Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

Saigón/Hanoi, seguido de Zeke cuenta historias

Cosey
Planeta DeAgostini, 144 p, color, 15€

Des que es va inaugurar la Col·lecció “Trazado” no ha fet més que donar-nos bones alegries. Se n'han publicat obres de la més alta qualitat per part d'autors com Osamu Tezuka, Alan Moore, Art Spiegelman, Chris Ware o Joe Sacco, entre altres. Tot açò ho vinc a dir perquè a aquestes altures pense que deuria ser obvi que qualsevol còmic que entre en aquest selecte club, ha de ser bo per necessitat. Concretament aquest de Cosey, m'ha deixat un excepcional sabor de boca. Bé, de fet es tracta d'un recull de dues històries, ambdues de gran tensió dramàtica, d'aquella que produeix al lector una activació del rec sanguini cerebral. M'agradaria donar una interpretació coherent del que he llegit, però no voldria condicionar la vostra lectura, doncs hi ha implíciat una invitació a la participació del lector que paga la pena d'acceptar. Així doncs, deixant de banda el contingut, només em queda reconèixer la mestria de Cosey quant al llenguatge de l'art seqüencial en tots els seus nivells, des del guió fins el dibuix, així com els recursos de narració gràfica o el color. La seva edició l'hem d'agrair un cop més a Jaime Rodríguez, qui explica molt bé en aquest fragment del pròleg les raons per les quals he de recomanar vivament aquesta obra:

(...)Les històries ací contingudes, “Saigon/Hanoi” (1992) i “Zeke cuenta historias” (1999) són dues xicotetes obres mestres de delicada construcció.

En la primera, ens trobem amb un veterà de la guerra de Vietnam que rep la cridada telefònica d'una xiqueta durant la Nit de cap d'any, just mentre s'emet un programa retrospectiu sobre la guerra en el qual es retrata el retorn a Vietnam d'alguns veterans, entre els quals el nostre protagonista, 20 anys després del final de la contesa. Les imatges del documental (emmudit quasi des del seu inici pel nostre personatge), juntament amb la conversa mantinguda ens ofereixen no només una instantània complexa dels seus protagonistes, sinó també un retrat emocionant de la solitud i del pas del temps, tot això en un equilibri elegant basat en el contrapunt entre els dos dialogants.

En “Zeke cuenta historias”, Cosey es torna encara més agossarat, i arriba quasi a plantejar un desafiament al lector, exigint-li un important esforç de lectura. Zeke és una vella glòria, un popular cantant de rock i escriptor d'èxit que ha alternat amb la "crème de la crème" de la cultura hippie i que un dia decideix abandonar-ho tot, incloent-hi la dona més excepcional i desitjable sobre la faç de la terra, per a retirar-se a viure entre Myanmar i Laos i guanyar-se el pa contant històries.

L'estil narratiu es torna més complex i elaborat en aquesta obra, ja que la història es relata de forma indirecta, a través d'unes diapositives que projecta Zeke per tal d'il·lustrar els seus relats i que, aparentment, procedirien del seu últim projecte literari. La barreja d'imatges, la inventiva de Zeke i les reaccions d'aquells que l'envolten donen un resultat hipnòtic alhora que il·lustren els dubtes, els desitjos i les pors més íntimes i ocultes del personatge.

En definitiva, les dues històries seleccionades per a aquest recull són obres de maduresa d'un autor que ha sabut entendre el llenguatge del medi en el qual es mou per tal de torçar-lo i retorçar-lo fins aconseguir la forma desitjada: harmònica, subtil i directa, bella i carregada de sentits.