December 15, 2005

LAS AVENTURAS DEL CAPITÁN TORREZNO #5: CAPITAL DE PROVINCIAS DEL DOLOR

capitaldeprovincias.jpgSantiago Valenzuela
Edicions De Ponent, 168 pag, b/n, 17'00€

"Ens trobem al final del camí. Deeneim, la ciutat tres vegades Santa, el solar enrunat on els ecos d'antigues glòries imperials ressonen apagats entre el xiuxiueig de les vívores que s'agullonen enmig del desastre general, viu l'última setmana de la seua història, la seua setmana més llarga. Al llarg d'aquests set dies, sota la mirada ominosa, desinteressada i el·líptica dels planetes tutelars en les seues òrbites llunyanes, la marca negra del Tàrtar pujarà de nivell esglaó a esglaó fins a arribar a l'últim cim, on els supervivents del setge s'apinyen en el recinte del Temple a l'espera d'una improbable intervenció divina. I el capità Torrezno? Podrà ell tot sol, amb la ajuda de Sansón i els pocs militars no llastrats per les intrigues o la ineptitud plantar cara a semblant empresa? Un buit de poder sobtat li ha situat en l'ull de l'huracà, on la seua natural calma -fins i tot gansoneria- interior haurà de veure-se-les amb la fam, la derrota militar i l'epidèmia. Mentre, en les sales luxoses i abandonades del Palatí recentment conquistat, i en vespres d'un assalt final que fatalment derivarà en massacre, el Shogun del Gran Khan, el misteriós Shogun Takeda Hideyoshi Poliorcetes ha d'enfrontar-se a les fosques revelacions del seu serf i confident, l'escriva i monjo de la gnosi Tsen Sei. Malgrat tot, els soterranis del Temple amaguen encara més secrets."

Tot i que en moltes ocasions he defensat aquesta sèrie que em sembla meravellosa i curulla de virtuts, i que he entronitzat Santiago Valenzuela com un dels millors autors del panorama estatal actual (junt amb gent com Luis Durán), avui faré un poc d'advocat del diable. I ho faré encara que només siga per compensar el recolzament incondicional que la crítica espanyola sol fer dels seus autors (quan no els ignora) i que jo trobe contraproduent. No se m'escapa el fet que aquesta actitud serveix de contrapès al menyspreu quasi general del seu propi públic, però sincerament no em sembla una estratègia honesta ni efectiva, i a més diu molt poc de la suposada independència informativa de blocs com aquest mateix.

En fi, entrant en matèria, les principals crítiques que se'n poden fer de l'obra de Valenzuela són dues. Primer, la falta de personatges femenins. La total i absoluta falta de participació de dones en aquesta història. És una tria feta inconscientment o no per l'autor i per tant és respectable. Però és dubtosa la seva defensa. Fins i tot per representar un món terriblement masclista i misogin (i ací en tenim tres a distints nivells) s'ha de recórrer a personatges femenins. És inexplicable que no apareguen, fins i tot tenint en compte que l'acció està centrada en “coses d'homes”. Em crida l'atenció i em sembla una carència de guió que no puc entendre. No estic demanant una subtrama amorosa per arrodonir el caràcter de Torrezno o qualsevol altre recurs innecessari semblant. Senzillament les dones existeixen, i ometre-les així i pensar que el lector d'avui no se n'adonarà és una ingenuïtat.

L'altre aspecte negatiu és el fet que, tot i planejar aquesta sèrie com una espècie d'epopeia polièdrica estil Jonathan Swift, no acaba de resoldre'n l'entrellat. La raó és que se centra massa en les aventures de la pròpia batalla de Deneeim, deixant tota la resta simplement apuntat, però no explicat. De nou es podria argumentar que l'autor prefereix deixar-ho obert i que això és una opció respectable, siga encertada o no. Però el cas és que llegint aquest còmic, i potser fruit de la minuciossitat de les peripècies bèl·liques, hom acaba per albergar l'esperança d'una explicació última, de veure tot el puzzle acabat i sencer clarament. Un desig incomplert, no cal dir-ho.

Bé, comentades aquestes qüestions, d'altra banda he de dir que la valoració global és excel·lent. De nou he de recomanar molt vivament la lectura d'aquest darrer volum de “Las aventuras del Capitán Torrezno”, un còmic que enganxa i fa gaudir de la lectura com pocs.

Marc Pastor i Sanz.

Escrito por Comic Fill-in a las December 15, 2005 5:31 PM
Comentarios
Escribir un comentario









¿Recordar informacion personal?