Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

LA MALA GENTE

Étienne Davodeau
Ponent Mon, 192 pàgines, b/n, 18 €

"A La Mala Gente, obra guardonada amb el premi de la Crítica i el premi del Públic 2006 del Festival Internacional de BD de Angulema, Étienne Davodeau refereix els records dels seus pares sindicalistes, de l'església a la fàbrica. Un document apassionant sobre el món del treball i la França dels anys 1950 a 1981.

Étienne Davodeau procedeix d'una regió catòlica i obrera, Les Mauges. Els seus mateixos pares són un exemple perfecte de gent l'educació de la qual s'ha forjat entre l'església i la fàbrica, amb una primerenca voluntat d'actuació. La seva trajectòria i aspiracions són les d'una França a la recerca de justícia i de progrés social, des de la fi de la guerra a l'elecció de Mitterrand...”

Si hagués de descriure aquesta novel·la gràfica amb una comparació, no dubtaria en fer-ho amb les obres d'estil periodístic de Joe Sacco (“Palestina”, “Gorazde”) o Art Spiegelman (“Maus”). L'estil, el to i la intenció didàctica pràcticament la fa equiparable amb el primer. Ara bé, Davodeau opta per un plantejament de més llarga durada que engloba vora trenta anys, i per un tema un pèl menys intens, però igualment interessant. Bàsicament el que ens ofereix és més un documental que un reportatge. Així mateix, s'agermana amb el “Maus” per la vessant autobiogràfica que serveix per concretar la història d'una regió i dotar-la de vida. De fet no és ben bé un còmic autobiogràfic sinó que és el fill qui explica la vida d'activista dels seus pares. D'aquesta manera, a més del contingut pròpiament dit, assistim també a la història de la realització d'aquest, amb escenes de converses, recerca i reflexió.

Tot plegat la fórmula val a dir que funciona, i a més trobe un encert tractar uns temes que formen part de la vida popular de França i que ens ajuden a comprendre l'Europa en què vivim. A títol personal confesse que em costa sintonitzar amb l'anomenat catolicisme obrer, però tampoc és aquesta una obra pamfletària, ni molt menys. La realització, sòbria i funcional, amb petites pinzellades poètiques, ens remet més a una odissea personal i social que no a una visió ideològica. Possiblement aquesta siga una virtut de l'obra, tot i que un major aprofundiment tampoc hagués estat sobrer.

En conjunt, un bon còmic que paga la pena llegir, una experiència enriquidora feta amb capacitat d'acostament al lector en general. Sense pretendre ser cap obra mestra, el cas és que tant de premi no podia ser casualitat.

Marc Pastor i Sanz.