Comic Fill-in >> PER TUTATIS!

El costat fosc del manga...

Hem de reconèixer que des que el manga és entre nosaltres, a les llibreries especialitzades es respira millor. La seva filosofia de “hi ha un manga per tothom” és genial, i sembla que també la “indústria” autòctona, per aquesta raó o per altres, s'hi ha afegit amb creixent voluntat. En tot cas, pels adults el panorama ha millorat en qualitat i quantitat. Però, ha passat el mateix pels infants i joves?

Aquest costum del manga de classificar-ho tot amb les seves etiquetes: shojo, shonen, seinen, hentai, gekiga... és realment positiva? D'una banda sembla que sí, que serveix per acostar les obres al seu públic objectiu amb la mateixa tècnica que ho van fer els gèneres clàssics de Hollywood al cinema. Així, qualsevol persona afeccionada al còmic sap distingir, normalment amb només observar la coberta, si el que té al davant és un còmic per adults, joves, xiquetes o fins i tot si serà del seu gust. I no cal dir que això facilita l'arribada de públic nou, tal i com hem pogut veure.

La perversió ve quan pensem que, de fet, aquesta classificació és un reflex de la societat japonesa actual, tremendament masclista, val a dir. Sense voler ficar tot el manga al mateix sac (pel fet que precisament la seva principal característica és la seva complexa varietat), el cas és que sovint ens trobem que hi ha còmic per “xiquetes” (sovint romàntics), per “xiquets” (sovint d'aventures), per joves (sovint violents, eròtics), etc. No hem d'oblidar que, en el cas dels lectors no-adults, el còmic no és només una font de lleure sinó que també fa una funció de socialització i de transmissió de valors. Així, la pregunta és ben clara, hem d'assumir acríticament els valors que ens hi proposa majoritàriament el manga?

Personalment pense que, sobre tot pel que fa a la discriminació sexual, sembla evident que nosaltres estem més avançats que no al Japó. En aquest aspecte, el més cridaner de tots, el manga seria un element negatiu. Al mateix temps però, s'ha de reconèixer també que, pel que fa a la representació de personatges homosexuals, lesbianes o bisexuals, el manga ens guanya bon troç. L'existència de gèneres com el Yaoi o el Yuri així ho demostren. Amb això vull dir que, evidentment no tot és negatiu, però s'ha de tenir en compte que tota lectura per part d'un jove no deixa de tenir un element educatiu.

Per si algú vol interpretar de manera tendenciosa les meves paraules, he de dir que no, no estic proposant cap mena de censura. Si algú vol educar els seus fills en valors masclistes és molt lliure de fer-ho. De tota manera, fora interessant per afavorir la llibertat de cadascú, que les editorials seguiren més el criteri de l'autor i no imposaren tant als lectors aquesta classificació per gèneres tal i com ens arriben del Japó. A més, val a dir que sovint la consideració de gènere d'un manga ve donada per la revista on es publique i no tant pel seu contingut (així si es publica a “Shonen Jump”, és shonen).