November 13, 2006
BLANCO HUMANO: EN EL NOMBRE DEL PADRE
Peter Milligan, Javier Pulido, Cliff Chiang
Planeta, 144 pag, color, 11'95
Definitivament amb aquest volum podem afirmar que Milligan s'ha acomodat. Ha convertit aquesta sèrie que solia ser una muntanya russa argumental, sempre al límit del col·lapse, en una més de la línia Vertigo. En altres paraules, sembla que es rendeix. Potser davant la impossibilitat de posar-hi fi per sempre més al personatge (i deixar-ne un bonic cadàver), Milligan opta per encaixar-lo en una estructura típica de còmic-book on el protagonista va passant de cas en cas, combatent el mal, sense que això li deixe gairebé seqüeles. És una opció que hagués estat factible en altre moment però no després del que hem vist (llegit). Per acabar-ho d'adobar, els casos tampoc és que sorprenguen per la seva originalitat. És més, resulten d'allò més tòpic dins la línia Vértigo.
De tota manera, val a dir que tampoc és que siga un còmic dolent. Senzillament és correcte, entretingut, però significa la decadència de la sèrie. Ha estat molt bona durant un bon grapat de lliuraments com per no fer comparacions. Per la seva banda, qui no sembla acomodar-se és Javier Pulido, qui ens obsequia amb un lleuger experiment gràfic durant 48 pàgines. Res de l'altre món, i francament no sé ben bé on volia anar a parar. Però s'agraeix l'esforç. En tot cas, la resta del volum resta a càrrec d'un Cliff Chiang, si se'm permet, més inspirat i reeixit dins un estil més convencional. En conjunt, un volum que només els seguidors completistes de la sèrie sabran apreciar. Per passar l'estona i prou.