Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

DIARIO DE UNA DESAPARICIÓN

Hideo Azuma
Ponent Mon, 200 pàgines, b/n, 17 €

Vet aquí un curiós manga amb tots els números per ser malentès. No és una història costumista, ni tràgica ni d'humor, sinó totes tres alhora. Es fonamenta en la rica tradició del còmic japonès que sol adjuntar al volums de recull, un annex on el propi dibuixant del manga n'és el protagonista i ens conta un poc la seva vida. En aquest cas, però l'excusa es converteix en un fi en si mateix. Hideo Azuma estructura aquesta obra en tres grans capítols que corresponen a tres etapes de la seva vida: captaire, treballador de la companyia del gas, i alcohòlic. La qüestió és que realment no ens conta “la seva vida com a captaire, etc”, sinó que exemplifica i allò que tracta és “la vida del captaire, etc” per mitjà de la seva pròpia experiència. Això el condueix a una meticulositat a la recerca de tot tipus de situacions curioses d'explicar, sempre seguint la tradició japonesa quant als episodis curts. Per tant, ens trobem davant un guió que cerca l'entreteniment per mitjà de l'anècdota i que caracteritza els personatges amb dues pinzellades (ben donades, això sí) amb aquest obejctiu. No hi ha introspecció, però tampoc absència de sentiments. De fet, pense que a la llarga es produeix en el lector una simpatia pel personatge que ens recorda al personatge de Chaplin, per dir-ho així.

Gràficament és d'una senzillesa i efectivitat tremenda. Aprofita la riquíssima col·lecció de recursos humorístics propis del manga pel que fa al dibuix caricaturesc, la composició de pàgina, la planificació de les vinyetes, l'ús de les onomatopeies, etc, i ho fa bé. Una anàlisi superficial ja en revela un ús ben natural al servei del gaudiment del lector. De fet, manté al llarg de les dues-centes pàgines un ritme d'allò més àgil que li permet incloure quantitats ingents de contingut. I així mateix ens impedeix caure en la temptació de la reflexió, que no sembla ser la seva intenció, ni de bon troç. En altres paraules, que en la lleugeresa resideix el seu encant, i no li cal donar-li més voltes. A mi personalment m'ha enganxat aquesta mena de Joe Matt a la japonesa, i pense que paga la pena llegir-lo.