May 25, 2006
EL RASTREADOR
Jiro Taniguchi
Ponent Mon, 336 pàgines, b/n/color, 19'95
Quan Megumi, una estudiant d'institut de 14 anys, desapareix misteriosament, Shiga ha de baixar del seu refugi de la muntanya per tal de complir la promesa que li va fer al seu amic mort a l'Himalaya. Però la metròpolis pot ser un terreny molt més hostil i perillós que la muntanya. Aconseguirà trobar a la jove abans que sigui massa tard?
Jiro Taniguchi sempre és una garantia de qualitat, i aquest còmic no és cap excepció. El que sí resulta excepcional és que aquest autor s'avinga a la realització d'un thriller. No obstant, les imposicions que comporta la constricció al gènere no impedeixen que el geni de Taniguchi aconseguisca desenvolupar un plantejament més profund. Així, trobem una combinació d'elements de gènere, com per exemple la preeminència de la trama o la figura de l'heroi, amb d'altres que responen a les inquietuds d'aquest autor: el passat, la memòria, els sentiments captius... És a dir, sobre la trama bàsica típica d'un thriller, Taniguchi construeix un món simbòlic basat en l'ètica de l'alpinisme que permet explicar les relacions entre els personatges (excel·lentment tractats) i fer avançar la història. Tot plegat es tracta d'una simbiosi que aconsegueix augmentar l'interès global per mitjà d'una combinació d'agilitat narrativa i transcendència dramàtica.
Pel que fa a la realització, s'ha de reconèixer de nou la mestria de Taniguichi. L'elegància i aparent senzillesa que demostra tant pel que fa al dibuix com en la narració gràfica són la prova més evident del seu domini del medi. Demostra tenir un gran coneixement de la tècnica però alhora també la sensibilitat necessària per gastar-la. I el més important, sap exactament què vol dir i com ho vol transmetre, cap on va la seva història i quina és la conclusió a la que vol arribar, més enllà de la resolució de la trama. I és que aquesta història de segrestos té molt per rascar.
En resum, tot i el seu impressionant catàleg, pense que aquesta és una de les obres més reeixides de Taniguchi en el sentit en que és capaç d'encabir les seves inquietuds sobre les relacions personals, les pors i els sentiments, en una estructura de gènere que permet desenvolupar-les d'allò més assequiblement. D'altra banda, l'edició de Ponent Mon és de nou de la major qualitat i, si em permeteu, per un preu més que raonable.
Escrito por Comic Fill-in a las May 25, 2006 5:57 PMVinga!
Ja puc anar preparant els diners. Com bé dius, Taniguchi és sinònim de qualitat. És dels pocs autors que no m'hi miro gaire, fins i tot he acabat comprant-me el Botxan...
D'aquest segur que no te'n penediràs. El de Botchan és diferent, més dens en tots els sentits, li cal una lectura més atenta... En fi, que no em mates! ^_^U
Escrito por marc a las May 27, 2006 1:51 PMCrec que és una obra bastant fluixeta. Recurrent, poc original. Crec que és una peça de transició. Ja veurem cap a on.
Escrito por Jordi Ballera a las June 19, 2006 1:57 AMJordi, hi ha gustos per tothom però pense que quan dius fluixa vols dir "fluixa per Taniguchi"... o no? Vull dir que si tots els fluixos foren així... caram quin gust! ^_^U
Salut!
Si és clar. Es fluixa per Taniguchi. Jo m'estimo més K2, Gos Blanco o el Cims dels Deus. Fins i tot el darrer comic. Crec però que es una obra de transició. Intenta portar el seu tema de la muntanya a la ciutat pero crec que està mal resolt.
Salutacions !!
Si és clar. Es fluixa per Taniguchi. Jo m'estimo més K2, Gos Blanco o el Cims dels Deus. Fins i tot el darrer comic. Crec però que es una obra de transició. Intenta portar el seu tema de la muntanya a la ciutat pero crec que està mal resolt.
Salutacions !!