May 15, 2005
MIS CIRCUNSTANCIAS
Lewis Trondheim
Astiberri, 160 p, b/n, 14
No hi ha cap dubte que Trondheim és un autor estimat pel públic, bé per la seva famosa saga de La Mazmorra, bé per Lapinot, bé per qualsevol de les seves nombroses obres publicades en espanyol. Una prova més d'açò que estic dient és el premi del públic al Saló del Còmic 2003 que va obtenir aquesta novel·la gràfica que ara ens ocupa. Una altra, la seva re-edició. I quan un autor és estimat així, també és consentit, i això vol dir que qualsevol cosa que publique ha de ser bona necessàriament. Aquest és el cas de Mis Circunstancias.
No negaré que resulta una lectura entretinguda i fins i tot divertida, però això no la salva de ser una obra sense cap cohesió. Per definir-la aproximadament, podria dir que es tracta de quelcom a mig camí entre el diari costumista i el monòleg interior. D'una banda sembla que ens conta la seva vida durant un període de temps, però en realitat no ens explica res i resulta que fets tan importants com casar-se o tenir fills només els menciona de passada. Ens parla de la seva vida professional, però de manera discontínua, amb temes que apareixen i desapareixen sense detallar res o anar enlloc. A més, pràcticament no es molesta en presentar els personatges, limitant-se a gastar-los com una eina per camuflar el permanent monòleg del seu alter ego. Gran part del guió està ocupat per reflexions on l'autor es tanca en si mateix i parla amb, per exemple, el seu complex de culpa personificat. Tot i ser aquestes les parts més imaginatives (fàcil), com a introspecció resulta prou avorrida, redundant i obvia. Francament, la sensació que em dona és que l'autor realment no ens vol contar la seva vida i que aquesta obra l'ha feta a desgana.
Evidentment es nota que Trondheim no és un qualsevol i sap aprofitar per reconduir el guió cap a situacions còmiques, però amb això no hi ha prou. És trist però així ho veig jo, aquest Mis Circunstancias no passa de ser un recull d'anècdotes sense cap ni peus. Certament no resisteix la comparació (sempre són odioses, ja ho sé) amb obres semblants com la dels seus compatriotes Dupuy i Berberian, Diario de un álbum.
Gràficament, això sí, Trondheim continua tan dinàmic i solvent com sempre, encara que sense fer cap aportació de rellevància. No el descobriré ara així que vos estalvie el comentari. Sí que s'ha de comentar el fet que tots els personatges siguen animals antropomòrfics, una gràcia molt pròpia que els lectors ens perdem en part per no conèixer els originals.
Per acabar, cal dir que la re-edició, per bé que necessària i materialment impecable, no ha resolt alguns errors de traducció que de vegades entorpeixen la lectura i el sentit (res greu en realitat). Tot comptat i debatut, pense que aquesta novel·la gràfica només és recomanable pels seguidors més durs de Trondheim, tot i que sé que n'hi ha molts. A la resta de gent, francament, vista també la relació qualitat/preu, els recomane deixar-ho passar.
Marc Pastor i Sanz.
Comic Fill-in