September 22, 2005
PALOMAR vol.1
Beto Hernández
La Cúpula, 260 p, B/N, 11'95
Benvinguts al Palomar, el mític poble llatinoamericà de Beto Hernández. Un microunivers de personatges a quin de tots més curiós; un formiguer d'històries que s'entrecreuen una vegada i una altra, creant un intricat entramat que retrata la vida en la Hispanoamèrica rural amb riquesa tal que l'obra resultant adquireix un caràcter universal. Amb freqüència, la fecunda imaginació de Beto Hernández per a traçar personalitats i crear situacions, ha estat comparada amb la dels autors més destacats del realisme màgic, com García Márquez o Isabel Allende. Les caracteritzacions de les seves exuberants dones han estat aclamades com moments àlgids de la història del còmic. A través d'aquest tom i del volum que li seguirà, assistirem a l'evolució de la població del Palomar des de l'arribada de Luba fins a la seva partida, vint anys després.
Bé, per fi ací ho tenim, una lectura de Beto Hernandez en tom. Val a dir que la qüestió del format no és gens menyspreable quan es tracta d'un autor les històries del qual tenen una estructura de mosaic que no s'entén bé si el fraccionem per sota d'un cert nombre de pàgines (no cal dir que les 24 o 32 del format brut ne són poques). De fet quan hom s'enfronta a la lectura d'aquest volum, als primers capítols va un poc perdut i no acaba per treure-li tot el suc. Poc a poc, com les bones obres que sempre exigeixen atenció, hom va descobrint la seva complexitat i les seves virtuts, i és llavors quan les situacions i, sobre tot, els personatges comencen a formar part tots plegats de quelcom més gran.
En certa mesura pense que el més destriable d'aquest còmic és aquesta estructura narrativa, si bé és cert que es sustenta en dos pilars fonamentals: els personatges i un to dramàtic tragicòmic ben mantingut. Per la seva banda, els personatges es sostenen també per uns diàlegs i un disseny dignes d'estudi per la seva vitalitat i alhora utilitat dramàtica. Així mateix el to dramàtic es manté pel canvi constant del punt de vista que permet, alhora, fer créixer aquests personatges i el seu món.
I encara podem seguir reconstruint aquesta piràmide de virtuts si passem a analitzar la part gràfica. Per començar s'ha de reconèixer, ell mateix ho fa, que Beto Hernandez és un autor amb moltíssimes influències clàssiques a tots els nivells. De fet per moments hom pot arribar a pensar que està llegint un d'aquells mítics TBO. Bromes a part, el cas és que l'expressivitat del seu dibuix, molt proper a la caricatura, s'uneix amb una extremada elegància en la narració gràfica per aconseguir un tipus de lectura molt plaent que entronca amb aquella intuïció que hom té del que ha de ser un clàssic: l'excel·lència de l'aparent simplicitat.
Comptat i debatut, i mentre esperem el segon lliurament, he de recomanar aquesta imprescindible lectura de totes totes, de debò. És cert que s'hagués merescut una edició millor però, d'altra banda i com sol ocórrer amb La Cúpula, el preu és bastant assequible així que una cosa per l'altra. Per cert, per alguna raó, llegint-ho he recordat aquella mítica sèrie, Doctor en Alaska.
Marc Pastor i Sanz.
Escrito por Comic Fill-in a las September 22, 2005 2:09 PM