a aquest públic adult però jove que, com jo, de segur gaudiran d'aquesta agradable lectura. Per cert, excel·lent l'edició d'Astiberri, amb una relació qualitat/preu escandalosament bona.
DE BALLENAS Y PULGAS
Ariadna Ed., 48pag, B/N, 6'95euros
Fermín Solís
Amb aquesta obra entrem en de ple al costat màgic, simbòlic i fins i tot espiritual del còmic independent actual. En realitat es tracta de dues històries o "contes moderns" que acaben per confluir en un breu epíleg. La primera sobre "col·leccionistes emocionals" i la segona sobre un poblet ple de puces. El guió és pausat i contemplatiu, centrat en la recreació d'una determinada atmosfera i propici a la reflexió. Encara que tampoc deixa de costat la història en qüestió, només tracta de fer aflorar allò simbòlic de l'anècdota. Personalment la segona història m'ha semblat millor que la primera, i més concloent, encara que diria que ambdues mereixien haver tingut major desenvolupament. El tractament gràfic de nou s'acobla perfectament al guió, amb una narració pausada i un estil de dibuix més dens en grisos i procliu al simbol.
En conjunt pense que de nou la jugada li ha sortit bé a Fermín Solís, a pesar, com deia al principi, de l'obvi de certes influències. "De Ballenas y Pulgas" és altra lectura agradable i recomanable, encara que més propensa a l'etiqueta de "només per a afeccionats".
Marc Pastor i Sanz
Comic Fill-in
Tiene un problema Fermín Solís. Sus cómics se leen bien, están bien construidos, con personajes y diálogos interesantes, pero... sus historias no culminan, les falta la guinda, ese algo que las haga grandes.
En general esto se debe a una sensación de "no acabado" que no hay que confundir con un final abierto. En los cómics de Fermín Solís siempre da la impresión de que sólo has leído la primera parte de una historia más larga. Te plantea una situación, te plantea unos personajes y, de repente, se acabó.
"Eso no es malo. Mucha gente lo hace, fíjate en Seth (por nombrar una de las influencias que parecen asomarse en las páginas se Solís)". Sí, pero Seth te muestra un intervalo de tiempo: puede que la historia no termine, pero sientes que te han contado una historia. Fermín parece que sólo empieza a contártela... y se termina.
Es interesante tu aportación, sobre todo por el hecho de que pone de manifiesto que se nota que a Fermín Solís le falta "algo", como si sus tebeos no dejaran la huella que deberían. Yo opino que le falta pulir una auténtica voz propia, tu que le falta redondear (o terminar) sus historias. Es curioso porque en cierto sentido recuerdo haber pensado lo mismo que tú mientras escribia estas breves reseñas.
Lo que ocurre es que procuro no poner mucho énfasis en eso de "contar historias" porque me parece injusto de cara a un tipo de tebeos donde quizá no sea lo más importante. Aunque, por otro lado, admito que eso es una valoración personal que quizá no termine de desprenderse de sus cómics (al menos de lo leído hasta ahora!).
En fin, salut!