Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

Al cinema i al llit, al primer crit: Marie Antoinette + The Hidden Blade

Marie Antoinette: Fluixa, molt fluixa aquesta pel·lícula de la xicoteta dels Coppola. Amb tots els defectes de “Las vírgenes suicidas” i cap de les virtuds de “Lost in translation”. Pràcticament tot el que havia d'explicar ho explica en quaranta-cinc minuts, i després tot el que queda són una sèrie de videoclips psicotròpics i anuncis de tampons. Quan més ho pense menys m'agrada aquest film, clar que si sou dels que gaudiu amb el vestuari i perruqueria potser li trobeu la gràcia. Jo com a molt li he trobat la gràcia a algunes transparències que llueix Kristen Dunst, i prou.

The Hidden Blade: Consistent i emocionant pel·lícula de Yoji Yamada, nom que ja m'havia apuntat després de veure “El ocaso del samurai”. De nou una mena de drama vuitcentista però a la japonesa. Ja sabeu, amb el contrast amb el món feudals dels samurais de casta i els nous vents occidentalitzadors, i amb la sempre rígida i cerimonial societat japonesa que propícia la tragèdia personal per qui no es capaç d'eixir-se'n. Tot el film està molt ben treballat, des del guió fins una direcció amb un ritme que m'ha recordat Kubrik, fins els actors, la fotografia o l'escenografia. No deixeu de veure-la, sobre tot si sou afeccionats als manga amb tints històrics.