Peter Bagge
La Cúpula, 52 págs, Color, 6'20
"Que és pitjor que vendre's? Vendre's i fracassar!" I que ho diguis, Peter Bagge, quina frase promocional més premonitòria. Però què cony t'ha passat? Tu abans eres un noi collonut! No sé com estaran anant les vendes però salta a la vista que aquesta sèrie és d'allò més pudent. Quan la vaig veure per fora vaig pensar que seria el teu particular "Pussey" (D.Clowes) amb el qual ajustar comptes a la indústria i això. Una sèrie sobre dibuixants, entintadors, etc que viuen sota la tirania d'un cap fatxa? Això prometia. Clar, vaig fingir no enrecordar-me dels últims volums de "Odio" (sí, aquests que cada dia se semblen més als còmics estil A. Tomine que t'avorreixen). Però ni de bon tros, és fins i tot pitjor del que esperava. De fet, se sembla més un "Mortadelo i Filemón es fan dibuixants" que a un "Pussey".
Els guions són patètics i benpensants, sense cap malícia i amb un humor pèssim i totalment infantil. I el dibuix, bé, això ja és el súmmum. El senyoret Bagge ara es dibuixa unes quantes paginetes (això sí amb el seu personal i pulit estil) i li endossa a un patètic i trist imitador seu anomenat S. DeStefano la resta del treball. Bé, de fet en els crèdits observem tota una ristra de gent treballant en aquesta sèrie al més pur estil industrial. Subtil humor negre acte-paròdic? No ho crec, més aviat una aixecada de camisa. "Eh, mireu-me, sóc Peter Bagge, puc editar qualsevol merda i sempre hi ha algú que la compra". Doncs fins aquí hem arribat tito Bagge, si vols convertir-te en el Stan Lee dels independents no comptis amb el meu suport.
Que si recomano aquest còmic? Per descomptat que NO! En tot cas per a la vostra neboda de 10 anys! Que ets un seguidor de Peter Bagge de tota la vida? Doncs amb més raó! Prou de fer els ulls grossos, els bons temps de "Odio" i "Mundo Idiota" són Història, i bé que ho lamenta un servidor de vostès.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in
Yoshihiro Tatsumi
Ponent Món, 150 pag, B/N, 12'50
En poc temps hem pogut llegir dos volums amb recopilacions d'històries de Yoshihiro Tatsumi, un publicat per La Cúpula i aquest que ens ocupa, publicat per Ponent Món. Els dos, lògicament, son tan semblants que pense que el millor és que llegiu la crítica de Infierno [aquí].
Ja ho heu fet? Bé, ara només afegiré un parell de coses. Primer, que els pocs excessos gràfics que apreciem, de tipus expressionista, transmeten per sobre de tot un interès humanista. I segon, el fet que, com a quasi totes les bones històries, els elements simbòlics arriben a ser claus, compensant fins i tot l'aparent manca de final de les històries. A més, cal dir que a La Gran Revelación trobarem sis històries completes i més llargues i desenvolupades que a Infierno.
En qualsevol cas, si vos ha agradat Infierno vos agradarà aquest La Gran Revelación, un còmic per adults que val la pena llegir. D'altra banda, com ja vos podeu imaginar, l'edició de Ponent Món és decididament millor, està feta en sentit de lectura oriental i compta amb una cronologia de l'autor. Bon profit!
Marc Pastor i Sanz
Comic Fill-in
+Info e imágenes en www.ponentmon.com