Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

BLANCO HUMANO: VIVIR EN AMERIKA

Peter Milligan, Cliff Chiang
Planeta DeAgostini, 128 pàgines, color, 9'95€

"Religió. Sexe. Política. Una sorprenent volta de rosca als tòpics més sagrats de la nació per al millor imitador del món, Christopher Chance. El blanc humà. Dos dels casos són favors, l'altre és un accident, i cap surt segons el previst: en "Porque he pecado" la promesa a un moribund duu a Chance a un enfrontament inesperat amb el cost del pecat i la redempció; secrets soterrats fa tres dècades tornen a turmentar les restes de l'idealisme dels 60 en "Hacia donde sopla el vientot"; i un esgrogueït convicte assaboreix per última vegada la llibertat -entre altres coses- a "Cinco días de gracia”.

Escrit pel sempre inventiu Peter Milligan i enlluernadorament il·lustrat per Cliff Chiang, “Blanco Humano: Vivir en Amerika” continua explorant els límits borrosos entre la identitat i l'experiència que defineixen cada vegada més el món de Christopher Chance. Aquest tom inclou també una visita especial entre bastidors on Chiang ens mostra esbóssos tant de portades com de pàgines d'aquesta sèrie nominada als Harvey."

Després d'uns lliuraments cada vegada més complexos les conseqüències dels quals amenaçaven de paralitzar la sèrie, sembla que Peter Milligan s'ho va pensar millor i la va re-orientar cap a un estil més de Sherlock Holmes. És a dir, hi ha un “cas”, uns fets que cal descobrir, i també hi ha una aventura, però quan acaba no deixa massa cicatrius. Això no vol dir que el personatge no evolucione, però ara ho farà a un ritme més lent, abandonant la preeminència dels episodis i prenent un paper més d'”heroi”. Tot això té el seu reflex en el fet que Christopher Chance s'exilia voluntàriament de Los Angeles per començar una nova vida. Per suposat, els fantasmes del passat el faran tornar, però això ja és altra qüestió.

En tot cas, Peter Milligan signa un guió que, sense ser el millor que ha fet, referma la qualitat d'una sèrie que ara per ara és del millor que es pot llegir al sempre interessant segell Vertigo. Per la seva banda, el treball de Cliff Chiang al dibuix manté la qualitat dels seus antecessors i, com aquests, capta perfectament el to i l'atmosfera de la sèrie, a mig camí entre el gènere negre i la paranoia. Així mateix, resulta prou versàtil com per ser efectiu tant en les escenes d'acció com en la resta, i en general fa una feina notable. En poques paraules, una sèrie totalment recomanable que personalment continue llegint amb molt de gust.