February 10, 2007
LA TIGRESA BLANCA
Yann & Conrad
Dibbuks, 96 pàgines, color, 12
Disfressat de de còmic juvenil d'estil clarament europeu trobem en aquest còmic, que en principi no promet massa, una petita joia de l'entreteniment. Certament podria agradar a xiquets i xiquetes de totes les edats, però una lleugera ullada al seu contingut ens confirma que el major gaudiment serà fet per un lector adult. Així ho confirma un to irònic, però no descregut, i un compromís clar amb la pura diversió que comporta el gènere d'aventures sense que això implique una acomodació. Afortunadament, el guió es desenvolupa sobre tòpics coneguts però alhora hi ha una apel·lació constant a la intel·ligència i a l'humor de tota coloració (blanc, verd, negre...) per donar-li un valor afegit. Així mateix, es nota un gran ofici pel que fa al ritme de les escenes i a l'aprofitament dels personatges secundaris, descrits amb quatre trets i aprofitats amb molta intenció.
I el mateix ofici podem dir que té el dibuix, hereu de tota la tradició europea, de tremenda efectivitat i capacitat expressiva, i a estones fins i tot d'una discreta bellesa (no parlem ara de la protagonista). Cal destriar-ne especialment la caracterització dels personatges d'acord amb el gènere, així com un ús del color a nivell dramàtic molt ben treballat. Quant a la narració gràfica, d'estil clàssic europeu tal i com hom el pot recordar des dels primers àlbums d'Asterix, val a dir que també mostra un gran ofici i saber fer, essent capaç d'explicar-ho tot amb claredat i ritme.
En definitiva, un còmic amb el que passareu una bona estona fet amb molt bon ofici i que fins i tot dóna goig deturar-se a analitzar fredament. L'edició de Dibbuks em sembla, a més, molt adient doncs recull una història completa (dos àlbums) amb una bona relació qualitat/preu.
A mi els dos primers números (els vaig comprar a França) em van agradar bastant. Els vaig trobar entretinguts que és el mínim que se li pot demanar a una BD i coincideixo en que te punts d'humor variats que el fan molt llegible per qualsevol.
El tercer en canvi, em va semblar una mica pitjor, potser és que n'esperava massa o que es troba a faltar en Yann al guió...
Uf, això de deixar el dibuixant sol és molt perillós... i sinó mira Astèrix!
Salut...