December 29, 2005
EL SOLAR DE LOS SUEÑOS
Hideji Oda
Ponent Món, 200pag, b/n, 12'50
Renei estudia Belles Arts a Tòquio i intenta trobar el seu propi estil pintant enigmàtics llenços. Per altra banda, manté una ambigua relació amb Koga, el seu professor de la facultat, 20 anys major que ella. Davant de l'apartament de Renei, hi ha un misteriós solar que li desperta misteriosos records. Afeblida per la seua recerca artística i la seua insatisfactòria relació amb Koga, Renei pateix malsons i li costa cada vegada més separar la realitat del món oníric al que anomena "el món de Ku"... Quan Kaya, una amiga que s'havia suïcidat, reapareix per convidar-la a reunir-se amb ella en aqueix somni, parteix per descobrir aqueix univers paral·lel que li atrau irresistiblement. El Solar de los Sueños serà editat simultàniament en espanyol, francès, japonès, anglès i italià. Al costat del llibre Japón, inaugura una nova col·lecció d'obres internacionals amb sentit de lectura d'esquerra a dreta realitzades per alguns dels millors autors de còmic japonesos i europeus.
Aquesta novel·la gràfica exposa, tal i com ho veig jo, el procés de la follia. Renei, una jove de gran sensibilitat que de fet ja és una bona pintora essent estudiant, ha patit una infància traumàtica que mai ha pogut superar. Poc a poc sent que va tornant-se boja i això la fa patir. No la satisfà ni el món real ni aquell d'oníric que es va inventar de menuda per tal de poder-ho resistir. Ambdós són font de dolor fins que decideix prendre les regnes del seu destí i lluitar per la seva felicitat, la pau d'esperit. Així, Renei es submergeix en la seva follia per tal d'entendre-la, de saber quins són els seus mecanismes, les regles del joc; i això amb la intenció de poder racionalitzar-la, explicar-la i posar-hi ordre per tal de poder viure-hi en pau. Sembla voler dir d'acord, estic boja, però també els bojos tenen dret a ser feliços.
Bàsicament, aquesta és la interpretació que jo en faig d'aquesta història, però pel que he pogut constatar sembla que n'hi ha de la més diversa classe. Això és un símptoma inequívoc de la capacitat evocadora d'aquest còmic, i també del fet que demana la participació de la intel·ligència del lector. Tanmateix, paral·lelament el guió és d'allò més concret i coherent en el desenvolupament dels fets, teixint així una estructura que permet el lector no perdre's pel camí. És cert que hi ha un bon grau d'abstracció, però mai arriba a passar la línia de la versemblança. I aquesta és una gran virtut, doncs arribem a sentir l'angoixa de la protagonista i d'aquesta manera, la lectura es fa des de la tensió que s'aconsegueix quan hi ha complicitat amb el lector. Una tensió que, en certa mesura, acosta aquest manga al renascut gènere de terror japonès pel que fa a l'atmosfera.
Tenim per tant un bon guió, amb intenció de profunditat però deixant lloc a la interpretació del lector, junt amb un bon domini de la temporalitat i la narració gràfica. A més d'un dibuix d'allò més adequat, doncs sembla transmetre perfectament tant les sensacions del món real com les de l'oníric. En tot cas, la nota negativa la dóna un lleuger excés de dramatisme (típicament japonès, tot s'ha de dir), així com alguns errors de concepte pel que fa a l'ordre de lectura occidental (errors de principiant que criden l'atenció enmig de l'eficiència general).
En fi, trobe que és un còmic molt interessant i de lectura intensa, consistent tant en la realització com en el contingut. En altres paraules, recomanable. Al menys sota el meu punt de vista. I dic això últim perquè aquesta novel·la gràfica pertany a un gènere que sol conrear moltes incomprensions.
Marc Pastor i Sanz.
Escrito por Comic Fill-in a las December 29, 2005 9:53 PM