April 30, 2006
EL ARTE, CONVERSACIONES IMAGINARIAS CON MI MADRE
Juanjo Saez
Random House Mondadori, 260 pag, 19'90
L'autor de Viviendo del cuento torna a la càrrega amb un llibre que sembla ser un sustent teòric per tota la seva obra anterior. Simplicitat, originalitat i diversió són la seva divisa, i la seva tècnica, un fill bastard de Scott McCloud i Álvarez Rabo. En tot cas, l'atreviment és majúscul: fer un assaig sobre art intel·ligible per sa mare, a qui té en gran estima però que representa la major part de la població desinformada i desinteressada pel tema. En altres paraules, un pamflet.
El resultat pense que acompleix els objectius que ell mateix es marca, és una lectura molt entretinguda i convincent sobre el fet que l'art és per que tothom el gaudisca. Això ho aconsegueix principalment mitjançant l'espontaneïtat que transmet el seu discurs, i la simpatia que provoquen breus apunts autobiogràfics. Evidentment també té els seus punts fluixos, tot i que en realitat formen part del joc. Per exemple el fet de no voler reconèixer que ell també és un intel·lectual, o una confusió entre simplicitat i senzillesa quant als arguments que el porta a l'abús de l'afirmació.
En conclusió, estimats lectors, un llibre que paga la pena llegir. Potser sentireu la motivació per ser artistes, tant pel que diu com per la manera de dir-ho. I si no, passareu una bona estona. En tot cas, es de lectura ràpida. Això sí, no cometeu l'error de demanar-li el que no és. Per cert, de còmic no en parla gens.
Escrito por Comic Fill-in a las April 30, 2006 2:32 PMTema curiós, aquest de l'"art"...
No ho sé, no em considero gaire qualificat per parlar sobre el tema, però a mi, personalment, em desagrada quan algú em qualifica d'"artista". I normalment és gent que et vol tirar una floreta. Però què voleu que us digui... potser la paraula "art" o "artista" ha estat sobreutilitzada, i volent definir-ho tot, acaba per no definir res. En tot cas, em deixa en una estranya posició per autodefinir-me: "professional" és molt vague, "artesà" és molt genèric (i se l'han apropiatat els de les parades de les fires)... però en tot cas crec que la realització d'un còmic té més d'artesania que no pas d'art. Ep! I no vull dir que el còmic no sigui un art. Vull dir que els qui treballem en això tenim més d'artesà que no pas res: un % d'"inspiració" , però sobretot un gran i majoritari % d'ofici i aprenentatge.
En tot cas, em sento més parent (espiritualment) del Mestre de Cabestany, un escultor romànic, que no pas de l'artista (ara sí) Joan Miró.
Hum... No es pot editar el missatge? Argh...
"Tema uriós," --> Tema curiós.
Però sobretot...
"Ep! I no vull dir que el còmic sigui un art." -->
Ep! I no vull dir que el còmic NO sigui un art.
Glups...
Ja está el comentari corregit Quim, no problemo!
Sobre el tema de què és art i tota la pesca doncs bé, és un poc com el sexe dels àngels. A mi personalment no m'interessa massa l'artista sinó l'art, allò que crea. De tota manera, Juanjo Saez em sembla que vol desmitificar-ho tot un poc, llevar-li càrrega mítica al tema. Si l'arròs en llet de sa mare és art (i no és cap broma), aleshores tu et pots qualificar d'artista sense cap complexe, com qualsevol.
Salut!