Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

BONE, a vista de Fernando

Veta aquí una crítica feta fa uns anys per l'antic Comic Fill-in, a càrrec d'un company, i no obstant amic, quan va començar a publicar-se BONE a Espanya. La ressenya té especial interès, a banda de pel que comenta sobre l'obra, pel fet que en recomana una lectura acord precisament a l'edició que ara està fent Astiberri. Edició que, tot i que en aquella època la majoria ni tan sols somiàvem amb veure-ho en color, fins i tot així suposa una forta puntada als ous de la gent de Dude. I s'ha de reconèixer que els van tenir de durs per posar en marxa l'editorial, la qual cosa en el fons els agraïsc. En tot cas, jo personalment vaig vendre el material de Dude i vaig comprar l'edició americana "one volume", i ben satisfet que vaig quedar de poder-ho llegir tot (per fi!). Això fins que un dia vaig veure el luxe amb que ara ens vol temptar Astiberri. El meu goig seria complet si estigués en català, però bé, això ja és altre tema. Ara llegiu aquesta ressenya, que Fernando estava inspirat (la traducció és meva):

BONE Jeff Smith

Jeff Smith ha creat amb Bone una de les millors i més interessants obres de fantasia que es poden llegir. Aquesta opinió pot resultar molt atrevida, però realment no ho és tant quan llegim Bone tal com està concebut, com una autentica novel·la gràfica, i no com una sèrie mensual, quan hi ha sort, de comic-books. A causa de la particular naturalesa del mercat historietístic nord-americà aquesta sèrie s'ha emmotlat a un format de capítols de 24 pàgines que cada 6 o 7 lliuraments aproximadament, tanca un arc argumental, i cada tres arcs argumentals tanca un bloc. I als Estats Units els comic-books es reediten en volums que inclouen un arc argumental cadascun. Quan lliges Bone amb aquesta estructura en ment o amb aquest format a les mans apareix la veritable i genial dimensió d'aquesta obra. Desgraciadament a Espanya Bone s'està editant en format comic-book, quan seria molt més adequat l'edició en toms.

Jeff Smith és un autor que ha llegit molt pocs còmics i la seva formació en aquest camp pot ser un poc limitada, centrant-se principalment en el camp de les tires de premsa. La seva professió abans de dedicar-se a fer Bone era la de dibuixant d'animació. El que s'ha dit anteriorment en una persona de menor capacitat podria haver-se convertit en un handicap insalvable, però Jeff Smith ho converteix en un avantatge, doncs arreplega el millor de l'animació, de l'estructura de les tires de premsa i de la narració literària per a donar forma i fons a la història que vol contar.

Jeff Smith en moltes ocasions concep la pàgina com una tira de premsa, és a dir que la pàgina en si és una mini-història amb el seu plantejament, nus i desenllaç. Com a exemple ens serveix la famosa persecució de Fone Bone per part de les monstre-rates que acaba en la branca del precipici i amb la famosa frase: "Stupid, stupid rat-creatures". Però tenint molt en compte sempre la història principal que es conta, ja que aquestes "tires" estan completament supeditades al relat.

El cinema d'animació també nodreix Bone, només cal observar l'espai i els fons. Smith té molt en compte la disposició espacial i els fons estan treballats més a la manera dels “layouts” de les pel·lícules d'animació que a la manera tradicional. Una vegada ens mostra l'escenari on transcorre l'acció no dissol el fons en una boira còmoda de dibuixar, sinó que ho priva de protagonisme al dibuixar-lo menys detallat o amb línies molt més fines, però sempre està dotat de vida. En les escenes de la taverna podem veure perfectament com els clients asseguts en altres taules se segueixen movent i canvien de posició i aspecte com si de debò foren éssers vius, aconseguint així Smith dotar de credibilitat la història, però d'una manera completament subtil.

L'última influència de la qual se serveix Smith per elaborar la seva obra és la literària, i més concretament les novel·les d'aventures i fantasia, amb “El Senyor dels Anells” de Tolkien com a font destacada. Jeff Smith es pren el seu temps, excessiu si la lectura és en comic-books mensuals, en presentar-nos els personatges i els esdeveniments que a poc a poc van donant forma al relat. Tot respon a un pla perfectament traçat i molts dels detalls humorístics o pintorescs que semblen introduïts per a crear un major rerefons resulten tenir una importància transcendental en el moment més inesperat. Un clar exemple és el mapa que troben de la Vall els primers Bone en el primer lliurament i que resulta ser una peça molt important del passat de Thorn. Smith usa per a la seva història el cos d'estructures narratives de la novel·la vuitcentista sense aprofitar la capacitat de síntesi que han anat desenvolupant els guionistes de còmics tancats en els seus estrets formats editorials. Açò en cap cas és un demèrit, ja que té un agusat sentit del ritme i de la història, al saber fer caure les peces precises en el moment just per seguir endavant amb la narració.

La història a grans trets és un encreuament entre una pel·lícula de la Disney i “El senyor dels Anells”. Els primers Bone són el resultat de barrejar a l'Ànec Donald, Goofy i el L'Oncle Gilito amb els Hobbits de Tolkien. La història a més té evidents tintes Tolkenians, no solament per l'ambient de fantasia sinó també pel fet que unes persones normals es vegen arrossegades completament per uns esdeveniments i uns deures que en principi semblen completament aliens a ells.

Els personatges, a més, estan retratats com arquetips, els veus i al poc els has encasellat en algun rol predeterminat, afavorint així una ràpida identificació. Però conforme es desenvolupa la trama els personatges van guanyant en matisos i profunditat arribant a sorprendre'ns al resultar ser completament diferents o molt més complexos de com crèiem al principi. Així, es converteixen en éssers vius davant els nostres ulls conforme van passant els capítols.

Altre aspecte a tractar és el dibuix, Jeff Smith és un gran dibuixant, i va millorant lliurament a lliurament d'una manera substancial. No té gens a veure el dibuix del primer amb el dels últims quant a qualitat, i això tenint en compte que en el primer lliurament ja era molt bo. Smith té aquella rara habilitat que fa que, dibuixe el que dibuixe, resulte creïble: les vaques tenen expressió estúpida, els mobles tenen volum, pes i textura i els personatges tenen una gran capacitat expressiva sense necessitat de recórrer a una excessiva caricaturització, en els humans. És a dir aconsegueix que el que hi ha dibuixat aquest ahí introduint-te de ple al seu món, creient-te'l a ulls clucs de tal manera que et sembla escoltar l'ambient de la taverna o el crepitar del foc.

És per tot açò que considere Bone un dels millors còmics que jo he tingut el plaer de llegir, i recomane a tot el món que es llegisca en toms en l'edició americana, com és el meu cas, o reunint tots els nombres que s'hagen publicat fins al moment en castellà i els hi llegisquen d'una asseguda.

Feliç lectura.

Fernando Fuentes Méndez.